Dissabte plovent, molt difícil anar a la Fira dels Sabors Catalans.
Diumenge vesprada de la Diada, un sol espatarrant per gaudir de la Fira dels Sabor Catalans, degustem unes crestes.

Passejant pel Passeig Cortils i Vieta, una bona caminada des de casa, s’ho valia. Tornant vaig passar per l’Ajuntament que ja lluïa les senyeres, preparades per demà.
A mi m’agrada l’Estelada davant del monument a Lluis Companys, president de la Generalitat, afusellat pel regim franquista. Es la nostre historia i bastant recent. Nomes recordant la guerra i res de la postguerra no fem justícia.
Si es un tema molt difícil d’explicar, una generació que va créixer amb blanc i negra, privada d’ expressa els seus sentiments en públic. Amb mancances de llibertat, treballant per aixecar un país.
A Barcelona tot a punt per una manifestació massiva, aprofitant la Diada, portent 6 anys de grans concentracions pacifiques, amb l’oposició del govern español . Tot lo contrari imposant les seves normes, sense mira prim. Ara la Generalitat ha convocat un referèndum. Vivim uns moments històrics i molt mal entesos. Intentaré explicar una mica lo que es viu aquí.
Un milió de persones omplin els carrers formant una creu(signe mes, positiu, de sumar). Pacíficament, somrient, fem un minut de silenci pels atemptats del 17 d’agost de Barcelona i Cambrils. Impressionar molt.

L’ambient després del minut de silenci va ser totalment festiu, senyores en cadires de rodes, gent gran amb la seva cadira, nens amb els seus carrets en fi celebrar la derrota del 11 de setembre de 1714. Aquest es el motiu que comenci la trobada a les 17H14”.
Una manifestació de tanta gent sense fer cap acte incívic, desprès de rebre amenaces. Portar la Policia Nacional i Guardia Civil, quant no tenen competència a Catalunya (per ajudar al Mossos, quant se lis nega informació antiterrorista) no s’entén.
Sota la vigilància dels helicòpters de la Policia i mitjans de comunicació. Segons el diari ABC, eren menys persones en negatiu, pel numero de assistents. Segons Mariano Rajoy 300.000. En fi ball de números segon el mitja, ¡llibertat de premsa!.

No cal dir-te que van obviar també el minut de silenci.
No se que passarà el proper dia 14 quant comenci la Campanya pel referèndum.
A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure i las vivències de aquest mes. Crea un nou país es molt emocionant.
Deixa un comentari