A vegades anem a Malgrat i proven restaurant i la Ferradura esta molt be.

Aquest divendres hem anat a l’Ermita de l’Esperança a escoltar “Filferro”, són especialistes en traduir lletres de grans temes en anglès al català, i entendre m’ha agradar, mes crec que la música s’ha de sentir, a pesar de no entendre les lletres, perquè no tots sentim lo mateix, i no me enrollo mes.

Hem anat a un celler en la Conca de Barbera, en el Montblanc, és una zona que no coneixíem casi, i nos han sorprès les seves muralles, anàvem directes al celler perquè arribàvem  tard, les explicacions ja havien començat, ens ha situat en la zona envoltada de muntanyes, la marina, l’aire de la Marina és humit, mes gràcies al microclima és més sec. Es ha explicat, la forma de cultivar, tradicionals, ecològica i biodinamismes, és la més sostenible i la més cara, es basa en els cicles de la lluna.

L’ecològica es la que treballen ells, que la vinya es recupera, el peu es americà per la fil•loxera i el empalten en vinya de aquí, la típica es el trepat, la flor de la vinya. Desprès vam passar a la celler on tracten el raïm, la maquina del fred, que es cara, desprès a les botes la càmera de fred, com treuen la pell, que hi dos maneres, una punxen, com si fos una llança i un altre que la va mesclen sempre, la cubà de  ormigó, les de forma de ou, per facilitar a sedimentació.

I per fi el tast dels vins, un Nano, blanc i fres. Un trempat jove i un de vell i un que li diuen Les Gallinetes, que l’etiqueta cada any la fa un  infant amb disminució psiquiàtrica,  que es el projecta social que fa el celler.

Després d’haver-me equivocat amb el restaurant vam acabar a Les 4 Taules, molt familiar, bon menjar i caliu familiar.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, comparteix.

Victor Jimenez Diaz, contratenor i Didac Barber Aluart piano, em sorprenen pel seu dinamisme, el concert una meravella per la seva veu, amb to de dona, la seva condició, completament assolida, i la seva cultura, presenta a tots els actors i l’han presidit, en canvis de tonalites, són insuperables.

Espelmes Per la Pau, a càrrec de Maite Mer i Inés Reinosa amb un bon repertori, em fa reflexionar sobre la pau en aquest moment tan confús amb dos guerres horribles, era oportú, perquè la música és la millor solució. Axis donem per acabat el X cicle de Nits de Piano que ofereix Amics de la Música de Lloret de Mar.

Com cada maig, el XXXII cicle de concerts “Música de l’Esperança” ens va donar a conèixer a Marti, al violí i David Quintana al piano Fantàstic compositors i que bé tocaven, improvisen amb cançons dita pel públic nit inoblidable.

Aquesta setmana a Blanes s’ha fet el I cicle de Cinema, promocionen curt, i recorden reeixides pel·lícules, i com no podia ser el concert de l’Esperança, va dedicar el concert a les bandes de música de les pel·lícules del gènere negra, que ens van fer vibrar.
Avui, hem anat a dinar a Sant Pera del Bosc amb motiu de les Jornades de l’Arròs de Lloret de Mar ens han ofert una copa de cava, com a aperitiu una crema de verdures, i unes gambes de Blanes, una viare amb parmentier de patata, arròs amb espardenyes, un pre postra, unes textures de xocolata i els cafès i els petits pastissets.

La nit dels museus, uuuf mes això és per un altre dia.

A mi només amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada comparteix.

Bon dia, fa anys que em vaig fer d’un club molt elitista, només vaig aprofitar, uns llibres, i gaudir d’alguna pel·lícula comentada en el Liceu Francès.

Després una amiga, li va fer un homeneja al seu marit per 60 anys a la ciutat de vacacions, a cala Monjoí, vaig recordar el club, perquè era un lloc de vacances que proposava, per la tele ens vam assabentar que el príncep Felip i  la seva promesa Leticia estaven  sopen en el Bulli, que està en aquesta cala a dalt clar, per això dic que fa anys.

El Bulli va tancar, mes la ment de Ferran Adrià el seu xef amb estrelles Michelin, i el prestigi de ser el millor restaurant del món, van crear la Fundació del Bulli, una meravella molt recomanable per visitar i que ara et faré cinc cèntims.

Vam comprar les entrades pel dia 3, perquè era una visita comentada. Sorpresa quant, vam estae allí, eren normals o sigui, amb auriculars o pel teu compte, l’eficàcia dels treballadors ho vam solucionar. Comencem en uns murs, que et fan pensar en ¿què és cuinar?, la guia amb l’ajuda del Cap de sala del Bulli, anava explicant. Passen a un bosc amb frases colpidores, després a una escultura que es un  gràfic, que mostra com  planificar el teu negoci, continuem en una estructura que mostra, com son les connexions amb el nostre cervell. Descobríem perquè es diu Bulli, bé la dona primera propietària, li agradaven els gossos de la raça Bullock,  ella els cridava bulli, hi ha unes estàtues, d’homes pensadors amb cara de bulli, “els bullirens” els que han creat aquesta fundació, seguim en el restaurant, hi havia 45 cuiners, i els cambrers, l’últim menú va ser de 43 elaboracions, si ells als plats lis diuen elaboracions, les vistes meravelloses, i la resta ja la descobrires.

Acaben el dia en un concert a Lloret de Mar “NITS DE PIANO, DOS PIANOS”, fen un recorreguts per grans clàssics de la música pop i rock interpretada per dos pianos de cua, que contraposant, i acosten a un nou registre musical interpretada per Josep M, Porté i Antoni Tolmos ex professor del primer, ho vaig gaudir molt com et pots imaginar.

Ja sé que hi ha els Concerts de L’Esperança i les Jornades de l’Arròs a Lloret  però tot al seu temps.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix

Hem anat a la inauguració de la cocteleria Lux, està al costat de la Font Cristal·lina, la barra és antiga, allí estava l’enòleg del cava Laviret, que ens ha comentat, que la barra és l’original, d’un lloc de reunió de fa anys en Blanes, que hi havia, en el subsol,  hi havia autos de xoques,  billar, ara hi ha un aparcament, l’empresa va fer fallida.

Seguim en el teatre de Blanes, veiem una obra de la companyia del Mirall, reivindicava els drets, amb humor, però una mica fluixa.

Aprofitem els regals i anem a Roses, la cala és més gran del que jo recordava, en informació i turisme m’informen, que la festa del vi, la faran el diumenge, pel temps plujós, dinem i anem a l’Hostal de l’Empordà. A la tarda anem al teatre municipal de Roses on fem una cantada d’havaneres, Els Pescadors de Roses, i dos s’acomiaden  dels escenaris per edat, i donen pas al grup de Portbou, ho fan tot a cappella,  s’acomiaden canten els dos grups junts, al sortir ens inviten a cava, i un xuixo, sortejant la pluja anem a l’hostal, que en el restaurant tenim sopar i una botella de cava de regal, esmorzen en el bar del costat, atesos per una gitana blanca, amb el seu somriure i gràcia que ens alegra el dia.

Al matí anem a Palau Savardera, són  viles petites, però molt ben equipades, amb centre cívic, que té restaurant al costat la llar d’infant, tot fa un espai acollidor, tot és tranquil, l’oficina de correu molt  petita t’atenien per la finestra, mai millor dit, i quan s’havia de firmar sortia la noia i ho feien en el porxo, també feia la distribució  de les cartes. Després vam anar a dinar al restaurant, tot de tapes, caragols del perol, elaboració del xef, una truita molt grossa de gambes, i després a l’Hotel Boutique Niu d’0r, la taula de recepció era tota de llibres, l’habitació amb nom de Laia, va ser la nostra, acollidora,  un armariet amb planxa i taula, romàtic.

L’esmorzar molt bo, sortim per visitar La Fundació del Bulli,  més això ja ho explicaré més endavant.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.