Bon dia les atraccions de la fira, han absoluta facilitat, ja se han desmotat.

La bandera de Blanes, ja no hi es en Sa Palomera.

L’ajuntament engalanat per les festes, i els gegants Caterina i Gasto van ballar baixant pel carrer Ample, i entrem al passeig de Mig, a ritme de pasdoble.

El primer dia de focs, va estar acompanyat de llampo, i encara que va començar 10 minuts abans, el final va caure una pluja, que va fer que la gent sortís de la platja, corren buscant refugi, i els focs van segui fins al final. L’ endemà van demana que ho tinguessin en comte per la votació.

La Piroctona Valenciana, guanyadora dels 4 anys últims, es va tornar a sorprendre amb foc que va començar en la paraula Blanes, espectacular amb soroll. I com si bategament un cor marcaven els diferent focs de pel·lícula.

Les dos segon Pirotècnica Pibierzo de Lleó i Pirotècnica Zaragozana Grup Etiene Lacroix Saragossa-França, van tindre alguns problemes de temps, o coordinació amb moments estel·lar, el dilluns sortira el veredicte del guanyador.

Ahir, al va tanca la festa amb el tradicional Aplec del Amor.

Un altre any han sigut unes bones festes.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Bon dia, ara cada dia comprem mes per internet, en ves de venedores hi han transportistes, a part en ves de anar a les cases hi han punt de recollida, aquesta vegada m’ha tocat anar a lo que era la Guineueta vella, (quant tenia 15 anys les van expropiació, per conserva els beneficis, la gent picava amb las tapes, van està junts, i ho van aconseguir anar a Ciutat Meridiana i després tornar a Canyelles), tenien que fer les Rondes i sort que va vindrà les Olimpíades del 92.

En setembre coneixeré a la doctora pels majors de 70, l’infermer, mes endavant, el local a principis de any.

També em descobert un petit bar, molt acollidor, en una oferta genial “cava i ostra”

El any passat vam anar al jaciment dels Pedrets, en van dit que aquest any farien un centre de interpretació. I han complert, el vam anar a inauguració, i la coral Solstici, va cantar dos cansós, molta calor.

La bandera de Blanes llueix a Sa Palomera, el dia 22 es farà el prego de la festa major, el 23 els focs, aquest any tots son de Spain.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Repetir d’invitació als focs. I si t’agrada. Comparteix.

Baixem a Barcelona per la revisió dels ulls, clar que jo practico Visió natural del doctor Bates.

A Barcelona l’estiu, està plena d’obres com Via Laietana, i jo volia conèixer el Celler de Víctor, al costat de la catedral, amb un menú, atractiu i bé de preu en un lloc turístic, amb l’encant de la cuina catalana.

També aprofito per veure les amistats, que sempre s’ han de cuidar, i més a la meva edat.

Ha vingut una altra Dana, és una gota freda, que contrasta amb l’onada de calor i provoca tempestes violentes, per primera vegada he sentit l’alarma del mòbil, les pluges han fet destrosses, molta aigua i pedra en un mes de juliol que normalment no plou, mes el canvi climàtic cada vegada és més evident.

Els trens van deixar de funcionar a Catalunya, la temperatura va baixar i vam tindre un respir.

Aquí a Blanes les atraccions per les festes de Santa Anna, ja funcionen, i ahir van fer tres hores, sense soroll ni llum pels nens amb alta sensibilitat, tots tenim dret a divertir-nos.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I esperar que vinguis a gaudir de la festa el dia 23, tot està a punt. I si t’agrada. Comparteix.

Bon dia. Hem baixat a Barcelona, i la calor és pitjor que a Blanes.

Vaig al Paral·lel, o Marques del Duero, primer teatre ple de gent a l’entrada malgrat la calor. Segueixo caminant. El Molino catifa vermella i gent, amb por per si equivoco la direcció, pregunto a la Policia, no segueix, per fi el Teatre Condal.

SARDANA SUPERSTAR d’Arnau Tordera, espectacular, el teatre es queda petit, es sembla o es veu la seva mà, de l’òpera LA GATA PERDUDA.

La musicà forta el missatge genial, donar-nos les mans fem una rotllana i saltem com en la sardana amb unió i pau, prou de guerres. L’alegria de la sardana va aixecar al públic.

Sortim i el carrer sembla que cremi, El Molino amb les aspes roden vermella, la gent els bars turistades, i gent de totes parts del món. Van fer un mini àpat, i el preu bé res de turístic.

La L3 plena fins Diagonal, com canvia Barcelona, serà cosmopolita, sense identitat una pena. Visca La Sardana.

Les relacions passen per moltes etapes, i quan la partenaire, no et complimenta peten. Si la relació és llarga, la solitud, apareix d’immediat, però la teva edat també, és un factor important, perquè no sempre és tallar sinó que s’empren l’últim viatge. I on tothom prega pel que se’n va, mes el que es queda és un pal, tornar a començar, els valors trontollant o no són acceptats, o entesos, perquè és fàcil donar consells que ningú demana, i molt difícil escoltar lo que tot ens trobarem i no volem parla. Les forces no són les mateixes, ni les necessitats, molt s’amaguen per no parlar o per no obrir el melo.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix o donar la teva opinió.

Es el 21 de juny el meu sant, les trucades d’amics, animant el dia, invito a la veïna alemany, i dos companys dels caminants.

Mas Romeu, el menú degustació, mes algun preferien l’arròs, al final nos van arreglar, en la terrassa s’estava bé.

Jo li vaig volgué ensenyar les catifes de flors, però Corpus era el diumenge, be el realitat es el dijous, però tot canvia.

A la tarda vam anar l’església de Santa Maria de Blanes a sentir «El Concert extraordinari d’Estiu»

Fantàstic com sempre era de pago a l’invers, o sigui pagues el que tu creus i al final, jo tenia la mosca a l’orella, perquè dient, que havien tornat els cèntims del teatre, que encara no l’han obert, mes finalment ho he trobat al compte ingressat.

Estem en una onada de calor, i jo ho porto malament, ens vam quedar a casa i vaig improvisar una coca, i algú a davant de casa a la platja, va tirar petards o mes ben dit, va fer competència als focs de Blanes tot un espectacle, la gent baixava a la platja, com no tots aplaudim.

Aquest dissabte, vam cantar havaneres a la plaça dels dies feiners. I a Calella de Palafrugell, van suprimir «El Meu Avi», a vegades les coses es treuen de context, com si no tinguessis més problemes, perquè algú sap l’autor?

Ara parlem de les sardanes satàniques, i jo he pogut sentir el meu compositor preferit Arnau Tordera, que sent la música i la transmet molt bé.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, Comparteix.