Retrobament

Tornem al teatre de Lloret, per veure “L’ILLA DESERTA”. Sobre les voltes que dona la vida i les situacions inesperades, per reflexionar i passar una tarda divertida.

Te recordes de quan feia els esmorzes, amb companys, caminades i dinars. Es va acabar tot amb la pandèmia. Però ara el cronista ho vol tornar a fer. Han esmorzat, en el mercat de Galbany, selecto i han gaudit, nosaltres teníem metges. Han caminat per Vallvidrera  gaudint d’unes vistes fantàstiques de Barcelona.

Anar per la carretera de La Rabassada, feia  temps que no ho feia, i les vistes meravelloses,  els hem vist fen la cervesa en un  restaurant de tota la vida, mes trobar aparcament allí és difícil, quant hem baixat ja eren al menjador.

Casa Trampa, ens han servit ràpid, i el menjar bo, les postres el ritme trepidant ha baixat, hem rigut, hem pres els cafès, i ens han emplaçat per la pròxima sortida…

Quant vols celebrar un cumple diferent. En el balneari d’Arinyo vaig conèixer la cova de la sal, perquè diuen que les persones que han treballat en les mines de sal, tenen els pulmons més nets, i que això està de moda, sorpresa a Lloret tancada, i a Barcelona una. Un massatge relaxant per dos bons professionals, un cava uns bombons i ametlles, un toc diferent, i capa el Xerta.

Al Xerta ja vam estar amb el menú executiu, més el de degustació és fantàstic, l’atenció exquisida, la preparació pels que són  celíacs  ràpida. I en les postres una espelma per algú que feia anys, jo sols ho havia comentat amb relació a la web, que no m’he sortit amb el xec regal, més genial per la seva part.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.