La Font marca, un temps, i també ens situa en el temps perquè això era un convent, la porta d’entrada, era al costat, i la van traslladar, la guia Elvira ens fa posar com si entressin per la porta correcta, i la visió és diferent, perquè ella estima molt l’art de les esglésies. Jo vaig preguntar: la diferència d’església i parròquia, la segona té pila baptismal, perquè els nadons abans del concili no podien entrar (per tindre el pecat original), i et poden casar. Va patir molt aquesta església, cremada per última vegada en el 1936 els anarquistes, després vindria la guerra civil, algunes pintures són de 1953.
Després vam descobrir que la farmàcia més antiga no és la de Llivià, sinó que la tenien aquí.
I per fi la farmàcia, més vella, que abans eren boticaris, amb les fórmules magistrals i si no et curaves espelma a la verge.
Diu la llegenda, que des d’Horta baixava una velleta carregada en llenya per vendre i guanyar alguns calerons, un dia va caure, no podia aixecar-se la van ajudar, però una veu deia: jo t’ajudo, i en el feix de llenya va caure una verge, petita, la verge de l’ajuda, molt venerada i estimada per molta gent, i està a dintre d’aquest convent de religiosos, no capellans.
Davant del mercat de Santa Catalina, està aquesta pintura homenatge a l’àvia que venia ous, i a sobre els seus descendents.
Entrem al mercat, i passem fins unes ruïnes que vam trobar i amb el bon criteri de l’arquitecte les va mantenir, són dels romans, i els visigots. Sortint hi ha una espècie de caixes que són en honor dels venedors de fruites, que caracteritzava el mercat.
Veient la casa dels gegants, el cap-gros del tur, on abans treia la llengua i els nens tiraven caramels, aquesta pràctica ja no es fa.
En aquest edifici, fèiem grans àpats, els rics, i els entremesos, «sortien persones amb alguna deformitat» i axis passaven l’estona de plat en plat això ho va prohibir Carles III.
Acabada la visita vam anar al restaurant, sala d’exposicions, aprendre unes clares, ens vam quedar a dinar, molt bo el menjar, i super tranquil no semblada que estessim el centre de Barcelona.
A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari