Descobreixo, que les urgències son visites espontànies amb horaris comencem a les 9.30, mes em puc quedar per ser un refugi climàtic,.per la onada de calor que patim.

Un estranger s’estranya que no atenguin, i les infermeres estiguin fumen al carrer, tan aviat, la veritat que l’image no es bona. Al final una metgessa m’atén. No entén que les visites en el Cap de Blanes no surtin reflectides, em recepta uns pols i una pomada per mantindreu sec, i a les 11 que en curri l’ infermera, en fa el paper . Vaig a comprar a la farmàcia i en diuen que un producte no entrar, per la seguritat ho pago.

Sort que portava el paper de la metgessa, i els productes sino no em curen, i ja tenia hora em la meva metgessa de família.

No trobem la pomada que es lo que tinc que pagar, sorpresa no es la que m’han receptat, per això he pagat, estan els stops trencat, per en cap farmàcia  diuen la veritat, dos en venen una a 9 euros que per Internet val 5, i l’altra no et donar alternatives quin servei.

Sortim  cap a Albacete, a probar un nou sistema de viatge, els Paradors, dinem pel camí, al “Meson La Vero,” senzill, però molt bé atesos, bon menjar i preu molt econòmic com canvia la vida.

Arribem al Parador, fantàstica l’atenció, habitació bona  tot molt ben cuidat i desinfectat, copa de benvinguda, sopem allí i ens sorprèn com fan el pa amb tomàquet, et porten el tomàquet en un gotet, sempre s’ha d’aprendre.

Pel mati, el esmorzar gratis per ser amic dels Paradors. El servei ens portem els plats calents,  de la cuina, el suc de taronja natural.

En el Parador et donen una carpeta d’informació d’Albacete molt completa, però anem a Turisme, allí  ens indican dos museus contemporanis,

Després la Catedral, el pasatge Lodares, que se sembla a unes galeries italianes, esta fet al 1925 en el sostre de vidra.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. T’agrada. Comparteix.

1. ↩︎

Sents  la T.V i els taxistes, bé alguns fan el seu agost. El CAP de Blanes, vas per una cura i surt un parell de gases, per que la doctora te que explicar-li a una Sra. la diferencia en els productes que li han venut a la farmàcia per un tap en les orelles. Vas a la Moralleta restaurant que ens agradava, treuen una carta de pell, primer la insígnia d’Espanya, desprès Catalunya, i un altra país, bé a dintre no hi menú, si no uns foto dels plats, demano el menú i diuen que no tenen temps per prepara lo , ens vam anar fins que  arribi el hivern, a lo millor valorem als clients de tot el any, no abusen dels turistes, que a lo millor no tornen mes.

No vull parlar més de Barcelona, i les seves novetats en els servei d’urgències, per que això no es un bloc de queixes, mes hi ha coses que clamen al cel. A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada. Comparteix.

Bé, jo vaig molt als restaurants, i te he parlat del Mut, sorpresa no hi ha ningú, ens porten una carta de pell, difícil d’ entendre,  plena de tomaques i el nom de les pageses, que no tinc res a dir; en la meva família també hi ha i respecto aquest mon com els formatges de autor, però quant veig a la noia que ens atén normalment li  pregunto ¿Hi ha menú? Hem diu que no en els mesos de juliol i agost, estranyada, li dic que no entenc la carta, i em diu que el formatges son una pesa i son  cremosos, i la carta no esta al dia i ens porta un full que no millora la situació, perquè pagar car i ha sobra que no t’agradi es greu, resultat ens vam alçar i a la crec, que no tornarem al menys en algun temps, ja que es al estiu quant guanyen els diners o sigui el turistes els mantenen no lis fem falta els del resto del any.

Anem  al Kalua, menú diari 14.90 en el mes d’agost, 24.90 ho trobo un abús però entrem i n os donen les cartes jo vaig tindre sort en castellà, on la majoria de plats portaven suplement, el meu company l donen en francès, o sigui en la meva llengua res, ens alcem,i marxem no lis fem falta els de la terra els que els visiten tot el any.

Penso quant jo he surtin pel mon casi tot, no m’han tractat axis, sols al Canada Francès on no penso tornar mai mes.

Sento les noticies hi diuen que Blanes esta al 100/100 sento vergonya, del meu país. D’aquests restauradors amb poques mires, sense mostrar la nostre llengua i gastronomia tan valorada a la resta del mon.

Tinc la desgracia a les 4 del matí de caure, anem de urgències al hospital Comarcal de Blanes, ens fan el triatge, que ens avancem una mica, a les 7 diuen que la pròxima soc jo, a les 7.30, comencem arribar els del torn de dia a les 9 la doctora  Rossi em visita i demana una radiografia, quant torno, estava el carret de cures per les ferides el noi ho fa molt bé donant  un somriure, torna la doctora em diu que no tinc res trencat, capa casa. No potser un hospital sense servei d’urgències, a mes comarcal i zona de platja, a on  estem, al tercer mon?? I els politics miren pels les seves cadires i sous, quant no temin ni salvavides en la platja, bé si però en horari reduït, això si un  agent, de vermell vigilant, per que quant passi quelcom cridar o xiular en fi estic molt emprenyada ho sento.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana i si t’agrada, comparteix.

En primer lloc em sorprèn Lloret en tanta variació de marisc, primer en les classes d’ostres; Després el restaurant La Muralleta , en la seva barca hi havien fins perceberes, quin records, del noviet basc, o el meu pare que en va portar pel Poble sec a bar- on  tenien peixateria a menjar-los, i com no hem podia resistir avui també, que bons!.

Quant anem a Malgrat a dinar, hem sorprèn, un carrer amb una decoració, i desprès mes, tots parlen posen vídeos, però ningú explicar res a mi me recorda les Festes  de Gracia, que seran el 15 d’aquest mes engalanen amb un tema diferent tots els carres, fem canviar el barri per uns dies.

Avui si, ja ho han dit son les festes de Malgrat, lis desitjo que o passin molt bé.

També estem patien molts incendis, per la sequera i les altes temperatures que tenim, avui una mica podem respirar, però passen ràpidament als 38 o 40.

Be aquesta setmana tinc poques coses per explicar.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, i si t’agrada. Comparteix.