Arriba Desembre

S’arriba desembre, mes de trobades,amb els amics, i conèixer nous restaurants, com El Domèstic, en Calella, vam menjar un menú degustació molt complet, els embotis ,el segon plat de salmó, bo, i el pastis se pastanaga genial, ben atesos, el lloc, molt agradable, els dies de cada dia també fan un menú molt correcta.

També preparo el meu calendari d’advent, es un joies, ple de sorpreses d’olis essencials, estic emocionada que arribi el dia 1 per comença a obrir els calaixos i veure les sorpreses.

Tinc que preparar el meu pessebre i l’arbre, es un pi petit del any passat aguantar be sol te la punta una mica cremada, però amb el oli de menta el he animat, u li posaré, les boles, la taula vermella, aquest any vull que sigui molt especial, jo ho preparava tot, per Santa Lucia, el dia 13 patrona de les modistes, mes cada vegada els comerços, i els ajuntaments comencem avanç; a Blanes ja han fet el pessebre a La Riera, avui no he tingut temps de veure’l, ni les llums, no sortim de nit, be de tarda per que a les 5.30, ja es fer de nit.

Tinc molts plans, ja veurem s’hi algun es compleix per això no vull avançar res.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Castanyada

Be aquí celebrem el dia de les castanyes, abans feia fred i venia de gust, tindre-les en les mans, ara fa calor el canvi climàtic, a mes a de competir con el Halloween. Mas un esquince i repòs. Festa completa.

Ens agrada col·laborar amb les bones accions, aquesta vegada era en Palafolls, al teatre, jo en vaig beneficia de la meva cama, per que les entrades no eren numerades. Feia temps que no anàvem aquest teatre, al menys jo no recordava les cadires, ni que fos tan maco, com una sala polivalent, tant serveix pel teatre com a sala de ball.

Nosaltres vam anar a escolte GÒSPEL, els cantaires eren de Pineda i el director portava una marxa bestial.

Volia que la gent participes, els va fer cantar i ballar, era genial la energia que desprenia tot.

Hem fai un esquies. Urgències Hospital Comarcal Blanes; res trencat embenat compressiu, una setmana fora. Al seu Cap doctora.

Aconseguir hora per una setmana impossible. provo infermera.

Hem treu el embenat, i una turmellera., camino millor, les crosses son un turment.

Em visitar la doctora, per ferme u seguiment, analítica, canvi de embenat, material poc efectiu, un dia tornem, urgències cap, col·lapsat, a dalt les infermeres sense material, abaix tampoc, repetir l’operació, pèrdua de temps de les infermeres, mala praxis pel pacient, cost triplicat per mal estat o baixa qualitat.

A i només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Cabanes

Bon dia València casi sempre la coneixia per la costa, aquesta vegada vaig conèixer Cabanes.


Un restaurant ben puntuat, mes els preus amb la dubta vam anar. EL menjador agradable, el servei atent, el Cap de Sala ens va presenta el seu projecta, amb molt entusiasme, propi de la joventut, la família el ajudava amb productes de proximitat. Ell i la seva mara com socis i guarden molt be les formes, el restaurant amb propostes atrevides, i bones. Ell deia que com el poble no tenia res que els turistes féssim Wua, volia que del menjar s’emportessin un bon record i que el boca orella funciones, i de veritat va ser axis.

Tothom parla de la IA, a mi em feia respectar, per que no m’agrada, mes s’ha de conèixer, i vaig aprofitar una xarada de Jubilet, vaig recorda quant era jove, i parlàvem de les perforadores, per internet semblava lluny, i que no podia ser mes avui, Ay de tu! Que no sepigues mouran en Internet, els metges, tràmits, etc.. lo que vaig trobar genial, el que era fàcil per nosaltres, per ella era complicat, per que fa tants càlculs, i possibilitats, que tarda molt, en canvia quant son estadístiques, i operacions ella ho fa de conya, que tenien de jugar, conviure, per que ha vingut per quedar-se, i això es un perill, per això se la de conèixer.

Algun dia al teatre, a riure amb Pep Sala, o gaudir dels grans interpretes amb « La mor de un comediant» deu ni do com et fen pensar, i que ric es el nostre llenguatge.

A mi només amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

Is this your new site? Log in to activate admin features and dismiss this message
Entra