Sí, ja ha arribat l’estiu, el dia més curt, el dia de la música, el meu sant.

El dissabte van anar al teatre de Blanes, a veure Coral Solstici de Blanes. Tenia ganes de veure- els perquè els van presentar Coral Sota Palau, clar que són dos cors diferents Sota Palau clàssic, Solsticis, fa fer un recorregut pel matí, migdia en cançons catalanes i balls i toquen pitos, 5 minuts de pausa i continuen de tardes, i nit, fantàstics. També va fer cantar a uns nens que estaven en el públic, si el teatre estava ple de jovent connectaven molt bé amb el públic, que recordaven El Canigó, es versió estudiantil.

També van donar les tres estrelles Michelin al restaurant Compartir de Barcelona, que tenia abans de les estrés un any d’espera per reserva, Tenen un altre, a Cadaquès igual de difícil, més vaig tindre sort i vam anar el diumenge.

Lloc discret, difícil arribar a Cadaquès molts turistes, més valia la pena deu plats per compartir fantàstic,  un creat per ells, amb fals mató increïble dos postres, tot de deu, van donar una volta amb el cotxe, per Cadaqués fantàstic, feia molts anys i l’última van dormir en un catamarà, en la baia.

Aquí, en Blanes, van anar al bar restaurant Jaleo abans Bar Leopoldo, al port, ara el local més gran davant del mar, però la truita de tetilla seca, els canelons secs, només estava bo el pinxo de pop, el servei disten, preferia neteja 4 taules que demanar-nos els postres, després va vindre no se recordava, li van dir els postres i la comte, sorpresa un company va volgué justificar el seu company al·ludien la feina inexistent, li demanen la comte sense sort, li donem dos palmadetes  i ens contesta quina presa i mala educació ni que tinguessin que anar a treballar, li tornem a demanar la comte i res, li diem que ens anem sense paga, i ens amenaça en cridar la policia, li diem que ho faig sis plou, surt el primer cambrer a veure si volien postra o la comte, insistim la comte, ens aixeca la mana amamantant-nos,  i que no tornéssim més, al final va vindre un tercer cambrer per separar-lo, al final van portar la comte vaig tindre que reclamar el comproven de la visa.  Per suposat que no tornaren, i posa la foto, que val mes que 100 paraules.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Les jornades de l’Arròs, ja fa dies que han acabat per mi els millor restaurants son  Sant Pera del Bosc i Estudi 66.

Per fi arriba el dia de la passejada més esperada pels 40 convents i 40 bordells.

Comencem en les Rambles, en la pintura de Miro, ens parla de dos façanes, quan van donar permisos per pujar els pisos,  el principal no contava  aquesta li van fer un  drac que treia foc pels queixals, per espantar als que no tenen bones intencions, ara no surt foc, més la frase feta ha quedat. “treu foc pels queixals”. Altre, eren els magatzems Columnes, el propietari va encarregar que les fessin més boniques, a dalt està l’estàtua de Santa Eulàlia patrona de Barcelona, tothom va començar a dir Santa Eulàlia, després es traslladaria al Passeig de Gràcia, famosa tenda de roba, ara ja ha canviat d’amos.

Altre costat el Liceu, obra dels americans (la gent que va fer fortuna a les Amèriques). Hi havia una pesta a Barcelona i la reina Isabel II va dir que donaria cales per això es diria Real Liceu, més mai van arribar. Que va  fer la competència al primer teatre fet de pedra, recordeu que abans es feien de fusta. El Liceu es va cremar dos vegades, una per uns mistos, polèmics, després es cremaria al 1993 aquest sí que  el recordes?

On és la Guardia Urbana, que ens van deixar passa per de pocs i jubilats era un altre convent.

