Bon dia, tots fan feina. Els mossos em trucar per veure si podia identificar a l’agressor, -no va ser per l’esquena no el vaig veure, el número no es pot gravar.

Tornen a trucar, que lis fa falta un informe mèdi., que els envií per wuasap amb els dubtes si eren els mossos o una estafa vaig anar a comissaria. Ho vam comprovar i van fer ells la gestió. L’han detingut, el coneixen, mes això evitarà més incidents?

El dissabte a Blanes es va fer la Trobada Gegantera, van vindre els gegants de Graells, i La Llagosta. Els petits començant a conèixer les tradicions.

També a Palafolls, vam fer una visita turística amb el pregoner de 1934 anunciant la festa Major. Expliquen que a Palafolls tenien 1100 habitants, sense metge, quan tenien urgències, posàvem una conferència a Malgrat, sembla mentida que com han canviat les coses. Si creixia Palafolls era per la fàbrica de Blanes, no hi havia hotel, en fi va ser divertit pels vailets que ajudaven alguatzil a penjar el Bandó.

A mi em va recordar quan sopava al forn de carbó de la iaia, em posaven el pijama i al balcó de Fraga esperava el pregoner a que donési les notícies, per no haurà ni tele, com a canviat tot.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix. O recorda la teva infància.

Bon dia, anem a una nova experiència a Aire, L ’orange, genial, tres hores, sortim i aquest calor, que t’angoixa, i no et deixa pensar acabem en el Bar del Víctor i fem el menú de tapes. A les Corts, recullo les meves coses, per que em vaig deixa les claus a Blanes.

Valido la meva targeta al metro, baixo les escales d’accés al metro, agafada i al meu ritme, sento passos alleuger i deixo pas, m’agafen el mòbil, mossego, grit, no se si meus o del lladra que fuig, em quedo seguda a les escales, unes senyores m’ajuden aixecar-me, una corre al cap del metro que plegaven, jo no encert-ho a marca el 112.

El personal del metro, em porta al despatx, truquen al de seguretat i l’ ambulància. Em proporcionen,aigua i desinfecten. Truco al meu company.

La Sra del metro fa el expedient, els de l’ ambulància et mira la tensió, i la boca, com això no entre pel sistema de la sanitat em porten a un centre d’urgències CUAP.

Cuap, es nou, fa calor, el micro per crida a les persones no es sent., espera arriba una Mossa, vaig capa allí, i demana: despatx, aire a condicionat per un detingut que ha demanat els seus dret?, jo li dic: que he sigut agredida, que vull els meus drets.- Ella contesta, que presenti la meva denuncia.

Impaciència em porta a reclama em diguen: que ja tinc metge assignat, torno et diu:que ja m’han cridat. Demanem full de reclamacions, de la Generalitat.

Surt metge criden el meu nom, i demanen disculpes per la megafonia, et fa passa a raig, per fer-me una placa, grup de sanitaris de chareta. Fan la placa tornem a la sala, al poc al Metge, el braç està be, hem fa el informe.

El dissabte, vaig a la comissaria dels Mossos, no es pot entrar, per que la Mossa atent a una noia, passo, i em diu: que tindre que espera una hora -De peus? -Em contesta no pot pasar a la sala on hi han 7 bancs, i només dos persones.

El Mosso em fa la denuncia, amablement, em tranquil·litza, dien: que no em poden denunciar, per que es clarament defensa pròpia. També m’ha explicar els meus drets, mes a la practica la persona o persones solen ser insolvents.

La veritat que al·lucino amb les Mosses per la seva sensibilitat anvers una dona de 71 anys. No compren la falta de sensibilitat envers el seu sexe.

Tornen a Blanes nova ruta alternativa a la Renfe.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Bona nit, et presento el rom salvatge que he sopar, si es el turbot, boníssim.

Una mica d’història no ve malament.

Blanes, va ser molt bombardejada, pel seu punt estratègic, la riera de la Tordera, com llimi’t natural, les dos fabriques important, una de cuir, que feia cinturons i en la primera guerra mundial, va va treballar en material bèl·lic, com cartutxera, La SAFA, que va fer el primer nylon d’Espanya, el tergal donava feina a 3000 persones, quant Blanes tenia 5000 habitants, el port no sol era pesquer si no comercial, per quet motiu va ser bombardejada moltes vegades, tenia alguns refugis, que en el temps se han perdut, però per sort un s’ha recuperar.

La gent gran sem va i la memòria s’ha de conservar. (La meva tia, va nàixer en els bombardejos de Barcelona).

El dilluns vam visita un refugi, on ens vam explica, gracies a la gent que treballar en el arxiu, com era el Blanes de 1936 i 1939, la nostre guerra civil, va aculliur homes que fugien, i 200 nens aragonesos orfes.

El primer bombardeig va ser el 4 de abril. El refugi està en el carrer Girau, a les escales que pujant a l’església.

