El IES restaurador de Lloret, la setmana passada, ja estaven preparant el projectes de fi de curs, aquesta setmana  voliem menjar el menú de les Jornades de l’arròs que acaben el 28, i res ja no el feien tots estaven comptant que faltaven  2 dies pel final de curs, mes van menjar molt bé, ben atesos, i un arròs cremós verd espectacular. El professor al cobrar i acomiadar-se fins el curs que bé, i començar en nous alumnes.

El Muralleta, en el cor de Lloret, carrer Oliva, costat de correus, es va sorprendre, en la copa, entrant, musclos a la planxa, gambes al allet, un una sopa de peix, bona , pero per calor una mica calenta, un arròs al punt, son molt entranyables tots, i el llocs resulta agradable.

També baixem a Barcelona, plovent, visita a la Catedral, La tercera, una aprofiten a altre, por això, la façana es estan moderna 1900, on batejaven els primer cristians per immersió es pot veure en el museu de historia que les ruïnes queden a sota, de on esta ara Crist de Lepa nt, ara molt blanc i amb  molta polèmica, al costat de Sant Marc, patró dels sabates, els escuts parlenc, vam pogué entrar a las misericòrdies, totes en escuts de grans famílies Europees, de 1519, que es tenien que reunir per combatre el poder Turc.

Sortim es explica dos anècdotes, que va pagar les misericòrdies va ser Endesa, i la revista HOLA, allí hi ha el banc dels dormits, per que abans es podia entrar, gratis, ara només els barcelonins, i com aquí sempre estaven resant s’estava calent i la gent es dormia, en els banc, hi ha creu en aspa significa el martiri. Baixen a Santa Eulalia,  copatrona de Barcelona, i també una anècdota, hi ha una dualitat amb Santa Eulalia de Mérida.

Al sortit al claustre, veien com les gàrgoles serveixen per treure l’aigua, perquè no va parar de ploure, la primera entrada romana, Les 13 oques, pels martiris de Santa Eulalia, quant es mora una tenen que esperar a que es morir un altre per poguer-les entrar amb parella sinó se la mengen, son molt escandaloses i també serveixen per avisar si entren lladres, esta ple de tombes, després vam entrar al tresors de la catedral, i la cadira plegable de Carles V, tot son donatius.

No vam pogué pujar als terrats per la pluja, un altre vegada serà.

A mi nomes amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada. Comparteix.

Bé, me he canviat, de companyia del mòbil, total tres dies incomunicada, i a la biblioteca, com al principi del mòbils, a buscar una línea d’Internet.

Hem tornat a Sant Pera del Bosc, per fer el menú de l’arròs, fantàstic, ja ens esperaven,

La copa de cava aquesta vegada mes sec, tots els plats marinats amb el seu vi, una delícia,  també hem preguntat: pel projecta que tenen de vinyes, mostren les vinyes i lo que es el paratge, acaben en una degustació dels vins que fan. El cambrer ens va dir que si anavem a l’oficina de turisme de Lloret es sortia 10 euros menys que si contractaven en el hotel, bona informació que pensem utilitzar, ja que qualitat i preu i servei tenen molt bona nota, i t’animen a tornar.

El divendres van gaudir del concert de DIODE format per Joan Torrentó, violí i Pau Mainé, guitarra elèctrica i efectes.

Eren mes joves que el XXXI cicles de concerts de l’Esperanza, van mostra el seu treball, últim del seu post grau, era sobre cançons catalanes tradicionals i actualitzades, i una havanera també molt coneguda, als instruments els feien parlar eren espectaculars, se han donat a conèixer per spotifay, en el cd, i havia una cançó molt curteta, com premi per els que paguen, i després vam toca una cançó mes Calisay, pel seu avi, amb un ritme mes Metal.

Si ara amb el Toti toti, modernitzant les sardanes tots ballem musiquen amb originals de Catalunya.

A mi nomes amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Bé, amb el covid van tancat el  restaurant Freu en el Gran Hotel Monterrey, i van perdre uns  bon cambres ( i amics amb el temps), pues amb la meva mara, es vam portar molt bé, fen un pastis de compleanys que no esperava i mes detallis…..

