El difícil de fer-se gran, és anar acomiaden a persones estimades.
Vam anar a Sant Joan Despí, la part nova, per això hi havia tanta quitxalla, hi havia una fira, era pel dret dels infants, estava ple de jocs fets amb la imaginació, amb coses que ja no tenien servei, tot jugaven hi havia per totes les edats, els nadons amb puzles gegants a terra, pel gatet.
Ja hem entrat al desembre, i sembla que estem començant la tardor, més el carrers es preparen pel Nadal.
Cada vegada comencem més aviat, com els arbres artificials, les llums als carrers, més sembla que el Nadal porta sempre una mica d’amor, perquè les notícies només parlen de dues guerres a qual pitjor, més el negoci de les armes va bé, les vides valen poc.
Prenen cafè en una casa d’americans reconstruïda i feta un restaurant.
A l’escola de Hosteleria ja fan el menú de Nadal, i conèixer una estudien, ens han facilitat anar i que preparessin un menú sense gluten, li hem comprat uns vins i la seva alegria o li cabia en el cos.
A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, Comparteix.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari