Records que Transporten

Bon dia quant hem van portar el tomàquet en un got, em va transportar a les colònies de Cifuentes, on van falla moltes noies de 115 a 19. El batlle que com estavem poques ,la meva amiga li va dir: La mel de l’Alcaria es molt bon, mes algun dia podriem menjar pa amb tomàquet?, cap problema, i al dia següent rebem una llauna de 5Kg, de tomàquet triturat, com nos vam quedar, la monitora ens va dir: donem-li les gracies, ells no coneixen el nostre “pa amb tomàquet”, un altre dia te expliques millor. Li vam donar les gracies i li va demanar un gelat amb barra, que es talla i es posen dos galetes, això si va sortir

perfecta.
Mengem amb el nostre veí alemany, parlem poc en espanyol i explicar.li que es un esfèric es fa difícil, fins que ho va provar genial! Satisfet! Del menjar diferent.

Recordant les paraules dels meus pares, parlant del Paral•lel, i de lo que feia jo quant era molt petita, vaig veure una ruta per la zona dit i fet. Lo que jo no sabia que hem portarien, a la primera guerra Mundial on Espanya va ser neutral, venien al dos bàndol, on se va guanya molts diners, però no vam arriba als treballadors, por això va ser la vaga de la Canadenca, que va dura 44 dies o la dels nens. El Paral-el, era com el Chicago de la llei seca. Hi hav6ien molts teatres de fusta el primer de pedra va ser L’Arnau. Hi havia un molt gran amb piscina i tot, però com tenia molt de ferro al van destruïr per fer armament. Raquel Meller va ser la gran artista, la primera en fer un nu integral, por això va anar directa a la presó; va perdre carisma, i va ser mes coneguda per la violetera, te un petit monument, allí, casi no es veu per la terrassa de un bar, on hem començat la ruta; hi havia dos on anava Jose Antonio i els anarquistes on se discutia de política i s’acaba amb les armes, es sabia qui era per aquestes, per que cada bàndol tenia unes diferents. El Molí Vermell, i un altre amb gruta tenebrosa, que les taules eren taüts, les begudes amb noms macabres, com l’espectacle, L’Apol•lo, amb les seves atraccions alguns dels furgons que et feien el recorregut, estan en estacions de metro, fora de servei. El carrer tenia que fer 50. D’amplada per això van fer els porxos com veus hi havia molta vida. Després tots van ser cinemes, en fi un ruta desconeguda però molt interessant.
A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, comparteix.

T