Tutankamon,  els egipcis tenen una de les cultures més antigues, i més misterioses que existeixen i en el Centre Ideal fan una exposició molt interessant.

Primer una introducció, després una sala immersiva. Després entres en el metavers, i visites part de l’Egipte d’aquell temps, sortint vas a una altra sala on seus i ens col·loquen les ulleres i els audiòfons i fas un fantàstic viatge.

Després caminen una mica pel Poble Nou, que està molt canviat, la calor era espantosa, i arribem al restaurant aviat, jo demano aigua i ja entrarem a la 1, mandres l’acaben d’arreglar, molt amables, em donem l’aigua i ens criden per  entrar.

El restaurant es diu Can Cullera i és al carrer Bilbao. És de plates, mol ben treballats, els canelons de meravella, l’arròs et deixa sense paraules, i les delícies de xocolata et transporten al cel.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada, Comparteix.

Bon dia quant hem van portar el tomàquet en un got, em va transportar a les colònies de Cifuentes, on van falla moltes noies de 115 a 19. El batlle que com estavem poques ,la meva amiga li va dir: La mel de l’Alcaria es molt bon, mes algun dia podriem menjar pa amb tomàquet?, cap problema, i al dia següent rebem una llauna de 5Kg, de tomàquet triturat, com nos vam quedar, la monitora ens va dir: donem-li les gracies, ells no coneixen el nostre “pa amb tomàquet”, un altre dia te expliques millor. Li vam donar les gracies i li va demanar un gelat amb barra, que es talla i es posen dos galetes, això si va sortir

perfecta.
Mengem amb el nostre veí alemany, parlem poc en espanyol i explicar.li que es un esfèric es fa difícil, fins que ho va provar genial! Satisfet! Del menjar diferent.

Recordant les paraules dels meus pares, parlant del Paral•lel, i de lo que feia jo quant era molt petita, vaig veure una ruta per la zona dit i fet. Lo que jo no sabia que hem portarien, a la primera guerra Mundial on Espanya va ser neutral, venien al dos bàndol, on se va guanya molts diners, però no vam arriba als treballadors, por això va ser la vaga de la Canadenca, que va dura 44 dies o la dels nens. El Paral-el, era com el Chicago de la llei seca. Hi hav6ien molts teatres de fusta el primer de pedra va ser L’Arnau. Hi havia un molt gran amb piscina i tot, però com tenia molt de ferro al van destruïr per fer armament. Raquel Meller va ser la gran artista, la primera en fer un nu integral, por això va anar directa a la presó; va perdre carisma, i va ser mes coneguda per la violetera, te un petit monument, allí, casi no es veu per la terrassa de un bar, on hem començat la ruta; hi havia dos on anava Jose Antonio i els anarquistes on se discutia de política i s’acaba amb les armes, es sabia qui era per aquestes, per que cada bàndol tenia unes diferents. El Molí Vermell, i un altre amb gruta tenebrosa, que les taules eren taüts, les begudes amb noms macabres, com l’espectacle, L’Apol•lo, amb les seves atraccions alguns dels furgons que et feien el recorregut, estan en estacions de metro, fora de servei. El carrer tenia que fer 50. D’amplada per això van fer els porxos com veus hi havia molta vida. Després tots van ser cinemes, en fi un ruta desconeguda però molt interessant.
A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, comparteix.

T

Bon dia, diuen que per ser un senyor, s’ha de ser elegant, sobri, no parlar alt, no presumir dels calés, perquè sempre han menjat calent. Els americans no tenien res van anar a fer fortuna, els que es van fer rics, van venir i es fan cases molt vistoses passeig de Gràcia, el Liceu, el palau de Música. Els rics de sempre que es van apuntar a la revolució industrial, van venir a Barcelona per fer-se visibles. On es van instal·lar, a l’altre costat de l’Eixample perquè no podien ni veure’s. Comencem la visita en Roger de Llúria 56,

parlem com no del pla Cerdà, amb una quadrícula on va traçar una ratlla, La Gran via, altra pel meridià, Meridiana, el passeig de Gràcia, l’estava fet, a un costat, els obrers prop de les fàbriques, les vies com ell lis dia tenien números i lletres com New York, cada 15 m. Un plataner. Les cases sols de 4 pisos, les mançanes quadrades i dintre les entrevies, un pati, per la convivència dels veïns, estem dintre d’un, ah no es va pensar amb de l’aigua, i va fer aquesta torre per subministrar-la a tots. Baixem i passen per una casa amb pintures, ens diu, casa barata per envellir-la les pintures, necessitaven vendre-les.

