Bé vam anar al dinar a »Casa OMS». Molt bé, ja tenen menús per grups, mes ens vam avisar que Maig segueix sent mes de comunions.
Sant Pere del Bosc a provar una altra opció Arrels.


A Blanes, el Dia del Vilar se surt caminant fins a l’ermita com una professo o la devoció que tenen els blanencs per La Verge, allí es fer un aplec de sardanes i es gaudeix molt. L’ermita està plena d’exvots i el rem de 14 pams del llibre de Joaquim Ruyra.

El dia de Sant Jordi és festa gran a Catalunya, la gent surt al carrer es regala una rosa vermella símbol, de l’amor un llibre, la cultura. I un concert perquè la música amansa a les feres, mes és l’idioma que tothom entén, i on les emocions són la forma més bonica d’expressar.
Van celebrar el cumple del meu company i 39 anys d’amistat, que és bo mes després, parlarem de la solitud no desitjada que quan et fas gran és a prop la tens, mes ja tindrem temps de petar-la més endavant.
Vam anar l’aliança d’Anglés, feia temps que no anàvem i el menú va tornar a sorprendrem per bé, com d’un producte tan senzill com és la ceba es pot fer un bombó, arrebossar-la i que sigui en bé de Deu. Els postres en fi tot, i després no pudia falta l’endevinalla dels petit four fets amb herbes. L’atenció com sempre fantàstica.




El teatre de Blanes es va omplir de gom a gom, «el cor de Sota Palau» i Solstici tampoc va decebre, i una estrena al Mar de Blanes, d’un compositor molt jove, però amb una energia i alegria que promet està entre els millors, i això són les coses que descobrim en el jovent que m’agrada, ja que moltes vegades són crítiques.
A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.
Deixa un comentari