Veure’t amb amics que es compartit la joventut sempre es agradable i recorda unes altres èpoques.

Seguim viatjant, amb el IMSERSO, i ens sorprèn-te un avió amb un emblema de turisme social d’Espanya, mes si l’omplin a Barcelona.

A Menorca, ja ens esperaven tres autocars, per portar-nos als respectius hotels, m’entres anàvem, ens parlava el guia, de Menorca, de la seva carretera única, perquè després hi ha camins de cavalls. Si Menorca ni s’entén sense la seva passió pels cavalls.

Arribem a l’hotel Almirall Ferragut, ara és de la cadena Globales, mes el meu companys, el conèixer pel  luxe del 1975, segueix sent de 4 estrelles, està situat en un penya-segat impressionant,  per les vistes i per la construcció en aquells temps, té 500 habitacions.

Menorca aquesta dormida, caminem per llogar un cotxe, tot tancat, obriran la setmana que ve amb motiu de La Setmana Santa.

El temps ens va acompanyar els primers dies que van aprofitar per remulla les cames, veure peixets i meduses, que pel canvi del temps hi ha més, perquè les seves depredadores, les tortugues la calor no els va bé.

Me’m a Ciutadella, el seu cas antic és molt maco i interessant, el visitarem un altre dia, aprofitant els preparatius de Setmana Santa totes les esglésies estem obertes, aquí també porten palmons i rams d’eucaliptus, per dona la benvinguda al Senyor. Diumenge de Rams.

El port de Maó, és un port natural, molt gran por això ha interessat tant els anglesos, que han deixat la seva petjada, molt marcada a l’illa, quan agafem el catamarà per conèixer el port nos l’expliquen molt bé, senyalem-lo on  estaven els seus cementeris, hospital, per posa a la gent en quarantena, per una malaltia,  els morts que van haver-hi, cases senyorials, etc… no vam poder gaudir de la visió submarina pel temps, amb mal estat.

Vam anar a l’espectacle de cavalls, i van comprendre el seu amor, i el que deu ser la seva gran festa de Sant Joan, quan els treuen pels carrers de la vila.

L’illa és molt elegant, petita i acollidora, el seu mercat del peix, els seus camins de cavalls per arribar a les cales, si la tens que coixa amb cavall o caminant molt, o amb vaixell, això és el seu encant.

A mi només em queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Essent de vacances van rebre una trucada que es han donat plaça, en del Balneari de Lanjaron.

Molta carretera, per arribar a Blanes, i rentar roba i prepara la maleta per seguir viatjant, controlen les carreteres, per que continuant els tallant-les pels pagesos, que volen anar a Brucel•les.

Vaig  a la revisió de la metgessa, i perdo la confiança, una vegada diu una cosa o una altre sense informació, ni dels avanços que hi ha en la medicina.

El hotel Balneari  Lanjaron,  esta ubicat davant de l’oficina de turisme. El hotel te diversos pisos, comunicats entre passadissos, tenim buffet, cosa rara en les balnearis.

Anem a l’oficina de turisme que es informen de Lanjaron el seu cas antic, iel dos museus que hi ha, del aigua i la mel, aquest últim el vam visita perque plovia molt, es una mica infantil però curiós.

 Els tractament son mes personalitzant, les inhalacions,  el bany de bombolles es una banyera,  les aigües tenen molt de ferro tacant els banyadors: el bany dinàmic, hi ha menys; gent 6 les dutxen circulars amb raig d’aigua freda, i va molt bé per la circulació de la sang.

Lanjarón es un poblet, allargat  i molt empinat, estem en la Alpujarra Granadina, hi seguin tenim l’ambient  d’Andalusia, posant una tapa amb la cervesa, mes com es temporada baixa, no tot esta obert,  al poble del costat Orgiva celebrant el dia 14 les festes del Crist.

El hotel, te diferent nivells, que connecten amb el balneari,que té servei de massatges, clar, que comparen els preus del Imserso, i el públic, i ens sorprenem del resultat i contractem un del públic, “el massatge del rei”.

Pugem la carretera de corbes als pobles blancs, El Baranc de Porqueria, Pampaneira, Capileira, i tres mes avanç d’arribar a Trevelez, els noms semblem gallec, pe l’emigració de Galicia son molt antics, del passat dels berbers, l’etapa morra.

A mi nomes em queda deixar-te el meu somriure per la setmana, Si t’agrada comparteix.

Per fi troben unes vacances pel Inserso estem al hotel Barceló, les instal•lacions son bones  mes el menjar basten escàs i poc variat

Avui em fet una caminada per els animadors del hotel, per conèixer l’illa, que es va forma, quant el terratrèmol de Portugal, i el istme  submarí, va forma aquestes aiguamolls, el passeig central, on son les cases mes boniques, de la gents amb diners, el casino  on tractaven tots els comerciants catalans.

Després en l’església ja un retaule, de Mataró,  la primera església va ser totalment, destruïda per la guerra civil, vam pujar els 72 escalons, fins al campanar on les campanes són de bronze, i cada una té un nom, sols es poden restaurar una vegada perquè el bronze és mort als 100 anys, i aleshores passant al patrimoni Històric Nacional, i ja no són del poble sinó de l’Estat. Toquen cada dos quarts, en l’última restauració les van fer elèctriques, la més gran és l’única que no dona la volta, només pèndula si no podria tirar l’església i la ciutat. Si és Ciutat perquè va haure una epidèmia de còlera i la reina Maria Cristina, va ajudar-los i les otorgo el nom de ciutat.

Vam visitar el museu del Carnaval, per ells és una festa i dura un mes.

Vam anar a Portugal, a un poble, Alcoutim  amb moltes esglésies antigues, però lluny de les expectatives que ens van traslladar, si vam veure la frontera natural el riu Guadiana  i el poble Spain de Sanlúcar de Guadiana, on vam prendre unes truites de gambetes.

Vam anar a la Lonja, hi havia molt de peix diferent té tanta importància com la de Vigo, ens va xocar el nom de les navalles (longuete, aquí són més llargs).

La mar estava molt alterada pel fort vent i fred, ara sembla que comenci l’hivern.

També vam anar a les mines de Riotinto, explotades ja, pels romans. El museu és superinteressant, el tren per les mines a cel obert, curiós, aquest riu té un grau de 14 % de mineralització, per això té aquest color, i no contamina el mar, perquè en contacte amb la sal, els minerals se separen.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix. 

.