Toledo

Seguim en el Parador de Toledo, té moltes escales per salvar els desnivells, més en la terrassa ens senten i davant teu tens tot Toledo il·luminat fantàstic.

Sortim al matí buscant l’oficina de turisme, troben una estació de tren molt antiga, veig informació turística, més és del bus turístic, agafem tiquets per fer la ruta de la catedral i visitar-la.

Entrem en lo que ells diuen la “joia” els docents quilos d’or que va portar Colom en una sacristia amb pedres precioses el valor és incalculable, en la Setmana Santa la traguen pels carrers tortuosos i estrets de Toledo, les escultures, pintures no tinc paraules per descriure, i no entenc,  com quan vaig fer l’intercanvi Barcelona-Madrid només ens van portar Alcazar i el quadre “del Conde Ordaz”.

Vam veure també una sinagoga com canvia la història i quin poc coneixem tinc, també gratis.

San Juan,  una església enorme, ordena per Isabel La Catòlica, que no la veurà acabar, està plena d’escuts.

És molt gran i sembla el Vaticà en petit, mires on mires hi ha una meravella, és d’estil gòtic, té en l’interior una capella, o altar de l’època dels visigots, el primer rastre que veig d’ells.

Al dia seguen vam anar a l’església de Santo Tomé, 8 euros, per sort vam coincidir amb un grup i el professor va explicar: que la història s’ha tornat a escriure, no era conde sinó Senyor Ordaz, enterrat davant, El Greco, no va agradar a Felip II, por això va anar a viure a Toledo, sortim vam anar a la Casa Museu del Greco gratis, i en obres de tota la seva vida.

Toledo té una defensa natural que és el riu Jucar que la rodeja, però ara pots atravessar-lo amb tirolina, la persona més gran que s’ha tirat tenia 91 anys ja gent valenta.

A mi només em resta deixar-te la meva somriure per començar bé l’any. Si t’agrada. Comparteix