Més avall, una estàtua, en pedra de Montserrat, van donar permís, per treure-la Entrem a un hotel que han restaurat ens meravellen el vestíbul. Sorpresa, entrem a una botiga de ALE HOP, la van voler fer més gran i al treure el doble sostre sorpresa, quin sostre una meravella patrimoni històric, se conservat axis pel doble sostre. El Teatre Principal, que va fer una mica de competència al Liceu i va començar la seva decadència, avui tancat, el va voler agafar Balañà, però també va fer fallida. Ens parla de tres bordells els més famosos, Un recordo que va dir que els Sres. tenien que anar vestits de dona, per entrar, l’altre “El Manco” on es feien fel·lacions, nenes de 10 anys i senyores grans. El terme Chinatow, no vol dir barri de xinès sinó marginal pobre, que quan van anar Amèrica, per això algun va voler que a Barcelona tingués el barri xinesa. També la “La Flota Sesta” pactes que Franco va fer amb els americans,; jo recordo la llet en pols amb gramulls i el formatge, hi havia gana.

Seguim i entrem a l’una plaça on està el museu de cera, abans hi havia dos banc, pels rics, els pobres fins que no van fer les caixes res de res. Passem per un carrer tapat amb vidres en les claraboies. I sortim a la plaça Real,  que també era un convent. Visitem una farmàcia antiga amb una font on estaven les sangoneres, antic remei.

Anar a fer les Amèriques; de Catalunya va sortir molta gent, uns no van tornar, altres van tornar amb molts  diners fent-se cases de luxe, donatius per escoles de nens Iglesias etc ..,,

Altres es van casar allí, en Cuba, Boades. En l’oficina de turisme de Lloret van fer un acte teatralitzat sobre aquest Home i descendència.

Es va parlar d’una Cuba rica, monumental del Floridita i  anàvem recordant la nostra estada, aquells edificis deteriorats, recordaven temps de glòria passats,  El floridita on servien còctels, on vaig comprar la camiseta, en aquells temps hagués tingut una estrella Michelin, l’actor parlava d’una Cuba meravellosa, tot va canviar i  torna a Lloret de Mar la vila dels seus pares, que li havien ensenyat a estimar, dos vegades va travessar el mar l’última per amor, si es va instal·lar a Lloret, va formar una família, i va néixer la Mª Dolors.

Va inaugurar una Cocteleria Boades prop de les Rambles de Barcelona, amb molt d’èxit.

Aquí, va entrar l’actriu, defensant a les dones, ella volia continuar amb el negoci, el pare no ho veia clar, perquè les dones, havien de ser mestresses de casa, i amb la diàlegs dels còctels, que els han fet famosos es va guanyar pogué regentar el negoci.

Jo, ja ho sabia per un article que va fer, fa anys Cuina, la meva revista preferida, la vaig voler conèixer i vaig portar una amiga, més el fum es va treure la idea.

L’acte va acabar en la terrassa del Museu del Mar prenent  un còctel, “El Llorentec” un gust, amarg, bo, molt fort, com se feien abans contundents.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix,

Bé, a Barcelona per Corpus en la Catedral fan l’ou com balla. A Blanes el diumenge fan les catifes de flors, que porten molt treball són maques i després la professió de Corpus.

Si aquí moltes tradicions són catòliques, a pesar que diguin que és un país sense religió…

La religió catòlica va enrederir molt la medicina que els romans, ja practicàvem, com operacions de cataractes i alguns remeis, que després van seguir les bruixes, que acabàvem en  les fogueres.

Vam assistir a una xerrada del nostre neuròpata, Max Aguilera, que ens va parlar dels productes naturals, per mantindre el nostre cos bé, sense tanta medicina, dels hidrats de carbó, que son sucre d’absorció ràpida, mes el calci quan fem bullir les patates o l’arròs, també pot ser d’absorció lenta al refredar-los, el tomàquet en una mica d’oli d’oliva i millor fregit, lo dolent que és l’omeprazol,  que ara ja no el recepten mes no et diuen per què, que el fajol que promocionen en Les Cols, no porta gluten, bo per fer pa, de l’ou millor dur, el bròquil atroços petits, i cru contra el càncer, que això ja sa puget comprovar, leticina  per reforçar el cervell i la part cognitiva, en fi super interessant i complementari per l’estudi que estic fent.

A la ciutat esportiva hem celebrat el dia de l’esport, cosa que ajuda molt a la salut.

Hem seguit en el tast de Blanes,  Passeig de Dintre, menjant postres i cava perquè el bocata sense gluten a la ciutat de l’esport per acabar en la plaça dels Dies Feiners amb el Ball de les Enramades, i la copla i amb l’ajuda de l’Esbart Joaquin Ruyra que ajudaven que tots ballessin amb el ball del ram i del fanalet i com no la sardana,

Com veus començo per Corpus i acabo.

