Aquest mes els caminants vam gaudir de un esplèndid esmorzar amb anxoves i llonganissa, propis de la zona. En vistes sobre la Baïa de Roses, tot un regal pels sentits.
Vam passejar pel Passeig del Mar, però feia molta calor i això que havien baixat les temperatures, van tornar pel Carrer del Mig.
Ens esperava la cervesa i els musclos.
Pugem als cotxes per anar a Cala Almadrava,¡pogué aparcar un xou! i això que el restaurant Santa Llúcia tenia pàrking ¡aquest any la Costa Brava esta plena, pleníssima!.
Gaudim de la paella i el bany em cridar ¡que bona l’aigua! ¡Un dia per recordar!.
Els dissabtes a les 8 del vespre, per un mòdic preu fan una visita comentada pel centre històric de Lloret. Comencem en “Es Tint” (els lloretens parlen salat). Es la Cofradia de Pescadors, on tenyien les xarxes amb pols dels pins, perquè els pescadors creien que el color blanc del cotó no atreia els peixos, lo cert es que axis les xarxes duraven mes, d’un any a cinc ¡el cost es diferent!.
També dir-te que de aquest espai nomes resten dos a Catalunya, “Sa Perola” en la oficina de turisme de Calella de Palafrugell, i “Es Tint” mes gran a Lloret.
La Casa Garriga era propietat de les coneguts com Americans (avui de l’Ajuntament). El espai se utilitza com oficina de turisme i Museu de la pesca.
Les cases no miraven al mar,allí es posaven les parts menys important pels temporals de mar. La mar era per pesca, la platja com drassana, fins que els vaixells van ser de vapor.
Al front van fer La Casa de la Vila, que era 5 vegades el seu pressupost, sort que els terrens eren del ajuntament, que els va vendre, avui el Passeig Jacint Verdaguer que separa els dos edificis. El passeig roig amb palmeres que vol recordar Cuba.
La Plaza de la Torre que hi havia una torre, per defensa al poble del pirates ( germans Barba Roja, existien), però un temporal de Llevant la va partir en dos i els canyons van caure.
La Pabordia, era el edifici on cobraven els impostos, pertanyia al Bisbat de Girona, el qual tenia tantes propietats que les repartien els tributs per mesos, Lloret al Novembre, cansats de tan impostos, ho porten al tribunal, el judici va dura 17 anys, i va sortir molt car, el guanyen i passen a pagar impostos al rei.¡Hi ha coses que no canvien en el temps!.
La primera església era la Ermita de les Alegries perquè allí estava el nucli de la població treballen les terres ¡els perills venien de la mar!.Quant comencen a baixar a la mar construeixen la església de Sant Roma Soldat per proximitat (patró de Lloret, que celebren en novembre per que es ajuntaven els dos patrons Santa Cristina) esta pagada pels Americans, el seu preu consta a la porta de la entrada, la van acaba al 1930 en la Guerra Civil la destrueixen ¡sols 6 anys!.
La refan per que càpiga tot el poble (358) per guarir-se del atacs a mes de altres anècdotes, van anar a la Casa Font que en breu la obriren al públic, vam veure una altre Casa Cabañas que encara viuen els hereus aquí se acaba la visita, millor que ho vegis i valoris.
El 18 comença les Festes dels Copatrons, que volia participar com puntaire, mes no faran la “Trobada de Puntaires” com totes les Viles. També esta oberta la inscripció per la XXXIV Caminada Popular Nit de Sant Bonós, pendent de una amiga, mes ¿si vols vindre? Mes riurem.
A mi sols me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari