Vam anar el mercat de Azpeitia, vam començar a recordar coses, en la plaça, en el mercat i les seves tendetes, aquí sempre plou el sol surt poc, no com a Catalunya que està amb una sequera de tres anys.
Hondarribia, és un punt estratègic, per estar al costat de Irun i França, va rebre molts atacs, això li va valdre molts privilegis, no Fueros, títols nobiliaris, així hi ha moltes cases amb escut, i el castell en la plaça de Les Armes, es veuen els senyals de les bombes. Això va ser axis fins a Felip V, amb el Tractat dels Pirineus, on es va separar el País Basc de França i el d’Espanya, com la Catalunya Nord, aleshores les fronteres ja no van canviar.
Irún es va industrialitzar, Hondarribia va preferir conservar el seu casc antic, i seguir amb la pesca, a l’estiu hi ha molt turista de Madrid, i la veritat és que és preciós.
Tornem a Azpeitia, a la Fira del vi i el xoriço, compro els tiquets. Les dues copes de vi eren bones i l’entrepà bonissin llàstima que jo no puc menjar pa pel gluten, mes en el balneari lo de les dietes ho portaven molt bé.
A la tarda no ho vaig entendre bé i no vam veure el toro ensogat, un altre any.
En un moment ens va fer un remenat de perrochicos, una amanida amb tonyina.
Tornem a Barcelona amb bon sabor de boca.
A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada. Comparteix.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari