El Bulli

Bon dia, fa anys que em vaig fer d’un club molt elitista, només vaig aprofitar, uns llibres, i gaudir d’alguna pel·lícula comentada en el Liceu Francès.

Després una amiga, li va fer un homeneja al seu marit per 60 anys a la ciutat de vacacions, a cala Monjoí, vaig recordar el club, perquè era un lloc de vacances que proposava, per la tele ens vam assabentar que el príncep Felip i  la seva promesa Leticia estaven  sopen en el Bulli, que està en aquesta cala a dalt clar, per això dic que fa anys.

El Bulli va tancar, mes la ment de Ferran Adrià el seu xef amb estrelles Michelin, i el prestigi de ser el millor restaurant del món, van crear la Fundació del Bulli, una meravella molt recomanable per visitar i que ara et faré cinc cèntims.

Vam comprar les entrades pel dia 3, perquè era una visita comentada. Sorpresa quant, vam estae allí, eren normals o sigui, amb auriculars o pel teu compte, l’eficàcia dels treballadors ho vam solucionar. Comencem en uns murs, que et fan pensar en ¿què és cuinar?, la guia amb l’ajuda del Cap de sala del Bulli, anava explicant. Passen a un bosc amb frases colpidores, després a una escultura que es un  gràfic, que mostra com  planificar el teu negoci, continuem en una estructura que mostra, com son les connexions amb el nostre cervell. Descobríem perquè es diu Bulli, bé la dona primera propietària, li agradaven els gossos de la raça Bullock,  ella els cridava bulli, hi ha unes estàtues, d’homes pensadors amb cara de bulli, “els bullirens” els que han creat aquesta fundació, seguim en el restaurant, hi havia 45 cuiners, i els cambrers, l’últim menú va ser de 43 elaboracions, si ells als plats lis diuen elaboracions, les vistes meravelloses, i la resta ja la descobrires.

Acaben el dia en un concert a Lloret de Mar “NITS DE PIANO, DOS PIANOS”, fen un recorreguts per grans clàssics de la música pop i rock interpretada per dos pianos de cua, que contraposant, i acosten a un nou registre musical interpretada per Josep M, Porté i Antoni Tolmos ex professor del primer, ho vaig gaudir molt com et pots imaginar.

Ja sé que hi ha els Concerts de L’Esperança i les Jornades de l’Arròs a Lloret  però tot al seu temps.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix