Contrastes

Bon dia, diuen que per ser un senyor, s’ha de ser elegant, sobri, no parlar alt, no presumir dels calés, perquè sempre han menjat calent. Els americans no tenien res van anar a fer fortuna, els que es van fer rics, van venir i es fan cases molt vistoses passeig de Gràcia, el Liceu, el palau de Música. Els rics de sempre que es van apuntar a la revolució industrial, van venir a Barcelona per fer-se visibles. On es van instal·lar, a l’altre costat de l’Eixample perquè no podien ni veure’s. Comencem la visita en Roger de Llúria 56,

parlem com no del pla Cerdà, amb una quadrícula on va traçar una ratlla, La Gran via, altra pel meridià, Meridiana, el passeig de Gràcia, l’estava fet, a un costat, els obrers prop de les fàbriques, les vies com ell lis dia tenien números i lletres com New York, cada 15 m. Un plataner. Les cases sols de 4 pisos, les mançanes quadrades i dintre les entrevies, un pati, per la convivència dels veïns, estem dintre d’un, ah no es va pensar amb de l’aigua, i va fer aquesta torre per subministrar-la a tots. Baixem i passen per una casa amb pintures, ens diu, casa barata per envellir-la les pintures, necessitaven vendre-les.

Arribem a una cruïlla, ens explica la font, L’hotel Rich. De capital jueu, de gran prestigio sols el feien en les capitals, però els representants de Barcelona, els van vendre, per l’exposició, que vindria gent de tot el món, ho van aconseguir, mes quant faltava un mes l’home va morir, sense firmar els papers, l’hotel va passar per males èpoques, amb la guerra, hospital, al final els hereus vam reclamar, i en 1990 van guanyar per això, es diu Palace.

Abans els circs eren de fusta n’hi havia un en el lloc de l’hotel, per això les caretes de les parets. Continuem amb un altre hotel no ens deixen entrar, però ens recomanen anar-hi a prendre un cafè, i veure les escales a la dreta pels homes, a l’esquerra les dones que anaven a sociabilitat, on també s’injectaven opi, Ramon Casas ho va pintar no estaven adormides. Les senyores no portaven rellotge, perquè elles sempre podien arribar tard, els homes de cadena, l’hotel del front a dalt té un rellotge perquè tinguessin una idea. Un altre hotel amb un vestíbul espectacular.

Seguin veien l’única casa de Gaudí entre murs, propietat del Sr. Celso; que va guanyar un premi. Seguim hi troben el picaport més maco de Barcelona, aquest Sr va comprar tota la mançana 5000 mº pel seu pis, una casa al costat per una noia que pintava molt bé. Les escales dels Srs. que vivien al principal, les altres escales els pisos superiors eren pels llogaters. Abans una criatura fins que no tenia més de 40 dies no se l’enterraven, a una dida se li va morir (mort súbita) va fer un forat i el va entera l’endemà estava ple d’aquestes fulles que se’ls diu de vida. Més escales als vidres gravats a l’àcid. Hi ha porters més amables que et deixen contemplar un joc d’escacs en el vestíbul. I veure el millor picaport de Barcelona.

La planta era per magatzem de robes, avui en dia han deixat un que és una bellíssima tenda, de dues plantes, el sostre de ceràmica per evitar humitats.

Acaben la visita en el monument de Rafael Casanovas, l’últim regidor del Consell de Cent, una mica beneit, va sortir en la capitana i la bandera de Santa Eulàlia, per combatre el van ferir, se li va infectar i va acabar morint. L’escultura és d’un torero, ell mai va portar aquell coll, ni l’espasa.

A mi només en resta deixar-te el meu somriure per la setmana i si t’agrada, Comparteix.