Illa Cristina

Per fi troben unes vacances pel Inserso estem al hotel Barceló, les instal•lacions son bones  mes el menjar basten escàs i poc variat

Avui em fet una caminada per els animadors del hotel, per conèixer l’illa, que es va forma, quant el terratrèmol de Portugal, i el istme  submarí, va forma aquestes aiguamolls, el passeig central, on son les cases mes boniques, de la gents amb diners, el casino  on tractaven tots els comerciants catalans.

Després en l’església ja un retaule, de Mataró,  la primera església va ser totalment, destruïda per la guerra civil, vam pujar els 72 escalons, fins al campanar on les campanes són de bronze, i cada una té un nom, sols es poden restaurar una vegada perquè el bronze és mort als 100 anys, i aleshores passant al patrimoni Històric Nacional, i ja no són del poble sinó de l’Estat. Toquen cada dos quarts, en l’última restauració les van fer elèctriques, la més gran és l’única que no dona la volta, només pèndula si no podria tirar l’església i la ciutat. Si és Ciutat perquè va haure una epidèmia de còlera i la reina Maria Cristina, va ajudar-los i les otorgo el nom de ciutat.

Vam visitar el museu del Carnaval, per ells és una festa i dura un mes.

Vam anar a Portugal, a un poble, Alcoutim  amb moltes esglésies antigues, però lluny de les expectatives que ens van traslladar, si vam veure la frontera natural el riu Guadiana  i el poble Spain de Sanlúcar de Guadiana, on vam prendre unes truites de gambetes.

Vam anar a la Lonja, hi havia molt de peix diferent té tanta importància com la de Vigo, ens va xocar el nom de les navalles (longuete, aquí són més llargs).

La mar estava molt alterada pel fort vent i fred, ara sembla que comenci l’hivern.

També vam anar a les mines de Riotinto, explotades ja, pels romans. El museu és superinteressant, el tren per les mines a cel obert, curiós, aquest riu té un grau de 14 % de mineralització, per això té aquest color, i no contamina el mar, perquè en contacte amb la sal, els minerals se separen.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix. 

.

Deixa un comentari

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

Is this your new site? Log in to activate admin features and dismiss this message
Entra