Fa il·lusió que els escolars assagin un cant i tots junts de Barcelona, ells s’ho passen bé, gaudeixen del dia molt diferent de lo que fan de costum, coneixen amics nous d’altres escoles, i entenen que la música uneix a tots. Jo no vaig poder veure a la protagonista perquè havia d’anar a l’estudi.

Vam anar a Cabanes una vila prop de Perellada, on el centre tenen el millor restaurant, ambient casolà, uns ous mimosa, una escalopa de vedella arrebossada amb pa tomàquet i formatge i com no podia ser d’altra manera les seves patates fregides, de postres flam de cafè, el cafetó i apa a Perellada.
L’oficina de turisme estava oberta per alberga el claustre del segle XII i un petit museu, però molt interessant, volien donar una volta per la vila, més se’ns va tirar el temps a sobre i cap al Celler 1923.


Ja hi havia gent, jo tant patir per les entrades, i el mòbil sense casi bateria, anava tot pel nom.
A les 6 o’clock va començar la visita amb la presentació de la colla gegantera, i el Sr. Protagonista de tornar les cigonyes al Castell de Perellada, era molt didàctic, com les van portar d’Extremadura, van fer el viatge a la nit, perquè anessin adormides, sense donar-se, que elles fan reposo, totes marejades, mes axis van saber que menjaven, quan sortia el sol, prop de Lleida totes 8 miraven i eren mirades pels altres conductors, ja que no és molt normal aquest viatger.

Pensaven, que quan farien els concerts d’estiu, fugirien, però no, lis va agradar la música i amb el bec aplaudeixen, clak,,clak, clak, sols una soprano es va queixar en els assajos, i amablement van parlar amb elles perquè no aplaudissin, ho van aconseguir, també venen al concert altres aus, com en el niu a sota, més de 5 espècies d’aius fan, els seus nius, nosaltres canviem els matalassos, elles fan un altre terra, i els nius poden arribar a pesar una tona, clar que aleshores cau tot el niu, i han de fer un de nou.
Els mascles de les cigonyes, fan el niu, cosa basten difícil, amb la tramuntana de l’Empordà, mes ho aconsegueixen i a les hores a esperar que una femella li agradi, el niu i s’emparellin, els ous els posen tres o quatre a diferent temps així el primer l’alimenten, si queda pel segon i així s’asseguren la supervivència, de l’espècie, ja que volen als dos mesos, amb la tramuntana lis costa una mica alçar el vol i també tornar al niu, el primer viatge tenen que creuar l’Estret de Gibraltar, les seves corrents, i segueixen pel desert fins arribar a la destinació de 8 que van sortir sols una ho va aconseguir, ningú sap quin radar tenen ni com s’orienten.
Tot això ho saben perquè lis posen una anella, aquesta vegada 400 infants van anar a fer aquesta feina molts van tocar una cigonya, és la millor manera d’ensenyar a estima la natura. El Sr, també, ens va explicar que ell havia criat una de la incubadora, i es pensava que era humana i el seguia sempre i això el va ajudar molt a ensenya els Aiguamolls de l’Empordà, als nens estaven molt atents.
També ens va explicar que mengen el cranc blau, una espècie invasora, s’han acostumat, i fan bones mariscades, com les nodries, que en tenien alguna amb problemes d’obesitat.
També com a curiositat, tenen un esfínter, que llancer els excrements fora del niu, per mantindre li net, algun espectador ho ha rebut i li han dit: vagi al casino que això porta sort.
Com veus aquest Home era un pou de saviesa, i superagradable.
La tornada l’amenitza la colla gegantera que feia 10 anys, al jardí del celler vam fer un tast, dels vins de les cigonyes a l’Empordà es coneixem com gamtes, Un de blanc amb un pinxo de truita de patates, un rosat amb truita de carabassó i el negra amb truita de xampinyons tot molt bo i curiós.
A mi només en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Compateix
Deixa un comentari