Por la Diputació em vaig assabentar que feien un concert, com no veia com fer les reserves vaig trucar, molt amablement em van dir: que només era per tindre una idea, però que si volíem aprofitar la visita, visitéssim el Castell.
Estaven a tocar en un encreuament, sense encertar, vaig preguntar a la Sra. I ens va indicar i que ella anava, perfecta, sorprenent estàvem a sota i els arbres no ens deixaven veure, bon aparcament, a dos minuts de pagès, perquè tot era el jardí ple d’arbres molt alts,
Entren en una casa davant on preparaven el concert, era una sala d’exposicions, colors pastel moderna, sense temps vam anar al castell, la vista ja havia començat baixem. A la bodega on es comentar i en fan viure l’època feudal, com pagaven els tributs, com els ofegaven, com de lligats estaven a la terra, eren esclaus, pagaven 5 quinters, quan a Vic eren 4.
Es mostren les escales per pujar a la part noble, també l’opció d’anar amb ascensor que jo opto, pel meu cansament. El menjador i el mobiliari esplèndid, el joc d’escacs molt treballat, a fora la campana, diu la guia que qui la toca torna, les habitacions els telèfons, el gramòfon, la terrassa en la part dels homes i a la dreta les senyores. Les vistes esplèndides.
Baixem ràpidament el concert ja havia començat, la furgoneta de les begudes un drama, no sabien ni cobrar, el cantant no sé si cant autor o raper, es feia pròxim al públic, mes el plat fort unes noies amb un projecte de condol baixava l’ànim, ens vam anar a dinar.
Poca oferta i molts tancats, cal dir que aquest poble existeix des del 1934.
Quantes vegades hem passat i no l’hem vist, una llàstima perquè és un patrimoni fantàstic.
A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari