Comarca de la Noguera

Bé, no tots els viatges comencen en el mitja de transport, jo t’explico el meu.

Llegint un article, comunicava  que el monjos per falta de vocacions i pogué mantindre els monestirs incorporaven noves  activitats: allotjament, gastronomia, cases espirituals o llocs de estudi. I  Monestir de Les Avellanes en Os de Balaguer, comarca de La Noguera, que em va cridar la atenció i  organitzo el viatge.

Començo el  camí, Linyola, dino a “ l’Amoca” on vaig menjar molt be, acabant,  passejada per la vila, em transporta  a la batalla del Segre. Els cartells informació feien referència al  drama dels que el 39 van fugir  a França per salva la vida i es van trobar en camps de concentració i  continuan  amb la II Guerra Mundial. Si la vida de la postguerra que tampoc es parla, era dura i una generació que ni siquiera ho menciona.

Arribo al Monestir de Les Avellanes ¡wauu! quin  espai, tranquil i en mig de muntanyes. Parlo amb el monjo hi me mostra la habitació, molt confortable  i  actual, això si sense tele,  però  Wifi si. La desconnexió era total, no ho penso, me quedo, i li demano informació dels llocs per visitar, em parla del Centre d’Observació de l’Univers (Àger)

em fa els tràmits per anar a las 10 vespre.

Arribo aviat i aprofito llegint l’historia de Big Bang de l’Univers, les estrelles … comencem la visita en el observatori, la sala es nova de fa 4 meses. Ens seiem, i el astrologo ens parla del microscopi impressionen, la cúpula es obra, i enfoquen  una estrella, la nit era plena de núvols, i res son les coses del directa, nos ensenya la vista gravada de la setmana passada, entremig de anècdotes, i dades de les estrelles, galàxies… números astronòmics i per fi, ¡temin sort! Hi veien l’estrella en directa impressionen, al final pugem per veure de prop el microscopi, i passen a una altre sala on ens donem unes ulleres tres D i nos explicant  el firmament  molt gràficament  en la cúpula, i acaben en les coses que el espai nos retorna com el Internet, el GPS, etc. Molt interessant  i cada 15 cabien la zona de  visió de l’espai per pogué repetir la visita.

Al mati dono una volta i torno al monestir per gaudir  del menjar, bon àpat ben equilibrar, i compensa con el preu de la habitació. Aah el esmorzar buffet, una estada per repetir.

 

Vaig a Vilanova de Sal, lo que pensava que era el apartament era una barbacoa  en jardi.

A la tarda visito el embassament de Sant Llorenç de Montgai, una plàcida vista i bona passejada, fins a la pressa elèctrica es el Segre.

 

Continuo per Llívia, em va sorprendre  que l’oficina de turisme, facilitessin les claus de l’església per fe la visita. Sort que les fotos vam fer mes profitosa la visita. Al torna a la oficina de turisme vaig visitar la Farmàcia que tan famosa a fet a Llívia, ara convertida en museu, i la nostàlgia me envaeix.

Comencen els actes de la Diada a Blanes, en la festa dels Americanos.

I per fi el meu somriure per la setmana.