Fa molts anys vaig veure El Cirano de Bergerac, per Josep Maria Flotats em va encantar. Ara per la tele en una entrevista, vaig veure que gràcies a ell, tenim El Teatre Nacional de Catalunya, vaig entendre la polèmica que va generar fa alguns anys.

Teatre Romea van fer una obra La  Disputa casualment jo te

I la feien en el Romea i jo tenia entrades per aquesta obra a Lloret (que té un tracte amb el Teatre Nacional), i la il·lusió va ser més gran quan el protagonista era Josep Maria flotats, que em va fer gaudir molt.

El dissabte vam anar al teatre de Blanes a veure Burulanga, un no parar de riure en dos hores, molt recomanable si tens oportunitat ves a veure-les això és un desconnectar de tot.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Bé no sé per què l’ajuntament de Blanes no ha fet arribar, el Rei del Carnestoltes ni per suposat no farà L’Enterro de la Sardina, són tradicions del nostre imaginari que no es tindrien que perdre.

El divendres vaig anar al Liceu, a veure El Ballo In Maschera, de Verdi, la tragèdia i la gelosia amb actor i actrius d’òpera bonissin el cor, i l’orquestra, esplandit, l’ambient, molts espectadors lluïen màscares precioses. Quina pena no saber-lo, i lluir una en el saló dels miralls. També vam trobar companys  de les caminades, que les volem tornar a fer.

Aquest diumenge vaig gaudir de la Rua que es va fer aquí a Blanes els seus vestits, les coreografies molt ben ballades, tot el púbic va gaudir molt.

És una pena que no facin l’enterro de la sardina, per celebrar el Dimecres de Cendra, jo tinc molts bons records, que en els mercats venien la sardina vestida penjada d’una canya, i a la tarda anàvem a enterrar-la, en Sitges, que són més d’aquesta celebració es vestien de dol i ploraven, perquè s’havia acabat la disbauxa, i començava la Quaresma, 40 dies per començar La Setmana Santa; en aquest temps el divendres no es podia menjar carn.

Aquest any cau el Dimecres Sant en el dia dels enamorats. Festa més comercial però sempre és bo celebrar l’amor.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Es una pena que no facin el enterro de la sardina, per celebrar el  dimecres de cendra, jo tinc molts bons records, que en els mercats venien la sardina vestida penjada de una canya, i a la tarda anavem a enterra-la, en Sitges, que son mes d’aquesta celebració es vestien de dol i ploraven, per que s’havia acabar la disbauxa, i començava la quaresma, 40 dies per començar La Setmana Santa; en aquest temps el divendres no es podia menjar carn.

Aquest any cau el dimecres Sant en el dia dels enamorats. Festa mes comercial pero sempre es bo celebrar l’amor.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Jo casi sempre veig programes en català, mes aquest diumenge va sorpès el canal tretze,  en un concert benèfic, meravellós,

A la tarda hem anat al teatre de Blanes. A Blanes ja molt teixir associatiu, que col·laborar per les causes. Aquesta vegada era per L’Ermita de Santa Bàrbara.

Va actuar un quadre flamenc, amb sevillanes, va estar bé, després una poètica va dir uns versos acompanyada d’un noi al piano (ja havien fet ella com a directora i ell, els arranjaments dels pastorets que any passat es van renova, en gran èxit), després el grup Alegria, dues noies, van tocar cançons compostes per elles.

 En la segona part El cor Sota Palau amb renovació de les veus femenines, perquè ja fa 23 anys que canten, i les veus canvien, els homes jo crec que n’hi havia menys, s’ha de dir que com sempre van cantar de meravella.

Quan canviar  l’any, tots són bons propòsits, quan ve el teu aniversari fas una repesada, però quan canvies de dècada, i ja més no pot doblegar l’edat, com deia rel meu pare: uuuf gaudeix bé.

I això vaig fer una celebració amb els amics que m’han marcat, no sense peripècies, l’amiga més antiga amb la qual vaig fer la primera comunió, i després vam canviar de barri per ser  veïnes del bloc, la nostra adolescència, i els matrimonis van prendre camins diferents. Es van equivocar de camí i va travar el cotxe, perquè els GPS, sempre vam pel camí més curt, a vegades intransitable, vam anar a buscar-los sense èxit, i la grua no venia, ens en vam anar a Sant Pere del Bosc que estava la resta d’amics; sort que un amic pel grup de wuassap els anava presentat, perquè tots ells representaven èpoques de la meva vida. Vam passar a la sala  que estava prevista per la 1.30, i van començar a servir, el meu nebot va anar a trucar, mes va haver d’indicar a la grua, on estaven, la grua tampoc podia  retirar-lo i els va portar a Sant Pere, el meu nebot a darrera caminant. A les 4 els van començar a servir; el meu company a buscar al meu nebot, que ja estava arriben al final tots junts i animats, i el bon servei de cambrers servim a tres temps´

Al final el pastís els regals em vaig emocionar molt, i el cotxe que el portàvem, però a on?

Ja es feia fosc, i ens aixecàvem de la taula quan va arribar el cotxe una mica ratllat, però vam poder marxar, cap a Ponts, i Barcelona, i a Blanes sense problemes.

Et definitiva un dia meravellós, i com sempre a mi només em resta deixar.te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.