Ens han donat un protector pel cabell, per que tens que entrar, en casc. L’ ambient humit, amb tolls d’aigua que filtre de la muntanya, i això que no ha plogut, si no es un petit riu, el espai petit, recordant una mina, et posen el so de les sirenes, allí cabien unes 50 persones, sense menjar, sense llum, d’espelmes o cangur fins que tornava a sonar la sirena per sortit, tenia que ser terrorífic.

A Blanes també feien espardenyes que importaven, hi un avió li diem el sabatetes.

Si passe pel carrer llegiu, la historia, sempre es bo saber de on venim.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

M’agrada ensenyar la meva Vila Blanes, lluir el prendre un cava en Les Oliveres, i gaudir de la vista nocturna de la Bahia il·luminada.

Anar dinar a Mas Carbó. Tan a prop del castell, de Palafolls i gaudi de la vista de Blanes.

Pujar al Castell de Sant Joan, tan ven cuidat, veure por la finestra la ermita decorada per la Pilarin Batlles. Les vistes, malgrat la nuvolosa pel fum del incendi de la Catalunya del Nord. El tradicional forat, marc de les fotos de record, que ara te una peu per posar el mòbil i fer la selfie, ( a mi no en va donar temps), baixan vam veure l’ermita Bàrbara, els apartaments de molts jugadors del Barça, El mestre de aixa, la puntaire i l’ermita de l’Esperança.

Vam a dinar a la Ferradura a Malgrat de Mar, i vam pujar al parc del Castell, amb un mini-cremallera, emocionen i poc conegut, era el dia del «mercadillo» i ens vam fira.

Les vacances de la convidada s’he acaben i anem a Barcelona, edificis impressionats, i aprofito per veure a la meva tieta, que li costa remuntar, la pèrdua del meu tiet, el me germà, que també te l seu, es difícil fer-se gran.

Dinem en el Cafè del Víctor, i visitem La Catedral, com vivim a Barcelona, es gratis i la meva cosina de Lleida minusvàlida si no 17 Euros.

La Estació de Sant, que està en obres, amb aire a condicionat, deixem a la meva cosina, esperant L’AVE. Si a la vinguda va sortir deu minuts tard, i va arribar 15 minuts abans, aquesta vegada portava un retras de 30 viatjar amb Renfe sempre porta sorpreses.

Estem en la segona onada de calor de aquest any i sols se està be a la piscina.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix,

Bon dia ja has sentit parlar de la pel·lícula d’Alcarràs, i com tinc familiars hem anat per conèixer el poble.

He vists trossos de la pel·lícula que em recordàvem quan anava al Mon a Fraga.

Es gran i les cases, tenen molt bona pinta, però diuen que es un poble dormitori, per que està a 15 minuts de Lleida

a 15 de Fraga i la gent va treballa, i clar el preus aquí estan millor.

A La tarda hem anat a donar una volta al centre, L’església te una escalinata fantàstica, per les fotos de les núvies, el passeig amb obres, El centro cultural guardava la Puput, i els nens, havien fet uns capgrossos, que no he pogut fotografia, pel vidre vise lat que lis coincidia amb els caps.

Vam aprofitar per veure la família de Fraga, i fer un dinar, en la conversa, ens van assabentar, que la masia de pel·lícula no era d’Alcarràs.

Després van seguir parlant del cotxes elèctrics, venteges i desventa-ges, normatives dels parkings, i que el bombes no poden baixar al segon, només tira una flassada i esperar que es cremi, en fi problemes que ningú parla ni sap fins que no se troba.

I jo ja m’ha enyorava de Blanes, la piscina i gaudir de aquesta baixada de les temperatures que ha sigut un respir.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Bon dia les atraccions de la fira, han absoluta facilitat, ja se han desmotat.

La bandera de Blanes, ja no hi es en Sa Palomera.

L’ajuntament engalanat per les festes, i els gegants Caterina i Gasto van ballar baixant pel carrer Ample, i entrem al passeig de Mig, a ritme de pasdoble.

El primer dia de focs, va estar acompanyat de llampo, i encara que va començar 10 minuts abans, el final va caure una pluja, que va fer que la gent sortís de la platja, corren buscant refugi, i els focs van segui fins al final. L’ endemà van demana que ho tinguessin en comte per la votació.

La Piroctona Valenciana, guanyadora dels 4 anys últims, es va tornar a sorprendre amb foc que va començar en la paraula Blanes, espectacular amb soroll. I com si bategament un cor marcaven els diferent focs de pel·lícula.

Les dos segon Pirotècnica Pibierzo de Lleó i Pirotècnica Zaragozana Grup Etiene Lacroix Saragossa-França, van tindre alguns problemes de temps, o coordinació amb moments estel·lar, el dilluns sortira el veredicte del guanyador.

Ahir, al va tanca la festa amb el tradicional Aplec del Amor.

Un altre any han sigut unes bones festes.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Bon dia, ara cada dia comprem mes per internet, en ves de venedores hi han transportistes, a part en ves de anar a les cases hi han punt de recollida, aquesta vegada m’ha tocat anar a lo que era la Guineueta vella, (quant tenia 15 anys les van expropiació, per conserva els beneficis, la gent picava amb las tapes, van està junts, i ho van aconseguir anar a Ciutat Meridiana i després tornar a Canyelles), tenien que fer les Rondes i sort que va vindrà les Olimpíades del 92.

