Sortint l’últim viatge de l’any, passen per Doña Godina, i troben un restaurant bo, atent, una mica de soroll en la barra després es calma són els dinars de Nadal.

Arriben al Parador d’Alcalà de Henares, tots celebren el Nadal en fires, varies, estem cansats al matí serà un altre dia.

Visiten la universitat d’Alcalà, quina façana esplèndida i per pisos, fundada pel Cardenal Cisneros, fa 500 anys la portada la van fer a la seva mort, com hi havia carres els van destruir perquè tingués aquesta esplendor, no va ser la primera perquè el Cardenal Cisneros era de l’orde dels franciscans, que tenen vot de pobresa, la van fer a la seva mort, com hi havia carres els van destruir perquè tingues aquesta esplendor, no va ser la primera perquè, la veritat que era un campus d’estudiants, amb menjador, per dormir el llit i la taula per estudiar, havien de fer promesa de celibat, i allí regien unes lleis diferents del poble, per la qual cosa els estudiants volien sortir i el poble vivia d’ells, quan se la van portar a Madrid, La Complutense el poble es va arruïnar. S’estudiava medicina en les dues cultures que hi havia, perquè el cristianisme no podia obrir els cossos, més com ho havien fet els musulmans res a dic. Tant el romans com els musulmans estaven més avançats que el cristianisme tot era foscor, El Cardenal Cisneros va ser el primer d’inquisició, cosa que no s’entén, clar que aquí no s’estudiava dret civil.
Entren al claustre, hi veien la porta d’entrada, la dels burros, els animals, i passen a la sala magna ,quin sostre, a la tribuna es posava l’estudiant a la dreta el seu professor a l’esquerra el que atacava, a davant als seients tots els professors, al pis de dalt, tots els companys, i el poble; l’estudiant havia de parlar 8 hores en llatí, el podien interrompre, felicitar-lo o escridassar-lo, cosa normal perquè ningú entenia el que deia; si aprova havia de pagar un dinar a tots els professors companys i poble, si no tenia diners, la universitat li prestava, els havia de tornar. Si suspenia havia de sortir per darrere com podia, porta dels burros, ja et pot imaginar com estava el poble.

Vam dinar allí en el restaurant superbé. També vam veure la tomba, més no és sòbria ni està enterrat allí.
Al dia següent van fer la visita, a tot Alcalà perquè és patrimoni de la humanitat, Van quedar en la Casa de l’entrevista, que la guia va dir, millor dir: la casa de les dues mentides, perquè mai va ser casa, ni mai es va fer allí l’entrevista amb Colon.

Cisneros també va fer una escola per dones i prostitutes, cosa que no s’entén de cap manera, també van veure un convent de monges on les finestres, tenien una reixa rodona per diferenciar-les dels homes que era quadrada.

La religió estava perdent addictes, van visitar una església ovalada hi ha una gran bòveda que a les 12 quan es feia la consagració entrava els raigs del sol, i unes monges des d’alt tiraven pètals de flor, perquè després diguin que el màrqueting el van inventar els americans.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, i si t’agrada. Comparteix.

Teniem que remuntar molts anys endarrere per veure per veure un camí romà que portava a la Vila de Gràcia.

Saltem en el temps i farem un passeig en quatre fileres d’arbres i al final ens van anant traslladant la burgesia i sent un centre de sedes bancàries molts  encara  recordem, perquè han sigut protagonistes de la nostra joventut i l’època més productiva, fins passa a la tercera joventut. Començant en l’actual H&M avui abans Banco Vitalicio d’Espanya.

La font Gual, que es creia que li havien regalat el govern francès per l’exposició de principis del segle passat, en realitat la va comprar aigua de Barcelona.

Seguim pel teatre Comèdia, va ser el palau Marcet, si les famílies van començar a viure allí, vivien en el principal i els pisos de dalt eren pels llogaters.

Seguim per la joieria SWATCH, també era una joieria  de prestigi molt antiga, va començar venent porta a porta, però és important perquè l’arquitecte va fer aquests vidres per primera vegada a Barcelona.

Més endavant trobem dues cases, d’estil musaré,  separades per un passatge, una està actualment canviada d’estil com podem comprovar.

Davant tenim l’au Fènix, que la insígnia de casa d’assegurances.

L’actual restaurant Mandarin era la seu del banc Sabadell en les seves columnes veiem els símbols del treball,

Acaben el recorregut en el REPLAY a sobre té Sebastià el Cano més conegut pel pirata, abans seu de govern d’Euskadi,  en la guerra va caure primer que Catalunya, i es va refugiar aquí, les viudes tenien que vindrà aquí per cobrar la pensió,  El Lehendakari i el president de la Generalitat Lluís Companys van anar a l’exili junts.  Però Companys va ser fusellada  a Montjuïc.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Compateix.

Ja es comencen a encendre les llums dels carrers amb molts arbres de Nadal de fil ferro.

Com sempre els nois d’un Institut, han fet el pessebre de  Blanes amb poques ganes, però tot es comença, i fer equip i tots s’animen i aprendre al que és treballar, aquest any és dedicat als Pedrets les ruïnes que estan escaven i troben un bon jaciment per explicar la història de Banda-dea.  Fins i tot han posat un projector i els cartells explicatius.

Avui dia de Santa Llúcia, em recorda com n’era d’important per la meva família cumple-anys del meu pare, i aniversari de bodes  sempre anàvem a darrere de la Catedral a fer cua per passar per la verge, i una cosa que passàvem pels ulls per protegir-los amb molts de fred.

També a la plaça dels Pins s’ha fet una fira d’artesania.

Les llums del passeig de Gràcia són tan espectaculars que tothom es vol fer la foto, oblidant-se que circulen cotxes, i provoquen alguns incidents.

També han arribat els tions i el de la ciutat esportiva és molt maco amb patins i pals d’hoquei.

Ara tots els nens els donarem menjar perquè el 23 cagui moltes joguines.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada. Comparteix

El difícil de fer-se gran, és anar acomiaden a persones estimades.

Vam anar a Sant Joan Despí, la part nova, per això hi havia tanta quitxalla, hi havia una fira, era pel dret dels infants, estava ple de jocs fets amb la imaginació, amb coses que ja no tenien servei, tot jugaven hi havia per totes les edats, els nadons amb puzles gegants a terra, pel gatet.

Ja hem entrat al desembre, i sembla que estem  començant la tardor, més el carrers es preparen pel Nadal.

Cada vegada comencem més aviat,  com els arbres artificials, les llums als carrers, més sembla que el Nadal porta sempre una mica d’amor, perquè les notícies només parlen de dues guerres a qual pitjor, més el negoci de les armes va bé, les vides valen poc.

Prenen cafè en una casa d’americans reconstruïda i feta un restaurant.

A l’escola de Hosteleria ja fan el menú de Nadal, i conèixer una estudien, ens han facilitat anar i que preparessin un menú sense gluten, li hem comprat uns vins i la seva alegria o li cabia en el cos.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, Comparteix.