Bon Desperta

Jo casi sempre veig programes en català, mes aquest diumenge va sorpès el canal tretze,  en un concert benèfic, meravellós,

A la tarda hem anat al teatre de Blanes. A Blanes ja molt teixir associatiu, que col·laborar per les causes. Aquesta vegada era per L’Ermita de Santa Bàrbara.

Va actuar un quadre flamenc, amb sevillanes, va estar bé, després una poètica va dir uns versos acompanyada d’un noi al piano (ja havien fet ella com a directora i ell, els arranjaments dels pastorets que any passat es van renova, en gran èxit), després el grup Alegria, dues noies, van tocar cançons compostes per elles.

 En la segona part El cor Sota Palau amb renovació de les veus femenines, perquè ja fa 23 anys que canten, i les veus canvien, els homes jo crec que n’hi havia menys, s’ha de dir que com sempre van cantar de meravella.

Quan canviar  l’any, tots són bons propòsits, quan ve el teu aniversari fas una repesada, però quan canvies de dècada, i ja més no pot doblegar l’edat, com deia rel meu pare: uuuf gaudeix bé.

I això vaig fer una celebració amb els amics que m’han marcat, no sense peripècies, l’amiga més antiga amb la qual vaig fer la primera comunió, i després vam canviar de barri per ser  veïnes del bloc, la nostra adolescència, i els matrimonis van prendre camins diferents. Es van equivocar de camí i va travar el cotxe, perquè els GPS, sempre vam pel camí més curt, a vegades intransitable, vam anar a buscar-los sense èxit, i la grua no venia, ens en vam anar a Sant Pere del Bosc que estava la resta d’amics; sort que un amic pel grup de wuassap els anava presentat, perquè tots ells representaven èpoques de la meva vida. Vam passar a la sala  que estava prevista per la 1.30, i van començar a servir, el meu nebot va anar a trucar, mes va haver d’indicar a la grua, on estaven, la grua tampoc podia  retirar-lo i els va portar a Sant Pere, el meu nebot a darrera caminant. A les 4 els van començar a servir; el meu company a buscar al meu nebot, que ja estava arriben al final tots junts i animats, i el bon servei de cambrers servim a tres temps´

Al final el pastís els regals em vaig emocionar molt, i el cotxe que el portàvem, però a on?

Ja es feia fosc, i ens aixecàvem de la taula quan va arribar el cotxe una mica ratllat, però vam poder marxar, cap a Ponts, i Barcelona, i a Blanes sense problemes.

Et definitiva un dia meravellós, i com sempre a mi només em resta deixar.te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.