Bon dia en Barcelona hi ha hotels bons. L’hotel Ohla en l’Eixample dret, alberga el restaurant Xerta, és una cuina valenciana amb tocs japonesos.

Quan entres hi veus el restaurant i l’amabilitat de tots els cambrers, ja et trobes força bé, visualitzes la cuina i com treballen

Vam anar perquè tenen una estrella Michelin, dels xefs Fran i Joaquin Lopez, clar que vam demanar el menú exectiu, per provar; els aperitius estaven a sobre d’una musclera representen tot el territori valencià, jo vaig demanar crema de carabassa  amb encalls de pernil  i llavors,  el meu company arròs, de segons salmó marinat amb arròs negre, els postres coulant de xocolata amb gelat de vainilla i pinya també amb gelat, els cafès i els petits fours amb la delicadesa del pa sense gluten per mi, ell va poder triar entre un de llavors i normal, en els petits fours, ràpidament els van canviar per posar per mi sense gluten, cosa que és d’agrair

El dimarts vam estar a Premia en els hivernacles, dintre molt amagat el restaurant Flor, on vam menjar mot bé tant en atenció, com en qualitat i preu, després ens vam animar a comprar plantes, però sols és per majoristes una pena.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, Comparteix,

Un rapsode  en el Teatre de Blanes fantàstic

Anar al teatre sempre és bo, aquesta vegada he vist “ORPHEUS”, és una mescla de mitologia grega mil·lenària, i metàmers que com ho diria jo, en plena adolescència, hi ha molt de treballar, però no acabes d’entrar en l’obra, una experiència

Una cosa més clàssica és el concert per la pau, Les cançons triades . Per la PAU, AMOR, I L’AMISTAT, amb missatges molt  apropiats i cantades per cor ARNOVIA, i amb orquestra Arts SIMFÒNICA JOVE, dirigida pels Mestres Josep Mª Sauret i Joan Cosnos ens va fer vibrar com feia temps, i és que la música és el llenguatge internacional  que tots entenem i ens uneix.

I per començar l’any deixem Lloret i anem a Blanes amb un concert de Cap d’Any, ja clàssic per la VELLA BANDA. Encara que aquesta vegada els hem trobat una mica tristos possiblement per la malaltia d’un company,

I com a punt final d’aquests mes cultural El LICEU a Barcelona amb l’obra Carmen.

A mi nomes em resta deixar.te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada. Comparteix

Seguim en el Parador de Toledo, té moltes escales per salvar els desnivells, més en la terrassa ens senten i davant teu tens tot Toledo il·luminat fantàstic.

Sortim al matí buscant l’oficina de turisme, troben una estació de tren molt antiga, veig informació turística, més és del bus turístic, agafem tiquets per fer la ruta de la catedral i visitar-la.

Entrem en lo que ells diuen la “joia” els docents quilos d’or que va portar Colom en una sacristia amb pedres precioses el valor és incalculable, en la Setmana Santa la traguen pels carrers tortuosos i estrets de Toledo, les escultures, pintures no tinc paraules per descriure, i no entenc,  com quan vaig fer l’intercanvi Barcelona-Madrid només ens van portar Alcazar i el quadre “del Conde Ordaz”.

Vam veure també una sinagoga com canvia la història i quin poc coneixem tinc, també gratis.

San Juan,  una església enorme, ordena per Isabel La Catòlica, que no la veurà acabar, està plena d’escuts.

És molt gran i sembla el Vaticà en petit, mires on mires hi ha una meravella, és d’estil gòtic, té en l’interior una capella, o altar de l’època dels visigots, el primer rastre que veig d’ells.

Al dia seguen vam anar a l’església de Santo Tomé, 8 euros, per sort vam coincidir amb un grup i el professor va explicar: que la història s’ha tornat a escriure, no era conde sinó Senyor Ordaz, enterrat davant, El Greco, no va agradar a Felip II, por això va anar a viure a Toledo, sortim vam anar a la Casa Museu del Greco gratis, i en obres de tota la seva vida.

Toledo té una defensa natural que és el riu Jucar que la rodeja, però ara pots atravessar-lo amb tirolina, la persona més gran que s’ha tirat tenia 91 anys ja gent valenta.

A mi només em resta deixar-te la meva somriure per començar bé l’any. Si t’agrada. Comparteix