En setembre coneixeré a la doctora pels majors de 70, l’infermer, mes endavant, el local a principis de any.

També em descobert un petit bar, molt acollidor, en una oferta genial “cava i ostra”

El any passat vam anar al jaciment dels Pedrets, en van dit que aquest any farien un centre de interpretació. I han complert, el vam anar a inauguració, i la coral Solstici, va cantar dos cansós, molta calor.

La bandera de Blanes llueix a Sa Palomera, el dia 22 es farà el prego de la festa major, el 23 els focs, aquest any tots son de Spain.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Repetir d’invitació als focs. I si t’agrada. Comparteix.

Baixem a Barcelona per la revisió dels ulls, clar que jo practico Visió natural del doctor Bates.

A Barcelona l’estiu, està plena d’obres com Via Laietana, i jo volia conèixer el Celler de Víctor, al costat de la catedral, amb un menú, atractiu i bé de preu en un lloc turístic, amb l’encant de la cuina catalana.

També aprofito per veure les amistats, que sempre s’ han de cuidar, i més a la meva edat.

Ha vingut una altra Dana, és una gota freda, que contrasta amb l’onada de calor i provoca tempestes violentes, per primera vegada he sentit l’alarma del mòbil, les pluges han fet destrosses, molta aigua i pedra en un mes de juliol que normalment no plou, mes el canvi climàtic cada vegada és més evident.

Els trens van deixar de funcionar a Catalunya, la temperatura va baixar i vam tindre un respir.

Aquí a Blanes les atraccions per les festes de Santa Anna, ja funcionen, i ahir van fer tres hores, sense soroll ni llum pels nens amb alta sensibilitat, tots tenim dret a divertir-nos.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I esperar que vinguis a gaudir de la festa el dia 23, tot està a punt. I si t’agrada. Comparteix.

Bon dia. Hem baixat a Barcelona, i la calor és pitjor que a Blanes.

Vaig al Paral·lel, o Marques del Duero, primer teatre ple de gent a l’entrada malgrat la calor. Segueixo caminant. El Molino catifa vermella i gent, amb por per si equivoco la direcció, pregunto a la Policia, no segueix, per fi el Teatre Condal.

SARDANA SUPERSTAR d’Arnau Tordera, espectacular, el teatre es queda petit, es sembla o es veu la seva mà, de l’òpera LA GATA PERDUDA.

La musicà forta el missatge genial, donar-nos les mans fem una rotllana i saltem com en la sardana amb unió i pau, prou de guerres. L’alegria de la sardana va aixecar al públic.

Sortim i el carrer sembla que cremi, El Molino amb les aspes roden vermella, la gent els bars turistades, i gent de totes parts del món. Van fer un mini àpat, i el preu bé res de turístic.

La L3 plena fins Diagonal, com canvia Barcelona, serà cosmopolita, sense identitat una pena. Visca La Sardana.

Les relacions passen per moltes etapes, i quan la partenaire, no et complimenta peten. Si la relació és llarga, la solitud, apareix d’immediat, però la teva edat també, és un factor important, perquè no sempre és tallar sinó que s’empren l’últim viatge. I on tothom prega pel que se’n va, mes el que es queda és un pal, tornar a començar, els valors trontollant o no són acceptats, o entesos, perquè és fàcil donar consells que ningú demana, i molt difícil escoltar lo que tot ens trobarem i no volem parla. Les forces no són les mateixes, ni les necessitats, molt s’amaguen per no parlar o per no obrir el melo.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix o donar la teva opinió.

Es el 21 de juny el meu sant, les trucades d’amics, animant el dia, invito a la veïna alemany, i dos companys dels caminants.

Mas Romeu, el menú degustació, mes algun preferien l’arròs, al final nos van arreglar, en la terrassa s’estava bé.

Jo li vaig volgué ensenyar les catifes de flors, però Corpus era el diumenge, be el realitat es el dijous, però tot canvia.

A la tarda vam anar l’església de Santa Maria de Blanes a sentir «El Concert extraordinari d’Estiu»

Fantàstic com sempre era de pago a l’invers, o sigui pagues el que tu creus i al final, jo tenia la mosca a l’orella, perquè dient, que havien tornat els cèntims del teatre, que encara no l’han obert, mes finalment ho he trobat al compte ingressat.

Estem en una onada de calor, i jo ho porto malament, ens vam quedar a casa i vaig improvisar una coca, i algú a davant de casa a la platja, va tirar petards o mes ben dit, va fer competència als focs de Blanes tot un espectacle, la gent baixava a la platja, com no tots aplaudim.

Aquest dissabte, vam cantar havaneres a la plaça dels dies feiners. I a Calella de Palafrugell, van suprimir «El Meu Avi», a vegades les coses es treuen de context, com si no tinguessis més problemes, perquè algú sap l’autor?

Ara parlem de les sardanes satàniques, i jo he pogut sentir el meu compositor preferit Arnau Tordera, que sent la música i la transmet molt bé.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, Comparteix.