Injustícia

Bé, jo vaig molt als restaurants, i te he parlat del Mut, sorpresa no hi ha ningú, ens porten una carta de pell, difícil d’ entendre,  plena de tomaques i el nom de les pageses, que no tinc res a dir; en la meva família també hi ha i respecto aquest mon com els formatges de autor, però quant veig a la noia que ens atén normalment li  pregunto ¿Hi ha menú? Hem diu que no en els mesos de juliol i agost, estranyada, li dic que no entenc la carta, i em diu que el formatges son una pesa i son  cremosos, i la carta no esta al dia i ens porta un full que no millora la situació, perquè pagar car i ha sobra que no t’agradi es greu, resultat ens vam alçar i a la crec, que no tornarem al menys en algun temps, ja que es al estiu quant guanyen els diners o sigui el turistes els mantenen no lis fem falta els del resto del any.

Anem  al Kalua, menú diari 14.90 en el mes d’agost, 24.90 ho trobo un abús però entrem i n os donen les cartes jo vaig tindre sort en castellà, on la majoria de plats portaven suplement, el meu company l donen en francès, o sigui en la meva llengua res, ens alcem,i marxem no lis fem falta els de la terra els que els visiten tot el any.

Penso quant jo he surtin pel mon casi tot, no m’han tractat axis, sols al Canada Francès on no penso tornar mai mes.

Sento les noticies hi diuen que Blanes esta al 100/100 sento vergonya, del meu país. D’aquests restauradors amb poques mires, sense mostrar la nostre llengua i gastronomia tan valorada a la resta del mon.

Tinc la desgracia a les 4 del matí de caure, anem de urgències al hospital Comarcal de Blanes, ens fan el triatge, que ens avancem una mica, a les 7 diuen que la pròxima soc jo, a les 7.30, comencem arribar els del torn de dia a les 9 la doctora  Rossi em visita i demana una radiografia, quant torno, estava el carret de cures per les ferides el noi ho fa molt bé donant  un somriure, torna la doctora em diu que no tinc res trencat, capa casa. No potser un hospital sense servei d’urgències, a mes comarcal i zona de platja, a on  estem, al tercer mon?? I els politics miren pels les seves cadires i sous, quant no temin ni salvavides en la platja, bé si però en horari reduït, això si un  agent, de vermell vigilant, per que quant passi quelcom cridar o xiular en fi estic molt emprenyada ho sento.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana i si t’agrada, comparteix.