A mi només en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si ta agrada. Comparteix

Fa il·lusió que els escolars assagin un cant i tots junts de Barcelona, ells s’ho passen bé, gaudeixen del dia molt diferent de lo que fan de costum, coneixen amics nous d’altres escoles, i entenen que la música uneix a tots. Jo no vaig poder veure a la protagonista perquè havia d’anar a l’estudi.

Vam anar a Cabanes una vila prop de Perellada, on el centre tenen el millor restaurant, ambient casolà, uns ous mimosa, una escalopa de vedella arrebossada amb  pa tomàquet i formatge i com no podia ser d’altra manera les seves patates fregides, de postres flam de cafè, el cafetó i apa a Perellada.

L’oficina de turisme estava oberta per alberga el claustre del segle XII i un petit museu, però molt interessant, volien donar una volta per la vila, més se’ns va tirar el temps a sobre i cap al Celler 1923.

Ja hi havia gent, jo tant patir per les entrades, i el mòbil sense casi bateria, anava tot pel nom.

A les 6 o’clock va començar la visita amb  la presentació de la colla gegantera, i el Sr. Protagonista de tornar les cigonyes al Castell de Perellada, era molt didàctic, com les van portar d’Extremadura, van fer el viatge  a la nit, perquè anessin adormides, sense donar-se, que elles fan reposo, totes marejades, mes axis van saber que menjaven, quan sortia el sol, prop de Lleida totes 8 miraven i eren mirades pels altres conductors, ja que no és molt normal aquest viatger.

Pensaven, que quan farien els concerts d’estiu, fugirien, però no, lis va agradar la música i amb el bec aplaudeixen, clak,,clak, clak, sols una soprano es va queixar en els assajos, i amablement van parlar amb elles perquè no aplaudissin, ho van aconseguir, també venen al concert altres aus, com en el niu a sota,  més de 5 espècies d’aius fan, els seus nius, nosaltres canviem els matalassos, elles fan un altre terra, i els nius poden arribar a pesar una tona, clar que aleshores cau tot el niu, i han de fer un de nou.

Els mascles de les cigonyes, fan el niu, cosa basten difícil, amb la tramuntana de l’Empordà,  mes ho aconsegueixen i a les hores a esperar que una femella li agradi, el niu i s’emparellin, els ous els posen tres o quatre a diferent temps així el primer l’alimenten, si queda pel segon i així s’asseguren la supervivència, de l’espècie, ja que volen als dos mesos, amb la tramuntana lis costa una mica alçar el vol i també tornar al niu, el primer viatge tenen que creuar  l’Estret de Gibraltar, les seves corrents, i segueixen pel desert fins arribar a  la destinació de 8 que van sortir sols una ho va aconseguir, ningú sap quin radar tenen ni com s’orienten.

Tot això ho saben perquè lis posen  una anella, aquesta vegada 400 infants van anar a fer aquesta feina molts van tocar una cigonya,  és la millor manera d’ensenyar a estima la natura. El Sr, també, ens va explicar que ell havia criat una de la incubadora, i es pensava que era humana i el seguia sempre i això el va ajudar molt a ensenya els Aiguamolls  de l’Empordà, als nens estaven  molt atents.

També ens va explicar que mengen el cranc blau, una espècie invasora, s’han acostumat, i fan bones mariscades, com les nodries, que en tenien alguna amb problemes d’obesitat.

També com a curiositat, tenen un esfínter, que llancer els excrements fora del niu, per mantindre li net, algun espectador ho ha rebut i li han dit: vagi al casino que això porta sort.

Com veus aquest Home era un pou de saviesa, i superagradable.

La tornada l’amenitza la colla gegantera que feia 10 anys, al jardí del celler vam fer un tast, dels vins de les cigonyes a l’Empordà es coneixem com gamtes,  Un de blanc amb un pinxo de truita de patates, un rosat amb truita de carabassó i el negra amb truita de xampinyons tot molt bo i curiós.

A mi només en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Compateix