Jo vaig treballar al Corte Inglés de Francesc Macià,pensava en la jubilació, però no per malaltia.

Vaig anar amb la meva amiga a firma la liquidació, vaig  acomiadar-me del vestuari. Era trist, al final El Corte Inglés de Francesc Macià va tancar portes.

Fa poc va obrir com a Supermercat Gourmet, i tenia ganes de veure’l. La entrada al pàrking amb un noi amable, encara li faltava senyalització.

Tota una planta de súper, amb mobiliari funcional, la part Gourmet, quina desil·lusió, un sol cambrer, de la carta la meitat de les coses res no les tenien, en la barra, una noia que tallava pernil amb les mans, l’altre no sabia posar una canya de cervesa, en el Corte Inglés hi havia gent preparada, i més en d’inauguració.

En la caixa per senyar el pàrking, ens pregunten per la nostra satisfacció, que va ser nul·la, ni un detall per passar la mala experiència, sols és que no ens serveixen els productors?? Sorprenent.

La zona també estava totalment canviada, el temps passa sense que es noti, mes es dur.

Ikea té botiga al centre, quan sempre estava en polígons

Ara quan camino pel Eixample, miro les façanes, i les cases que diferents eren al principi del segle XX.

I acabo amb  la inauguració de les festes de  Blanes, festa grossa.

A mi només en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

El diumenge per fi vaig celebrar el meu sant, amb la família vam anar a Mas Sola, quan vam passar per les Brases estava tancat, com hem canviat el panorama de la restauració després de la covid.

Mas Sola, ha renovat plantilla, el menú de les tapes, no el vaig veure clar de jo vaig demanar un de nou, perquè em va seduir,

Vam visitar una església viatgera, estava en el convent de Jonqueres, al carrer Jonqueres, com ja has suposat, com estava en un convent, no tenia per batejar als nadons, que és un afegit, l’entrada gran estava tancada per això segurament mai havien entrat, el campanar també és viatger… entrem pel costat i veiem un magnífic claustre, l’església amb els contramurs per fora formen capelles a l’estil francès. Seguim passejant pel carrer Aragó, recordant que abans passava un tren, contemplant una cruïlla

magnifica, d’altres arquitectes, eclipsat pel Gaudí, ens recorda que Gaudí va fer una reforma en la casa Batlló, no l’edifici, arribant a la casa Elizalde,  ja estava feta, i aquest Sr, la va comprar, i va ser el primer cotxe que va fer, el matriculat en Barcelona 1 li va regalar al Rei que no sabia no tenia carnet, després es va quedar al davant de l’empresa la Sra. Anava malament i va canviar els cotxes per motors d’avions, per la guerra. Van entrar al pati que el Sr., Cerdà, pensava pels veïns, no es va respectar la seva idea l’especulació és molt important, El Sr, va fer els balcons, la Sra. una Glorieta perquè no li toques el sol. Seguin, en una casa del Srs. del cotó, hi veiem una farmàcia datada, és més antiga, perquè abans, no hi havia col·legit de farmacèutics, eren Boticaris. I seguin contemplen edificis, amb porteries tancades perquè és dissabte. I acaben en una església viatgera, té com un vestíbul, per a després de l’ofici, els feligresos parlessin, descobreixo un columnari, on guardem les cendren dels difunts, és maco molt acollidor en una font relaxant.

Acabem, en Can Culleretes, que sorprèn els nostres amics.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

El dissabte, eren les festes de Mas Enlaire, un barri de Blanes. I ho van celebrar en el mercat decorat, amb les pintures a les parets, a dins semblava revetlla per les guirnaldes, era de tarda, i les parades havien preparat unes tapes, el cava Laviret, la cervesa artesana de Blanes, etc,,, vam sortir a fora a gaudir del tast, també hi havia jocs pels nens, bona idea per promocionar el mercat.

M’agrada quan venen amigues ensenyar-li els racons que els blanencs, estimen com és l’ermita del Vilar, també dir que a vegades fen concert a la fresca, perquè el calor estreny.

També en el barri de Barcelona, les coses canvien, com l’església del Manicomi, que li han fet un bon rentat de cara, en el barri hi ha dos parròquies la de Sant Mateo i la de Sant Rafel, la primera no sé com se dirà, perquè encara la tenen que restaurar per dins tenia que ser preciosa. Del famós manicomi d’Horta, ja no hi ha res, més s’han recuperat zones, la Seu del Barri; La biblioteca, la comissaria de la Guàrdia urbana, i altres instal·lacions de servei pels ciutadans.

També, ja han tret el mal nom de Manicomi, per centres de Salut Mental, tracta a les persones amb dignitat es un gran pas.

El resta d’espai l’ocupen les cases de Barcinova, on he trobat una botigueta, que m’ensenyen a fer un patró per mi, és diferent la tècnica, aquí vam per coordenades, diferent al sistema Martí, o al que vaig fer més temps el de la Sra. Antonia, quins temps aquells treballar prop de casa.

A mi només en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.