Bon dia, anem a una nova experiència a Aire, L ’orange, genial, tres hores, sortim i aquest calor, que t’angoixa, i no et deixa pensar acabem en el Bar del Víctor i fem el menú de tapes. A les Corts, recullo les meves coses, per que em vaig deixa les claus a Blanes.

Valido la meva targeta al metro, baixo les escales d’accés al metro, agafada i al meu ritme, sento passos alleuger i deixo pas, m’agafen el mòbil, mossego, grit, no se si meus o del lladra que fuig, em quedo seguda a les escales, unes senyores m’ajuden aixecar-me, una corre al cap del metro que plegaven, jo no encert-ho a marca el 112.

El personal del metro, em porta al despatx, truquen al de seguretat i l’ ambulància. Em proporcionen,aigua i desinfecten. Truco al meu company.

La Sra del metro fa el expedient, els de l’ ambulància et mira la tensió, i la boca, com això no entre pel sistema de la sanitat em porten a un centre d’urgències CUAP.

Cuap, es nou, fa calor, el micro per crida a les persones no es sent., espera arriba una Mossa, vaig capa allí, i demana: despatx, aire a condicionat per un detingut que ha demanat els seus dret?, jo li dic: que he sigut agredida, que vull els meus drets.- Ella contesta, que presenti la meva denuncia.

Impaciència em porta a reclama em diguen: que ja tinc metge assignat, torno et diu:que ja m’han cridat. Demanem full de reclamacions, de la Generalitat.

Surt metge criden el meu nom, i demanen disculpes per la megafonia, et fa passa a raig, per fer-me una placa, grup de sanitaris de chareta. Fan la placa tornem a la sala, al poc al Metge, el braç està be, hem fa el informe.

El dissabte, vaig a la comissaria dels Mossos, no es pot entrar, per que la Mossa atent a una noia, passo, i em diu: que tindre que espera una hora -De peus? -Em contesta no pot pasar a la sala on hi han 7 bancs, i només dos persones.

El Mosso em fa la denuncia, amablement, em tranquil·litza, dien: que no em poden denunciar, per que es clarament defensa pròpia. També m’ha explicar els meus drets, mes a la practica la persona o persones solen ser insolvents.

La veritat que al·lucino amb les Mosses per la seva sensibilitat anvers una dona de 71 anys. No compren la falta de sensibilitat envers el seu sexe.

Tornen a Blanes nova ruta alternativa a la Renfe.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Bona nit, et presento el rom salvatge que he sopar, si es el turbot, boníssim.

Una mica d’història no ve malament.

Blanes, va ser molt bombardejada, pel seu punt estratègic, la riera de la Tordera, com llimi’t natural, les dos fabriques important, una de cuir, que feia cinturons i en la primera guerra mundial, va va treballar en material bèl·lic, com cartutxera, La SAFA, que va fer el primer nylon d’Espanya, el tergal donava feina a 3000 persones, quant Blanes tenia 5000 habitants, el port no sol era pesquer si no comercial, per quet motiu va ser bombardejada moltes vegades, tenia alguns refugis, que en el temps se han perdut, però per sort un s’ha recuperar.

La gent gran sem va i la memòria s’ha de conservar. (La meva tia, va nàixer en els bombardejos de Barcelona).

El dilluns vam visita un refugi, on ens vam explica, gracies a la gent que treballar en el arxiu, com era el Blanes de 1936 i 1939, la nostre guerra civil, va aculliur homes que fugien, i 200 nens aragonesos orfes.

El primer bombardeig va ser el 4 de abril. El refugi està en el carrer Girau, a les escales que pujant a l’església.

Ens han donat un protector pel cabell, per que tens que entrar, en casc. L’ ambient humit, amb tolls d’aigua que filtre de la muntanya, i això que no ha plogut, si no es un petit riu, el espai petit, recordant una mina, et posen el so de les sirenes, allí cabien unes 50 persones, sense menjar, sense llum, d’espelmes o cangur fins que tornava a sonar la sirena per sortit, tenia que ser terrorífic.

A Blanes també feien espardenyes que importaven, hi un avió li diem el sabatetes.

Si passe pel carrer llegiu, la historia, sempre es bo saber de on venim.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

M’agrada ensenyar la meva Vila Blanes, lluir el prendre un cava en Les Oliveres, i gaudir de la vista nocturna de la Bahia il·luminada.

Anar dinar a Mas Carbó. Tan a prop del castell, de Palafolls i gaudi de la vista de Blanes.

Pujar al Castell de Sant Joan, tan ven cuidat, veure por la finestra la ermita decorada per la Pilarin Batlles. Les vistes, malgrat la nuvolosa pel fum del incendi de la Catalunya del Nord. El tradicional forat, marc de les fotos de record, que ara te una peu per posar el mòbil i fer la selfie, ( a mi no en va donar temps), baixan vam veure l’ermita Bàrbara, els apartaments de molts jugadors del Barça, El mestre de aixa, la puntaire i l’ermita de l’Esperança.

Vam a dinar a la Ferradura a Malgrat de Mar, i vam pujar al parc del Castell, amb un mini-cremallera, emocionen i poc conegut, era el dia del «mercadillo» i ens vam fira.

Les vacances de la convidada s’he acaben i anem a Barcelona, edificis impressionats, i aprofito per veure a la meva tieta, que li costa remuntar, la pèrdua del meu tiet, el me germà, que també te l seu, es difícil fer-se gran.

Dinem en el Cafè del Víctor, i visitem La Catedral, com vivim a Barcelona, es gratis i la meva cosina de Lleida minusvàlida si no 17 Euros.

La Estació de Sant, que està en obres, amb aire a condicionat, deixem a la meva cosina, esperant L’AVE. Si a la vinguda va sortir deu minuts tard, i va arribar 15 minuts abans, aquesta vegada portava un retras de 30 viatjar amb Renfe sempre porta sorpreses.

Estem en la segona onada de calor de aquest any i sols se està be a la piscina.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix,

Bon dia ja has sentit parlar de la pel·lícula d’Alcarràs, i com tinc familiars hem anat per conèixer el poble.

He vists trossos de la pel·lícula que em recordàvem quan anava al Mon a Fraga.

Es gran i les cases, tenen molt bona pinta, però diuen que es un poble dormitori, per que està a 15 minuts de Lleida

a 15 de Fraga i la gent va treballa, i clar el preus aquí estan millor.

A La tarda hem anat a donar una volta al centre, L’església te una escalinata fantàstica, per les fotos de les núvies, el passeig amb obres, El centro cultural guardava la Puput, i els nens, havien fet uns capgrossos, que no he pogut fotografia, pel vidre vise lat que lis coincidia amb els caps.

Vam aprofitar per veure la família de Fraga, i fer un dinar, en la conversa, ens van assabentar, que la masia de pel·lícula no era d’Alcarràs.

Després van seguir parlant del cotxes elèctrics, venteges i desventa-ges, normatives dels parkings, i que el bombes no poden baixar al segon, només tira una flassada i esperar que es cremi, en fi problemes que ningú parla ni sap fins que no se troba.

I jo ja m’ha enyorava de Blanes, la piscina i gaudir de aquesta baixada de les temperatures que ha sigut un respir.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.