Tast de Blanes

Bé, sortim una mica, per veure el Tast de Blanes d’aquest any, prenem un formatge manxec molt bo, la coca amb pernil, el cava Laviret que ens conviden som uns bons clients, i per fi provo la cervesa Marina, també donem una volta pels carres del centre, i trobem novetats i detalls que no havien vist.

Si hem segueixes des de el començament, sabràs que anava en un grup de membres de caminants de la Caixa Catalunya, en la pandèmia es va deixar però alguns ens seguin per les xarxes, i avui  en Mauri estudiós de la Barcino romana ens a fet un bon recorregut.

En el pla de la Catedral, ens a explicat: que era un turo que els rius Ter i Llobregat anaven a desembocar al mar, en el turo vivien el Ibers, i nos ha mostrat una litografia amb una moneda que ho acredita;la primera muralla era de fustes, desprès ens a portat a la plaça de l’Angel, i nos ha ensenyat la primera porta a la ciutat reconstruïda al 1953 de presa i corrent  pel Congres Eucarístic, hem continuant per un carrer donant la volta hi veien restes de la primera muralla, hem estan a un centre de ajuda a a minusvàlids, que nos han ensenyant, restes de muralles, que han rehabilitat i han donat llum, les muralles, també com aprofitàvem pedres d’altres construccions, com unes cames

. Seguim pel carrer rodolins i anem a para al centre Cívic, que no vaig saber troba per ensenyar-li al meu company quant vaig torna a fer una visita, li he dit: que la escultura era del perruquer Llongueras cosa que li ha sorprès, hi ha dintre les muralles, hi on eren las termes de les senyores, que les hem vist per fora en la plaça Llimona; em continuat a un hotel de La Mercè 5 estrelles que nos han deixant passa a dintre de una torre, han fet una bona reconstrucció, perquè aquestes restes son patrimoni nacional, després hem pujat per veure per a on anaven els soldats

Aquí uns han acabat la visita nosaltres em continuat fins la plaça Vuit de Març, on hi ha la reconstrucció del aqüeducte per on portàvem l’aigua a Barcelona pels que tenien calerons.

Allí m’ha cridat l’Elvira, primera guia que va ensenyar, aquest carrerons poc conegut, ens a preguntat pel grup que eren, hi es ha dit que buscàvem guies grans, que expliquessin i volguessin entendre l’historia, per que el jovent semblem lloros de repetició, Ens ha comentat que allós era la Balmesaria que el Bisbat tancava al públic avui, en gran pena per que es molt maca.

Els hem deixat per que tenien reserva en Can Cullereta.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.