Arribem a una cruïlla, ens explica la font, L’hotel Rich. De capital jueu, de gran prestigio sols el feien en les capitals, però els representants de Barcelona, els van vendre, per l’exposició, que vindria gent de tot el món, ho van aconseguir, mes quant faltava un mes l’home va morir, sense firmar els papers, l’hotel va passar per males èpoques, amb la guerra, hospital, al final els hereus vam reclamar, i en 1990 van guanyar per això, es diu Palace.

Abans els circs eren de fusta n’hi havia un en el lloc de l’hotel, per això les caretes de les parets. Continuem amb un altre hotel no ens deixen entrar, però ens recomanen anar-hi a prendre un cafè, i veure les escales a la dreta pels homes, a l’esquerra les dones que anaven a sociabilitat, on també s’injectaven opi, Ramon Casas ho va pintar no estaven adormides. Les senyores no portaven rellotge, perquè elles sempre podien arribar tard, els homes de cadena, l’hotel del front a dalt té un rellotge perquè tinguessin una idea. Un altre hotel amb un vestíbul espectacular.

Seguin veien l’única casa de Gaudí entre murs, propietat del Sr. Celso; que va guanyar un premi. Seguim hi troben el picaport més maco de Barcelona, aquest Sr va comprar tota la mançana 5000 mº pel seu pis, una casa al costat per una noia que pintava molt bé. Les escales dels Srs. que vivien al principal, les altres escales els pisos superiors eren pels llogaters. Abans una criatura fins que no tenia més de 40 dies no se l’enterraven, a una dida se li va morir (mort súbita) va fer un forat i el va entera l’endemà estava ple d’aquestes fulles que se’ls diu de vida. Més escales als vidres gravats a l’àcid. Hi ha porters més amables que et deixen contemplar un joc d’escacs en el vestíbul. I veure el millor picaport de Barcelona.

La planta era per magatzem de robes, avui en dia han deixat un que és una bellíssima tenda, de dues plantes, el sostre de ceràmica per evitar humitats.

Acaben la visita en el monument de Rafael Casanovas, l’últim regidor del Consell de Cent, una mica beneit, va sortir en la capitana i la bandera de Santa Eulàlia, per combatre el van ferir, se li va infectar i va acabar morint. L’escultura és d’un torero, ell mai va portar aquell coll, ni l’espasa.

A mi només en resta deixar-te el meu somriure per la setmana i si t’agrada, Comparteix.

Anem a Chinchilla d’Aragó, no pugem al castell, per jo tinia gana, vull esmorzar, tot sembla tancat, li pregunto a una cartera, i ens indica el club dels Jubilats, que es lo únic que esta obert, allí esmorzem, els preus res a veure en Barcelona.

Veiem que l’església està oberta, és molt original, quan sortim veiem l’oficina, de turisme oberta, allí ens expliquen, que primer tots els comtats depenien de Chinchilla, un rei els tenia molt sotmesos amb impostos, que destinava a la reconstrucció del castell, el lloc estratègic en mig de la plana manxega, fa que primers estiguessin els ibers, a pocs km. està la necròpolis de Pozo moro. Segle VI-V a C son uns impressionen tumults on es creu que hi ha la tomba del rei del territori. Els relleus mostren influències de l’Orient Pròxim a través dels colonitzadors fenicis. Durant els temps dels romans era un creuem de camis, Via Augusta. És molt possible que els romans fessin una torre de guaita on està el castell musulmà. En els primers passos de l’expansió de l’Al Andalús (edat mitjana) lluitàvem contra els cristians el califat de Cordovès pren gran importància amb Ghenghalaf  com creixia la ciutat van fer les muralles per defendre-la. Tenia 20 torrasses encara  es conserva la porta dels Diables. 1242 Jaume I d’Aragó es comença a poblar; en els segles XV estava sota el domini de l’administrador Don Joan Pacheco, Marques de Villena, l’acta més important va ser la jura de Los Fueros de los Reyes Catolicós, en 1488. En 1812 amb l’assajament de les tropes Napoleònica. La visita v resulta interessant i després en el pla va néixer Albacete.

Hi ha dos jardins molt importants, però un estava tancat perquè havia caigut un arbre. I aleshores et va cridar l’atenció el nom de Montserrat, al costat d’un altre parc també tancat perquè allí celebren les seves festes. Montserrat, va resultar ser un parc de poesia, amb un quiosc de l’ajuntament que et prestaven revistes i diaris per llegir-los allí. També hi havia en centre de l’aigua, vam aconseguir vista per les 11, van arribar aviat, i ens van avancé la visita ràpida, era dels tractaments de les aigües i vam pujar a dalt de la torre 75m. Que amb un telescopi vam veure la lluna blava genial i sorprenent.

Aquí acaba la meva visita Albacete.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.