Seguim amb Hotel de Santa Marta per degusta de les jornades de l’arròs, sorpresa, el restaurant a baix de tot casi a toca de platja, un passeig, en mig del camí escoltem, el nostre nom, eren ells, el cambres del Freu, quina il•lusió, tenien feina, i estaven bé després de quasi 4 anys.

Les vistes meravelloses, una platja privada, quina pena no haver portat el vestit de bany, el menjar ben servit, amb amabilitats pels cambres, mes de tres cada un una cosa, formatge manxec, croquetes, calamars a l’andalusa, i escamarlans. Arròs cremós d’espardenyes i carxofes de la Conca del Tordera, de postra Flam de vainilla Bourbons amb gelat  de nata fresca, Els Petits Fours es vam perdre pel camí els vam trobar a faltar, com una mica mes d’originalitat, pel la qualitat de l’establiment; això ja nos va passa al Hotel Rigau, sembla que tot va ala baixa menys els preus.

El divendres vam gaudir de la musica de bosanova amb MIRLA RIOMAR, veu i percussió& MARCEL VALLÈS, guitarra. Mirla una brasilera descendent d’africans, ens va fer vibrar amb la seva veu i el ritme que porta en la sang, vaig carrega d’energia positiva, al 100%.

A mi nomes amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada. Compareix.

Lloret de Mar

Bé tornem a la normalitat hi ha tenim com cada any una forma de conèixer nous restaurants i gaudir d’altres que no dem anar molt sovint, mes la qualitat i el servei s’ho val.

Hem començat el mal peu vam Restaurant Pops, era el dimarts desprès de pont llarg, mols que feien festa de descansat el dilluns i van fer el dimarts, vam passar el passeig de Camprodon, i no tornarem, ens van dona la carta la promoció del arròs la van tindre que demanar, la copa de acollida casi en el primer plat, el entrants tan modernes com salmó  amb mantega, pa i pernil, el primer passable, el arròs caldos de galeres, tenim que busca en el caldo el grans de arròs, el servei lent, si que hi havia gent, relativament però eren per servir, i els plats tardaven, quant ens vam pregunta si es agradava, jo vaig al·lucinar,  i en vaig queixa mes postra molt dolç en caramel, no va soluciona res ni millora el servei, els cafès a ritma el preu si que estava actualitzat,  que no correspon  ni en la qualitat, al final em vaig aixecar per pagar, això em van obrir la porta no si si per cortesia, o per no veuran…..

Studi-66, amb una bona vista mes senzill, però sorprenem els entrants, cada un presentació, diferent el bombó de foia , la cordialitat de la noia, la facilitat de donar-te a provar el vi i facilitar el canvi si no t’agrada,  el arròs sec en gamba i vieres, i els postres, una explosió de xocolata amb una mica de piquen.

Per mi no tinc mes novetats seguiré informant.

Nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana i si t’agrada. Comparteix.

Bé, Sant Pera del bosc, també va ser adquirir al 1877 per l’ americà Sr. Font comte de Jaruco.

Ja us vaig parla d’aquesta zona, i que tenia dos restaurants, aquesta vegada vam anar al de degustació una meravella el menú, i la ocasió s’ho mereixia canvi de dècada.

Els aperitius, amb el marinatge inclòs en el menú es cosa molt rara, un cruixent de arròs negra destaca, per original i bo, tots els plats a la alçada i per últim detall les espelmes.

A Blanes també vam gaudir de un monòleg Enric Cambray en la obra Hamlet.01, vam riure una mica.

També vam esta a Badalona on el seu passeig marítim esta molt bé, i esta la fabrica del anís de Mono, unes termes, i el museu que per, lo vist mereix la pena visitar.

Ara en el mes de Maig han començat Les XXIII jornades de l’Arròs a Lloret de Mar, que com suposo per altres anys estaren força be.

També a Blanes aquest divendres comencen els concerts de l’Ermita de L’Esperança.

Bé com veus aquest mes de maig es presenta força mogut.

Jo no tinc res mes per explicar-te, sols em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.