Ens Retroben

Un viatge comença quant acaba un altre. Quant ens vam acomiadar de la Mercedes i l’Ana Maria vam quedar de tornar a Cestona.

Va vindre la pandèmia, desprès el any passat les dates no van concedir, Per fi aquest any, en la porta del balneari estava l’Ana Maria, quina il·lusió.

Dinem junts, tots els banys els tenien junts, llàstima que s’e ‘ha constipat.

Aquest any fem inhalacions, cosa que el any passat no per precaució.

Plou, vam anar a un concert d’òrgan per Loreto F. Imaz en Aizarmako Parrokia-etiza.

A la tarda vam pujar perquè va sortir el sol, al poble Aizarma, molt maco, i amb vistes precioses, i un basc, es va prendre el pèl, es va dir que allò era una l’església normal la bonica, era l’ermita a dalt d’una muntanya, difícil d’arribar.

Després vam anar a Zumaia a prendre uns pinxos típics, i de compres.

Avui ha sortit el sol, mes a les quatre quan sortim s’amaga, vam anar a Sant Telmo, quines vistes, i el flysch, difícil de gaudir per la pluja, després a Gestaria, lo que recordaven del viatge passat però l’església tancada.

Desprès pinxos, i ens tornem una bossa que ens havíem deixat.

Massatges, ens posen en forma per fi arriba la tardor,

Avui al mercadillo d’Azpetia tancant mol aviat.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.