Solstici

Sí, ja ha arribat l’estiu, el dia més curt, el dia de la música, el meu sant.

El dissabte van anar al teatre de Blanes, a veure Coral Solstici de Blanes. Tenia ganes de veure- els perquè els van presentar Coral Sota Palau, clar que són dos cors diferents Sota Palau clàssic, Solsticis, fa fer un recorregut pel matí, migdia en cançons catalanes i balls i toquen pitos, 5 minuts de pausa i continuen de tardes, i nit, fantàstics. També va fer cantar a uns nens que estaven en el públic, si el teatre estava ple de jovent connectaven molt bé amb el públic, que recordaven El Canigó, es versió estudiantil.

També van donar les tres estrelles Michelin al restaurant Compartir de Barcelona, que tenia abans de les estrés un any d’espera per reserva, Tenen un altre, a Cadaquès igual de difícil, més vaig tindre sort i vam anar el diumenge.

Lloc discret, difícil arribar a Cadaquès molts turistes, més valia la pena deu plats per compartir fantàstic,  un creat per ells, amb fals mató increïble dos postres, tot de deu, van donar una volta amb el cotxe, per Cadaqués fantàstic, feia molts anys i l’última van dormir en un catamarà, en la baia.

Aquí, en Blanes, van anar al bar restaurant Jaleo abans Bar Leopoldo, al port, ara el local més gran davant del mar, però la truita de tetilla seca, els canelons secs, només estava bo el pinxo de pop, el servei disten, preferia neteja 4 taules que demanar-nos els postres, després va vindre no se recordava, li van dir els postres i la comte, sorpresa un company va volgué justificar el seu company al·ludien la feina inexistent, li demanen la comte sense sort, li donem dos palmadetes  i ens contesta quina presa i mala educació ni que tinguessin que anar a treballar, li tornem a demanar la comte i res, li diem que ens anem sense paga, i ens amenaça en cridar la policia, li diem que ho faig sis plou, surt el primer cambrer a veure si volien postra o la comte, insistim la comte, ens aixeca la mana amamantant-nos,  i que no tornéssim més, al final va vindre un tercer cambrer per separar-lo, al final van portar la comte vaig tindre que reclamar el comproven de la visa.  Per suposat que no tornaren, i posa la foto, que val mes que 100 paraules.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.