Els Maçons

Ens xuntem a la porta de la biblioteca Arús, es publica però el seus horaris son molt diferents, obren a les 11, pugem les escales presidides per l’ estàtua de la Llibertat.

Passen a una sala de conferencies, on nos comencen a parlar del Visigots, quant culturalment van retrocedir en el temps, no sabien ni d’agricultura,  ni de arquitectura ni de gestió, ho van destrossar tot, en una part feien construccions molt complicades i el intel•lectuals, ens van xuntar, d’aquí van sortir els Maçons, que feien filosofia per crear un mon millor. Aquest moviment per sortit a Anglaterra, on no podien estar les dones, vam immigrar a Amèrica, molts presidents ho son, desprès els moviment Luteria, aquí vam promoure la primera república, desprès ho van prohibir, casualment el para de Franco u ho era i el seu germà aviador, però ell mai va ser admets, por això ho van prohibir, i va Vidrà tan secret i mítics falsos. Aquesta Biblioteca, pertenia al para d’Arús que era maçon, molt estricta el fill únic, i la mara eren amants del art, la musica, i el ball, per això en el primer pis, que es on vivien hi ha un piano i un sala de ball. Com el fill, va tindre 3 ictus va morir jove, però en el testaments va deixar els seus llibres i cèntims per comprar mes 20.000, i fons una biblioteca publica, també vam rebrà una ordre del ministeri per cremar-la, però els dirigents vam posar al costat no contestar, i va passar el temps. En temps de Franco nomes podien entra els estudiosos estrangers.

ortim i anem a u n lloc on sortejaven els quintos per la mili, allò va se el convent dels agustins, en la porta veiem unes lletres  F   i M, mot diuen símbols maçònics, res, Farmàcia Militar somriures, mes somriures quant entren i veiem restes del claustre dels Agustins, sorpreses que hi ha en la vida, seguim caminant capa el restaurant 7 Portes i a dalt, si que hi ha símbols maçònics, el rellotge de sorra, les agulles de un compàs etc.. Seguim caminant pel carrer Portaferrisa, on hi ha una pensió que a dalt te dos angelets que si son símbols, ha quan em passat per la catedral la façana de Santa Llúcia, que va pati unes pintades, al netejar-la com la pedra es molt porosa va deixar veurà les firmes del obres per pogué cobrar a mi en va recordar la muralla xinesa.

També ens va parlar de les acàcies, que son arbres molt apreciats, també, que no son  una secta perquè costa molt de entra i poc de sortir, també que temps que assistir a les reunions sempre i escultar al ponent fins que el mestre et donar la paraula i a las hores parles en una ma al cor, i una creuada sota el cap per controlar els teus pensaments.

Molt interessant per conèixer la nostre historia desconeguda.

A mi nomes en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.