Bon dia. Hem baixat a Barcelona, i la calor és pitjor que a Blanes.
Vaig al Paral·lel, o Marques del Duero, primer teatre ple de gent a l’entrada malgrat la calor. Segueixo caminant. El Molino catifa vermella i gent, amb por per si equivoco la direcció, pregunto a la Policia, no segueix, per fi el Teatre Condal.
SARDANA SUPERSTAR d’Arnau Tordera, espectacular, el teatre es queda petit, es sembla o es veu la seva mà, de l’òpera LA GATA PERDUDA.
La musicà forta el missatge genial, donar-nos les mans fem una rotllana i saltem com en la sardana amb unió i pau, prou de guerres. L’alegria de la sardana va aixecar al públic.
Sortim i el carrer sembla que cremi, El Molino amb les aspes roden vermella, la gent els bars turistades, i gent de totes parts del món. Van fer un mini àpat, i el preu bé res de turístic.
La L3 plena fins Diagonal, com canvia Barcelona, serà cosmopolita, sense identitat una pena. Visca La Sardana.
Les relacions passen per moltes etapes, i quan la partenaire, no et complimenta peten. Si la relació és llarga, la solitud, apareix d’immediat, però la teva edat també, és un factor important, perquè no sempre és tallar sinó que s’empren l’últim viatge. I on tothom prega pel que se’n va, mes el que es queda és un pal, tornar a començar, els valors trontollant o no són acceptats, o entesos, perquè és fàcil donar consells que ningú demana, i molt difícil escoltar lo que tot ens trobarem i no volem parla. Les forces no són les mateixes, ni les necessitats, molt s’amaguen per no parlar o per no obrir el melo.
A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix o donar la teva opinió.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari