El teatre de Blanes ha suspès actuacions, diuen que l’aire no funciona mes porten dos setmanes seran danys estructurals, de la mala gestió i manteniment?

Avui hem quedat al carrer Roger de Llurià 56, sorpresa vec a l’Elvira, ella també fa visites, em feia vergonya i he anat al lloc de trobada, però sí la guia era ella.

Comença explicant El Pla Cerdà, estavem en l’únic pati que es conserva, Cerdà va idear aquest pati perquè la gent es comuniqués, però van servir per fer cases de luxe, l’especulació. En el pla hi havia moltes coses, no l’aigua, mes com era gent adinerada van fer una torre d’aigua, un petit llac amb sorra, la platja de Barcelona avui «no hi ha aigua i és refugi climàtic»

Aquesta, part els baixos eren magatzem de cotó el primer pis pel Sr. i els altres per lloguer. Aquest edifici no es llogava, i a un jove dibuixant, se li va fer l’encàrrec, i ràpidament els van llogar.

Les cases del pla Cerdà sol podien tindre 4 pisos, mes la gent va crear l’entresol, el principal, i després quant va vindrt l’alcalde Porcioles l’àtic, i el sobreàtic, l’especulació no te límit.

Els Srs de tota la vida, els que sempre han menjat calent, i parlen en veu baixa, i van per feina, vivien en aquesta part. L’hotel Ritz era un teatre de fusta, després Prat de la Riba, va aconseguir que féssim, una Barcelona, perquè només el feien en grans capitals França, Londres, no va tindre molt d’èxit, per la guerra que va servir d’hospital, després va allongar-se el compositor Xavier Cugat, després va morir l’amo de la cadena Ritz i els hereus ho van reclamar, perquè no havia signat els papers per això avui és una altra cadena.

Després vam veure les escales de l’Hotel Coto.

Les Sres no podien dur rellotges, i en la següent façana veurem el rellotge de les Senyores, que miraven de re-ull.

Vam entrar a la Casa de Madrid, que tindria que conèixer la Sra Ayuso.

Després de dinar van tornar a l’Hotel Coto a fer un cafè amb la terrassa tot un privilegi en Barcelona.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana i desitjar-te una bona revella. I si t’agrada Comparteix.

Recordo quan anava al col·legi la guerra del Vietnam, va sortir el lema « FES L’AMOR NO A LA GUERRA» els hippys,

Han passat els anys i les guerres es fan cada vegada més sofisticades, drons teledirigits mes sempre moren els mateixos nens, persones febles, els dirigents en els seus despatxos, menjant i vivim sense privacions.

Els anys passen, la gent que es menjava el món és un altre, ara ja soc feble, però el problema és el mateix l’afany de diners i poder, ara tenim tres galls, i ja veurem com acaba tot.

La petita vol anar esplai en la parroquia, i el Al ja està en el cos no és la religió, són les persones les que ho emmerden tot.

La calor puja el canvi climàtic cada vegada és més evident.

L’estiu està ja aquí, la calor el foc, i les revetlles, Corpus i les catifes, però això serà més endavant.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. IU si t’agrada. Comparteix.

Vam anar al teatre de Blanes a veure” Maestrissimo” genial quatre mestres de tocar el piano, violoncel violi i harmònica era com si parlessin els instruments, ells ballaven, vestits d’època, van gaudir molt vam aplaudir més casi tots en peus i van fer un bis, quan es van treure la perruca eren joves i prometien molts, les crítiques eren bones, mes es van quedar curtes.

La setmana d’ensurt, perquè els amics també tenen anys, i en aquesta etapa guanyen més les cites amb metges, i els resultats són tristos.

També, vaig confirmar amb la psiquiatria els canvis en aquesta especialitat, es farà un grup especial pels majors de 70 anys, jo estic d’acord mes els canvis sempre porten novetats, l’espai també canviarà, con d’infermera ara tindré un infermer, tot tenia que començar en setembre i ara ja serà en novembre o en any nou vida nova. En principi jo defenso el canvi, perquè ara ja ens trobem en la solitud no desitjada o torna a crear els teus cercles als 88 anys difícil.

Avui tornem al teatre a veurr els Grecs, per un grup El Mirall.

La vida continua i els nostres pubers ens marquen les activitats de tota la family, Hotel a Malgrat, partit de Futbol a Can Borrell de Blanes, que ara la costa s’ha posat de moda pel jovent i l’esport, i lo bé que s’ho passen, jo recordo quan anava de colònies abans era en juliol o agost. Els intercanvis Madrid-Barcelona per Nadal i Setmana Santa, els concursos entre escoles de danses populars, cor i com no taula de gimnasta sueca, mes suposo que era una privilegiada perquè les dones de la meva edat, no ho feien o tenia uns pares meravellosos.

A també vam anar Aire, espai de relax, imiten els banys romans, amb massatge, i copa de cava experiència genial per parella al mig de Barcelona.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix o gaudeix de l’experiència.

l dijous hem vaig enreda amb la hora i vaig perdre una xarada en el Centre Catòlic, de les noves tecnologies.
El divendres vam anar al tercer concert de L’Esperança eren de Jazz, en el piano, i un cantant, que era bon animador, ens va fer un viatge per la Mediterrània, es va dir: que el nostre país no es tant petit, per que hi han molts de mes petits, que el Sard idioma de Sardenya ja està en la Unió Europa senzillament ens enganyen.
Vam anar a Lloret al teatre Una Opereta Imaginaria, perfecta pels actors en aprendre el text tot ple embarbussaments, un actor va batre el recot la gent marxava el public deien prou, mes ells continuaven…

Vam anar a Cala Canyelles, es una cala molt bonica prop de Lloret, han fet un parking del restaurant SYBIUS les cales de la Costa Brava es el problema que tenen que no saps que fer amb el cotxe, 30 euros que te’ls descomptem del dinar.

Vam passejar per la cala-port esportiu, un restaurant tancat bon ambient de jovent.
Van està en la terrassa per que sembla que l’ estiu ja arribat ben atesos i bon menjar.
Acomiadament els concerts de l’Esperança.

Avui al teatre però a Blanes, mes prop millor, mal dia per la carreter, sol platja, i formula 1 a Montmeló.

Començaren el mes en un spa experiència, molt roma i a Barcelona.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana I recordar-te que segueixen les jornades del peix de roca a Begur. Si t’agrada comenta o comparteix.