Bé, l’any passat em va restar, una prova una colonoscòpia, és una prova difícil d’oblidar, per la seva preparació tan incòmoda i amb llu,llu per ser la segona vegada.

Tot va anar bé, més a l’endemà perdo sang, neguit, i d’urgències al Vall d’Hebron, 2´30 pel triatge, i ingrés, sala de 8 amb vigilància, tot el centre col·lapsat, em traslladen. Habitació de tres, després una de dos, companya bona i de la meva feina i empresa, casualitats de la vida, estic dèbil, i a ella per inflamació de la panxa per ser el tercer dia de la seva jubilació, com respon el cos, a les emocions i els canvis.

Sortim, puc  anar al Gran Teatre del Liceu, teníem de fa temps entrades per la Traviata, genial  la posada en escena i les veus una meravella d’escoltar-les.

Ara saps perquè no he escrit res, mes tot va bé i recuperant-me.

També he pogut gaudir d’un esplèndid dinar degustació en la Hosteleria de Lloret, que ja poden anar la gent.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, desitjant que no m’hagis oblidat.  I si t’agrada Comparteix.