Liceu

Jo segueixo fotografiant les Rambles per que la Sra. Colau alcaldessa de Barcelona,  vol remolejar pel any 2023, o sigui no coneixeré Barcelona.

Vaig esta una vegada al Liceu, en els anys 90 es va cremar i reconstruir. Aquet dissabte vaig tindre l’oportunitat de tornar-hi. Estava ple de gent, no m’ho esperava past. En la llotja, me dono conta de les millores. Una pantalla davant i al escenari va descrivint l’obra, cosa que facilita molt la seva comprensió. En aquesta  ocasió es tractava de “La Dama de Piques”.

El vestuari esplèndid, els actors Boníssims.

Al primer acta, ens esperava la guia del Liceu, per portar-nos al Cercle del Liceu. Un club tipus Inglés, molt privat allí, vaig gaudir d’un sopar frugal, mes no faltava res, postra inclòs.

Continuen en l’obra dura 4 hores però es van passar en un  tres i no  res.

En el segon acta, ens torna esperar la guia per conèixer el Cercle del Liceu,  era nomes d’homes fins el 2001 que va pogué entrar Montserrat Caballé, mes  ja veus que pocs anys fa. Els homes tenen que anar amb corbata. Hi havia barber, i neteja sabates, ara no.

Te una porta que dona al salo dels miralls, directament aquesta porta curiosament es te que obrir pels dos costats a la vegada. El detall de les portes de fusta li dona molta elegància, ens ensenyen una petita ascensor, amb seients i tot que funciona encara des d’ el 1847, perquè el cercle no es va cremar, per sort,  ens van porta a un salo rodo amb pintures de Ramon Casas molt modern per la seva època, una dona conduint, li  van dir que nomes sabia pintar un paper el blanc en ves de un ram de flors, i ho va fer, les seves tonalitats pastel, predominant, el blanc es digna de veure amb mes paciència, ja sentim les timbres per torna a la obra.

No vaig pogué veure la sala dels miralls, ens va faltar temps, una  mica aclapara per tanta gent van sortim. Tenia ganes de caminar mes aquell Bar curiós ja no hi es, tot canvia.

El diumenge vam dinar, a Arenys de Munt a Ca la Pepa Fornera, molt curiós i amb gust, les tapes molt completes, tinguis cura quan demanis.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.