Avui hem anat a la plaça dels dies Feiners de Blanes darrera del ajuntament, estava tota engalanada, com quant era petita i feien les festes del barri, en la pista de patinatge o en el envelat.

Aquí hi havia copla, el dansaires del Esbarjo Joaquin Ruyra, es mesclaven en la gent, per ensenyar els balls tradicionals, anaven vestits amb espardenyes, elles amb mocador de Manila i el vano, parelles grans i petites, amb entusiasme, i alegria. Van tocar el ball del ram, i a mi enva transporta als 15anys, en el envelat esperant al chicot, amb molt de nervis perquè el ram era un torret de plàstic, que no m’agradava gens ni mica, sorpresa es va presenta en un ramet de violes, de plàstic també, però que ufana estava ballen, aquet any el meu company no sabia res, el vi vell amb els anys millora, però hi ha coses que no. Amb il•lusió me’l vaig comprar era de floretes de colors un boci de coca  i una copa de cava, per les penes.

El 21 va entra l’estiu, dia de la música, i el meu sant, que van celebrar,menjant caragols cònics de Blanes, i la melva, s’ha de fer país.

Desprès a Lloret on feien les Jornades del Peix Blau, vam anar a Studi 66, que ens segueix agraden molt, per la seva amabilitat, originals plats i bons.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana i si t’agrada. Comparteix.

Bé, sortim una mica, per veure el Tast de Blanes d’aquest any, prenem un formatge manxec molt bo, la coca amb pernil, el cava Laviret que ens conviden som uns bons clients, i per fi provo la cervesa Marina, també donem una volta pels carres del centre, i trobem novetats i detalls que no havien vist.

Si hem segueixes des de el començament, sabràs que anava en un grup de membres de caminants de la Caixa Catalunya, en la pandèmia es va deixar però alguns ens seguin per les xarxes, i avui  en Mauri estudiós de la Barcino romana ens a fet un bon recorregut.

En el pla de la Catedral, ens a explicat: que era un turo que els rius Ter i Llobregat anaven a desembocar al mar, en el turo vivien el Ibers, i nos ha mostrat una litografia amb una moneda que ho acredita;la primera muralla era de fustes, desprès ens a portat a la plaça de l’Angel, i nos ha ensenyat la primera porta a la ciutat reconstruïda al 1953 de presa i corrent  pel Congres Eucarístic, hem continuant per un carrer donant la volta hi veien restes de la primera muralla, hem estan a un centre de ajuda a a minusvàlids, que nos han ensenyant, restes de muralles, que han rehabilitat i han donat llum, les muralles, també com aprofitàvem pedres d’altres construccions, com unes cames

. Seguim pel carrer rodolins i anem a para al centre Cívic, que no vaig saber troba per ensenyar-li al meu company quant vaig torna a fer una visita, li he dit: que la escultura era del perruquer Llongueras cosa que li ha sorprès, hi ha dintre les muralles, hi on eren las termes de les senyores, que les hem vist per fora en la plaça Llimona; em continuat a un hotel de La Mercè 5 estrelles que nos han deixant passa a dintre de una torre, han fet una bona reconstrucció, perquè aquestes restes son patrimoni nacional, després hem pujat per veure per a on anaven els soldats

Aquí uns han acabat la visita nosaltres em continuat fins la plaça Vuit de Març, on hi ha la reconstrucció del aqüeducte per on portàvem l’aigua a Barcelona pels que tenien calerons.

Allí m’ha cridat l’Elvira, primera guia que va ensenyar, aquest carrerons poc conegut, ens a preguntat pel grup que eren, hi es ha dit que buscàvem guies grans, que expliquessin i volguessin entendre l’historia, per que el jovent semblem lloros de repetició, Ens ha comentat que allós era la Balmesaria que el Bisbat tancava al públic avui, en gran pena per que es molt maca.

Els hem deixat per que tenien reserva en Can Cullereta.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Vam anar al concert de L’Esperanza, mot ple per la actuació de Againsam, la Montse Creus, te una veu espectacular, Xavier Roger, en el saxo i també con la veu i Ultano Gómez al piano i veus sensacionals, també perquè havien actuat a un restaurant de Malgrat de Mar i la gent de allí també va assistir.

El diumenge al teatre de Blanes Terapèutic per Jordi Ferragut i Jaume Fàbregas una obra senzilla, de humor fàcil,  on podies riure molt.

Tornem al teatre, per finalitza els concerts de l’Esperanza amb GILI-ROMANÍ HO JAZZ CATS, fai 25 anys que també havien actuat, als concert com la Locomotora Negra, Ricard Gili trompeta i director incombustible de la Locomotora Negra durant 50 anys, gran portava sang negra en les venes, i no deixava d’estar  mas que a l’alçada, Oriol Romaní al clarinet fantàstic, presentàvem a Federico Mazzanti, al piano, Queralt Camps contrabaix, i Xavi Hinojosa, bateria mes joves bastant mes, però molt prometedors, ens van fer viurà una nit a Orleans, bé a mi en va transportar allí.

Tornem al teatre per veure Autónomos, El Musical; interpretada per Alex Martínez i Andreu Rami. Un musical per riure una mica, molt actuals als temps de ara amb talls de la Elisenda Carod, i Hair, diuen que en octubre la representaren a Barcelona, aprofitar-la per veure-la no ta penediràs.

A mi nomes en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.