Hem anat al concert Inconcerto, genial per conèixer gent de Lloret, que ha lluitat per la nostra llengua, la música les sardanes el nostre patrimoni, també amb la vida política de Lloret, mestre i compromès
La música em va fer vibrar, en un moment que s’han apagat les llums, i han aparegut tots els músics i els cors en barret, txapela típica del Nord, mocadors de pirates, el pegat, tinc que recordar-te que era el dia dels Innocents, costum dels països del sud d’Europa que consisteix en fer bromes a la gent, aquí a Catalunya penjar la llufa.
També vam assistir a l’obra Les mil carrers també feta per gent de Lloret, que ens va recordar amb música i ball, la nostra joventut.
La nit de Cap d’any anirem a sopar al Kalua i a la discoteca Escape Ron, són els llocs de moda, però a la nostra edat ja veurem.
Després seguiren en els àpats amb amics per donar la benvinguda al 2025.
Desitjo que els Reis et portin molts regals.
El dia 13/01/25 anirem a Lloret per la presentació de la temporada del teatre de la Costa Brava Sud, que promet i ja es venen les entrades.
A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, i començar amb el peu dret. I si t’agrada. Comparteix.
Menjar en els amics, per anar preparant aquesta nit.
Descobrir un restaurant de barri, serveixen esmorzars de forquilla, i dines els postres són espectaculars L’Andreuenc, davant del teatre de Sant Andreu, hi havia molta gent i com en aquestes dates tot son grup o colles com ho diem aquí.
Aquesta nit es sopa amb família i es fa cagar el Tió és un tronc vestit amb barretina i que els nens alimenten, i aquesta nit li donen cops perquè cagui joguines,
Aquesta tradició es debat amb el Pare Noel que es va colar per la llar de foc i porta joguines, els nens no tenen cap problema els volen als dos, la cosa és que vinguin carregats.
Demà és Nadal i anirem a dinar a fora els grans menús, que fan per aquestes dates en Mas Sola.
El dia de Sant Estave és festa a Catalunya, el meu petit país i també sortirem a dinar al Port de Mataró.
El dia 28 és el dia dels Innocents i et poden penjar un ninot de paper a l’esquena o ferte alguna broma, inclòs ho fan per la televisió o la ràdio espero no caure en els paranys.
I canviem el xip per anar a un concert a Lloret o millor dit; Al desconcert, Un carrer de Música, un repàs per acomiadar l’any.
Com veus tinc molts plans i poques vivències, més no podia passar aquestes dates sense desitjar-te lo millor pel 2025
A mi només em resta deixar-te en el meu somriure i si t’agraden els nostres costums. Comparteix.
La guia ens introdueix, en l’època, que van caure les muralles de Barcelona, perquè ja no es cabia, i els terres agrícoles es van convertir en cases fabriques.
Normalment, quan parlem d’Indians, es referen als que van fer les Amèriques i van tornar rics; en canvi, les indianes són unes teles estampades.
Les cases tenen una edificació uniforme amb patis molt grans, ja que la força era de tracció animal, en el principal vivia en Patró, el seu pis tenia balcó, els pisos de dalt finestres cada vegada més petites, era d’estructura patriarcal, més l’amo sols donava el sostre. D’aquí ve el nom de patró. També poden veure l’escut monàrquic, ja que sempre era la Real Fábrica i a Catalunya no; també la xemeneia, record d’aquell temps, algunes són centres cívics. En crear fum es van haver d’anar desplaçant de lloc i algunes per davant es milloraven i es deixaven per despatxos per fer les transaccions comercials. Arribem a l’església, romànica de Sant Pau.
Aquest patrimoni, en una època es va destruir, i no se li donava importància com veien a la porxada, que només queda la façana. Altres cases s’han convertit en hotels de luxes, han buidat moltes cases.
La dita de “Can 60” es refereix a aquesta casa, de tres números 18/20/22. Moltes esgrafiades. Aquesta època és abans de la industralizaciò.
La pluja cada vegada més intensa ens va fer desistir, i pensar en anar a dinar.
Jo volia provar La Sosenga, mes no hi havia lloc són dates per dinar amb els amics. Vam acabar en un restaurant de l’Hotel, tot està ple per Santa Llúcia.
Vam seguir reient en el teatre de Lloret en l’obra “Quin favor li faries a un amic”, eren actors coneguts per una telenovel·la de TV3. En Blanes vam gaudir del “Substitut” pel gran actor Pep Sala, que ja ens va amenitzar un cap d’any i que és un actor també d’un programa de TV3. Polònia que és una paròdia de la política.
El diumenge vam acabar en l’església de Blanes en el Cor Sota Palau recapten fons per la Marató, programa per finançar projectes d’investigació sobre malalties respiratòries.
A mi només em queda deixar-te el meu somriure per acabar bé l’any, Si t’agrada comparteix.
Sempre es posen fires, per conèixer les activitats de l’entorn.
Ja han començat el pessebre i les llums de Nadal.
He conegut un restaurant en Mataró, es diu La Cuina del Port, les vistes són molt bones, estaven promocionen un vi El Pomal i de regal una tapa, he menjat un trinxat esplandit i el postra fantàstic, l’any que ve Catalunya acollirà un important esdeveniment Gastronòmic, on cuiners de renom com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Juan Roca i altres volen promocionar la cuina tradicional de Catalunya la que diem de les àvies, perquè ara la gent cuina menys a casa, i els joves cuiners volem començar la casa per la teulada, més d’això ja parlarem.
El Palau de Pedralbes és a la Diagonal, les estàtues que veiem són les que van descartar a l’exposició de 1929 quan van fer la plaça Catalunya.
Els jardins són d’estil francès i anglès amb formes arrodonides, hi ha arbres que no són autòctons, i molta canya de bambú.
El va començar Elisenda de Montcada, en les Corts per ser lliure d’imposts, després va fer el cementeri església més tard el va comprar Joan Güell en 5 masos entre ells Can Cuyas. Hi havien dues fonts de Gaudí, mes Franco va destruir molta cosa de signe català, la que us mostro es va salvar per què va quedar tapada per la malesa, la pèrgola també la va fer Gaudí per gaudir de fresca l’estiu, això és una estàtua reivindicativa pels jocs infantils, ¿com en un jardí tan gran no hi havia espai pels infants?
També està el Centre de la Mediterrània, una espècie d’OTAN espai molt vigilat. Passem per una discoteca dels anys 70 i 80 del segle passat on sortir de copes era de 6 a 10.
També descobriren l’espai de les cavallerisses, també fet per Gaudí, amb un drac, una mica rarot segons la llegenda va deixar passar a la parella per menjar taronges i així anar al cel.
Com veus la finca és molt gran i s’ha anat venent ara el de la universitat on s’allotja el supercomputador, També està la torre la Manel Girona, que va fer un llac artificial amb barquetes per passejar. L’altra anècdota és el Papus regal d’uns estudiants mexicans, i sorpresa del responsable que es pensava que era un pisa papers.
L’església, de la família consagrada i desconsagrada, que va acollir unes monges en temps de Franco, i el primer lloc del computador, perquè necessita 5 metros d’alçada, fins que li vam fer lloc a la Universitat, mes la capella ara acull dos ordinadors quàntics.
A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix, o visita-ho.
Comentaris recents