Bé, hi va haver una lluita conjunta, dels blanencs i els lloretencs per que no es fes la prolongació de l’autopista perquè posava en perill el espai natural del Vilar a Blanes i L’ ermita de les Alegries i Sant Pere del Bocs en Lloret de Mar i també volien fer una sortida a Cala Morisca una de les úniques cales verges que ens queden.
A la fi, no s’ha renovat la concessió, i aquest paisatges s’han salvat i a mes no es paguen peatges.
Sant Pere de Bosc es un hotel de 4 estrelles on havia sentit parla del seu restaurant i no aconseguia anari al final creia que si.
Trobem un camí mes recta en el cotxe el últim tram era de terra i va resulta ser intransitable, van tindre que tornar al punt de sortida per un altra també de terra però en paciència vam arribar,
Entrem en el restaurant Resguard, ens avisen que nos equivocaven ens posem a la cuina i ens indican cap a on, ens tornen a perdre i una camarera molt amable ens acompanya, es sobri, posa la Fonda del Resguard estem sols, ens donem les cartes i jo demano el menú degustació, allí m’informen que hi ha dos restaurants el “Resguard” on tenen el menú degustació i la “Fonda Resguard” on es a la carta, en fi, me desinflo, però la carta i el servei excel•lent el preu en conseqüència, van aprendre lo que es un vi de pell de ceba,(rosat mes clar). Els postres vaig escollir un crema catalana, aquí es nota la ma del xef, que s’inclina per les coses de proximitat i naturals.
Els cafès els prenen en el menjador de fora gaudien de les instal•lacions, van anar a dintre per les temperatures extremes que estem tenien, però l’espai en mig de la natura la piscina no semblava que estesin a Lloret de Mar.
El meu company es va interessa per l’historia del xef, neurocirurgia, llicenciat en art i ara xef, nomes tinc ganes de tornar,i aquesta vegada al Resguard.
A mi nomes e queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix
blandamaraviajes 
Deixa un comentari