Compartir el dinar amb companys, sempre dona alegria i alguns plats et sorprenen.

També anar a  Barcelona, per gaudir d’un massatge relaxant, i veure una estàtua, o escultura, que es pot entrar per dintre i que mai m’havia fixat.

També malgrat que falta molt de temps els amics italians preparant un esdeveniment d’enogastronomia del Circolo del Vi.

Aquest dijous, comença el Carnestoltes i el dia de la truita, abans anàvem a la muntanya, ara ja som grans i menjarem la botifarra d’ou, la més típica per aquestes dates, la coca de llardons, jo vull preparar un plat, ja us ensenyaré si surt bé.

I el divendres sortirem capa Cofrents un balneari que ha fet un wuassap pels que entren l’1 i el 2 de març, que surten frases molt bones, com discriminació animal, o demanant habitacions especials, per demanar que no quedi, al final el Balneari ha dit que el programa de termalisme no s’escullen les habitacions. També una Sra. ha recordat que aquest cap de setmana és Carnestoltes, i si havien de portar alguna disfressa,  i han dit que sí, però que no ocupi massa en la maleta. També el dia 8 de mars que és el dia de la Dona, no hi ha res previst, més l’equip d’animació ja ho dirà.

En la piscina ja estava decorat, per demà. Com veus tindre moltes coses per explicar.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada. Comparteix.

Com era d’esperar Joan Pera amb el Sogre de Lloguer, va omplir el teatre i ens fer gaudir de una bona estona.

A vegades anem a dinar a l’escola de Hosteleria de Lloret, aquest any hi ha hagut canvis, però no per millora, en la vida sempre hi han errors, mes aquests serveixen per créixer, no per que siguin estudiants, no podant enfrontar-se ha imprevistos i saber-los superar, amb els cursos que jo anava, de ventas, ho feien de la dificultat, que mes realista, a ningun escolar li permetrien dir: que Bilbao,esta al Sud de Spain.

Per fi vaig poder anar a La Sosenca, un restaurant petit acollidor regit per joves emprenedors de Hosteleria, en l’Escola de Sant Ignasi de Sarrià, un altre cop, una cosa bàsica si estàs de cara al públic, no donar informació que no saps, perquè mai sap el nivell de la persona que estàs tractant, això tan bàsic, pot passar factura hi trontolla la teva informació. També cal felicitar-los par el menú degustació 9 plats combinant molt bé sabors, més dir: producte de proximitat, l’anxova del Pacífic, quant tenim l’Escala?

També l’organització de l’aula oberta, després que molts ens quedessin al carrer la primera Ponència, càrrec de Salvador Macip, es farà al Centre Catòlic, entrada lliure, quan ja un espai limitat, perquè no donen les entrades, i sabrien les persones que podran assistir, si no passarà com en el teatre, la gent al carrer, sense informació.

Ja veus estic una mica crítica, per tot si es vol fàcilment és millorable.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, Comparteix.

Anar a dinar a Barcelona en diumenge és dificultós, perquè els llocs de referència estan tancats, al final a l’hotel Catatonia  que vam quedar contents i aquest dia es va tornar a sorprendre gratament.

A Blanes tant anunciar informació de l’aula oberta pels majors de 55 anys  al teatre entrada gratuïta, arribem a les 6.30, i ja estava ple, la gent al carrer, sense donar cap explicació, ni dir si haurien més sessions, esperant quasi una hora perquè informin, em sembla una presa de pèl, no sé qui organitzava, mes  es va lluir.

Per fi, van anar a veure, Amnèsia a Lloret, una actriu es va trencar el peu, i la va substituir una companya que va fer l’obra amb els apunts, el tema molt adient, qui cuida els pares quan son grans?

En la campanya de Nadal vam promocionar el teatre, hi vaig comprar entrades per veure Un Sogre de Lloguer, com és del Joan Pera les entrades volaven.

També he conegut La Casa del Mar, on aprenen a ballar companyes de gimnàstica, com veus la gent gran no parem, i a més fem actuacions al teatre, on anem les famílies i amics, per una bona causa tot s’hi val.

I ja es prepara Carnestoltes, a veure si l’ajuntament s’esmera més.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, Comparteix

Un dissabte a Barcelona anem per fi a veure Jules Vernes, en el meta verso  el espai de arts digitals del Ideal, si com escriptor va triomfar, per la seva imaginació i realisme en la exposició gaudeixes molt, es un viatge ple d’emoció per que lo que ell va escriure s’anà complint, i també ha servit de inspiració a molta gent ves-si i ho comproves.

El Poble Nou, que es un barri de Barcelona s’ha fet molt turístic, i això fa que els preus pugin i els restaurants s’aprofitin fem una proposta cara i turística.

A la tarda anem al Hotel Quatre Nacions,  dels vell, mes en el seu temps va tindre 180 habitacions, em vaig fixar en el sostre, com el decoraven i el tros que trencava la sala plena de fotos de famosos que havien prenotat allí, després Alenssandre Castro va fer cinc cèntims, ens va dir, que era de una família italiana, que era gran arriba fins la tenda de Alep-hop d’això el sostre decorat i ara protegit, que en un altra post comente

Després ens va comunica que aquest any era la promoció culinària de Sicilià cosa que en va xocar perquè aquest any també es de Catalunya. Que havien fet ja un acte de promoció en Madrid. El dia avui era per promociona els seus espumosos, el enòleg, va parla del Volca Etna, un del sis protegits per el Patrimoni de d’Humanitat, el sèptim es el club de futbol del Catània  veure-lo es una bona experiència.

Els 4 vins que van tastar eren de la terra del volca per això tan especiale si el últim nomes es produeixen 600 ampolles. Sicília te la forma de Catalunya girada esta alçada de Màlaga,  vem al sud, el volca te 80 km. la vinya esta en un a part i de la primera collita va  una diferencia de una setmana, en la altra part el cultiven kiwis, figues xungues. Tot es manual, aquí no poden entrar els tractors.

La pròxima promoció ser de fins, Oportú, Jérez i…

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix,