El teatre de Blanes ha suspès actuacions, diuen que l’aire no funciona mes porten dos setmanes seran danys estructurals, de la mala gestió i manteniment?

Avui hem quedat al carrer Roger de Llurià 56, sorpresa vec a l’Elvira, ella també fa visites, em feia vergonya i he anat al lloc de trobada, però sí la guia era ella.

Comença explicant El Pla Cerdà, estavem en l’únic pati que es conserva, Cerdà va idear aquest pati perquè la gent es comuniqués, però van servir per fer cases de luxe, l’especulació. En el pla hi havia moltes coses, no l’aigua, mes com era gent adinerada van fer una torre d’aigua, un petit llac amb sorra, la platja de Barcelona avui «no hi ha aigua i és refugi climàtic»

Aquesta, part els baixos eren magatzem de cotó el primer pis pel Sr. i els altres per lloguer. Aquest edifici no es llogava, i a un jove dibuixant, se li va fer l’encàrrec, i ràpidament els van llogar.

Les cases del pla Cerdà sol podien tindre 4 pisos, mes la gent va crear l’entresol, el principal, i després quant va vindrt l’alcalde Porcioles l’àtic, i el sobreàtic, l’especulació no te límit.

Els Srs de tota la vida, els que sempre han menjat calent, i parlen en veu baixa, i van per feina, vivien en aquesta part. L’hotel Ritz era un teatre de fusta, després Prat de la Riba, va aconseguir que féssim, una Barcelona, perquè només el feien en grans capitals França, Londres, no va tindre molt d’èxit, per la guerra que va servir d’hospital, després va allongar-se el compositor Xavier Cugat, després va morir l’amo de la cadena Ritz i els hereus ho van reclamar, perquè no havia signat els papers per això avui és una altra cadena.

Després vam veure les escales de l’Hotel Coto.

Les Sres no podien dur rellotges, i en la següent façana veurem el rellotge de les Senyores, que miraven de re-ull.

Vam entrar a la Casa de Madrid, que tindria que conèixer la Sra Ayuso.

Després de dinar van tornar a l’Hotel Coto a fer un cafè amb la terrassa tot un privilegi en Barcelona.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana i desitjar-te una bona revella. I si t’agrada Comparteix.

Recordo quan anava al col·legi la guerra del Vietnam, va sortir el lema « FES L’AMOR NO A LA GUERRA» els hippys,

Han passat els anys i les guerres es fan cada vegada més sofisticades, drons teledirigits mes sempre moren els mateixos nens, persones febles, els dirigents en els seus despatxos, menjant i vivim sense privacions.

Els anys passen, la gent que es menjava el món és un altre, ara ja soc feble, però el problema és el mateix l’afany de diners i poder, ara tenim tres galls, i ja veurem com acaba tot.

La petita vol anar esplai en la parroquia, i el Al ja està en el cos no és la religió, són les persones les que ho emmerden tot.

La calor puja el canvi climàtic cada vegada és més evident.

L’estiu està ja aquí, la calor el foc, i les revetlles, Corpus i les catifes, però això serà més endavant.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. IU si t’agrada. Comparteix.

Vam anar al teatre de Blanes a veure” Maestrissimo” genial quatre mestres de tocar el piano, violoncel violi i harmònica era com si parlessin els instruments, ells ballaven, vestits d’època, van gaudir molt vam aplaudir més casi tots en peus i van fer un bis, quan es van treure la perruca eren joves i prometien molts, les crítiques eren bones, mes es van quedar curtes.

La setmana d’ensurt, perquè els amics també tenen anys, i en aquesta etapa guanyen més les cites amb metges, i els resultats són tristos.

També, vaig confirmar amb la psiquiatria els canvis en aquesta especialitat, es farà un grup especial pels majors de 70 anys, jo estic d’acord mes els canvis sempre porten novetats, l’espai també canviarà, con d’infermera ara tindré un infermer, tot tenia que començar en setembre i ara ja serà en novembre o en any nou vida nova. En principi jo defenso el canvi, perquè ara ja ens trobem en la solitud no desitjada o torna a crear els teus cercles als 88 anys difícil.

Avui tornem al teatre a veurr els Grecs, per un grup El Mirall.

La vida continua i els nostres pubers ens marquen les activitats de tota la family, Hotel a Malgrat, partit de Futbol a Can Borrell de Blanes, que ara la costa s’ha posat de moda pel jovent i l’esport, i lo bé que s’ho passen, jo recordo quan anava de colònies abans era en juliol o agost. Els intercanvis Madrid-Barcelona per Nadal i Setmana Santa, els concursos entre escoles de danses populars, cor i com no taula de gimnasta sueca, mes suposo que era una privilegiada perquè les dones de la meva edat, no ho feien o tenia uns pares meravellosos.

A també vam anar Aire, espai de relax, imiten els banys romans, amb massatge, i copa de cava experiència genial per parella al mig de Barcelona.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix o gaudeix de l’experiència.

l dijous hem vaig enreda amb la hora i vaig perdre una xarada en el Centre Catòlic, de les noves tecnologies.
El divendres vam anar al tercer concert de L’Esperança eren de Jazz, en el piano, i un cantant, que era bon animador, ens va fer un viatge per la Mediterrània, es va dir: que el nostre país no es tant petit, per que hi han molts de mes petits, que el Sard idioma de Sardenya ja està en la Unió Europa senzillament ens enganyen.
Vam anar a Lloret al teatre Una Opereta Imaginaria, perfecta pels actors en aprendre el text tot ple embarbussaments, un actor va batre el recot la gent marxava el public deien prou, mes ells continuaven…

Vam anar a Cala Canyelles, es una cala molt bonica prop de Lloret, han fet un parking del restaurant SYBIUS les cales de la Costa Brava es el problema que tenen que no saps que fer amb el cotxe, 30 euros que te’ls descomptem del dinar.

Vam passejar per la cala-port esportiu, un restaurant tancat bon ambient de jovent.
Van està en la terrassa per que sembla que l’ estiu ja arribat ben atesos i bon menjar.
Acomiadament els concerts de l’Esperança.

Avui al teatre però a Blanes, mes prop millor, mal dia per la carreter, sol platja, i formula 1 a Montmeló.

Començaren el mes en un spa experiència, molt roma i a Barcelona.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana I recordar-te que segueixen les jornades del peix de roca a Begur. Si t’agrada comenta o comparteix.

Blanes aquest cap de setmana està plena d’activitats, la confraria del port, el festival de cinema en el passeig de Dintre, la banda i el cotxe dels caçafantasmes, no dona temps de gaudir de tot.

Bona tarda, estem en l’equador dels concerts de l’Esperança amb Claire Victorià Roberts i Gonzalo al piano. Ella tenia una veu molt dolça, era d’un poble Gal·les, tocava el violí, Gonzalo era de la Rioja, parlava català, mes el seu to del Nord, tancat se me feia difícil entendre’l. Havien recopilat dels pobles petits, amb l’ajut de la gent gran les cançons que cantaven i ells les arranjaven, som molt nostàlgics.

A Lloret al teatre, van veure l’obra «ELS GUAPOS» dos amics d’infantesa que es retroben, i com canvia la vida, i la manera de dir les coses, molt real, ben interpretada i trista a la vegada.

Anem a dinar a L’Arrosseria de Fenals. Feia temps que no anaven, mes el menú de les jornades de l’Arrós em va donar bones perspectives. Com canvien les persones el físic amb els anys, nous cambrers, el primer era un aperitiu de mandarina i safrà ens va explicar que era un còctel, i si original, refresquen i bo, un cebiche de gambes, unes croquetes, un arròs de llamàntol, amb molt sabor acompanyat d’una vinagreta per refrescar la boca, els postres el cafè i el xarrup, van sortir molt satisfets de recuperar un restaurant.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Ja estem a maig, mes de les flors, mes aquí a Blanes els divendres a les 10 de la nit comencem els concerts de L’Esperança.

Van començar amb GÈNESIS QUARTET

Pol Del Moral saxo soprano

Bernat Valls saxo alt

Berta Ballester, saxo tenor

Oriol Martínez, saxo baríton

Van nàixer al 2021al conservatori superior del liceu.

Tots ells joveníssims de 19 i 21 anys, el últim Oriol es de Blanes, cosa que es va nota. Per que quant se sembre es recull, i a mes fer goig tindre un jovent axis tant ben preparats.

Van tocar peses antigues, i una de molt moderna que semblava que anaves amb un tren de vapor.

A Lloret han començat les Jornades de l’Arrós d’art, cada vegada hi han menys restaurants que participen i la oferta no nos agrada massa, potser la millor es l’escola de hostaleria, mes tindrem temps amb tot el mes de gaudir.

També hi han Jornades del Peix de Roca a Begur, hi han molts plans.

Com no estem acostumats a sortir de nit, després ens costa llevar-nos i seguir el ritme dels compromisos socials, però benvingut siguin per que a la nostre edat es van deixant amics i parents per fer el últim viatge, i be la solitud no desitjada.

Les ofertes de massatges de Sant Jordi i el dia de la mara es van acaben i arriben regals que es reparen sorpreses que ja aniré desvetllem.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si pot gaudir d’algun bon menjar el teu cos ho agrairà,. I si t’agrada comparteix.

Bon dia, el llibre més llegit és la Bíblia. Vam anar al teatre a veure „UN TAL QUIXOT“ aquest també és un llibre molt llegit i traduït a molts idiomes, molts de la meva generació el vam tindre com lectura obligatòria quan feien batxillerat, cal dir que abans només n’hi havia un.

Són unes dates, que fan promocions de llibres, per Sant Jordi. I pel dia de la marr, i jo vaig comprar alguns, perquè el seu preu era llaminer.

Sempre tinc alguna sorpresa, i aquesta va ser el spa de Mas Sola a mi no em cridava molt perquè a Malgrat també tenim, mes aquest tenia unes dutxes com núvols, del tròpic (freda molt freda). Aviat es van fer les dotze i tocava massatge de 30 minuts, jo el vaig agafar relaxant esquena, cervicals i cap, la massatgista un encant em va deixar nova, i em va acompanyar fins al vestidor perquè no patines, i va anar a buscar al meu company, ell el va demanar fort, déu-n’hi-do, a més li van fer mig, i els dos relaxats a anar a gaudir d’un menú Farnes, que ja havien canviat de l’última vegada.a ha arribat maig, i els concerts de l’Esperança. Mes això serà per un altre dia.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix

Bé vam anar al dinar a »Casa OMS». Molt bé, ja tenen menús per grups, mes ens vam avisar que Maig segueix sent mes de comunions.

Sant Pere del Bosc a provar una altra opció Arrels.

A Blanes, el Dia del Vilar se surt caminant fins a l’ermita com una professo o la devoció que tenen els blanencs per La Verge, allí es fer un aplec de sardanes i es gaudeix molt. L’ermita està plena d’exvots i el rem de 14 pams del llibre de Joaquim Ruyra.

El dia de Sant Jordi és festa gran a Catalunya, la gent surt al carrer es regala una rosa vermella símbol, de l’amor un llibre, la cultura. I un concert perquè la música amansa a les feres, mes és l’idioma que tothom entén, i on les emocions són la forma més bonica d’expressar.

Van celebrar el cumple del meu company i 39 anys d’amistat, que és bo mes després, parlarem de la solitud no desitjada que quan et fas gran és a prop la tens, mes ja tindrem temps de petar-la més endavant.

Vam anar l’aliança d’Anglés, feia temps que no anàvem i el menú va tornar a sorprendrem per bé, com d’un producte tan senzill com és la ceba es pot fer un bombó, arrebossar-la i que sigui en bé de Deu. Els postres en fi tot, i després no pudia falta l’endevinalla dels petit four fets amb herbes. L’atenció com sempre fantàstica.

El teatre de Blanes es va omplir de gom a gom, «el cor de Sota Palau» i Solstici tampoc va decebre, i una estrena al Mar de Blanes, d’un compositor molt jove, però amb una energia i alegria que promet està entre els millors, i això són les coses que descobrim en el jovent que m’agrada, ja que moltes vegades són crítiques.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Es un programa per la gent gran, que l’ajuntament de Blanes promociona per fer gimnasia, lubricar articulacions, prevenir caigudes, saber aixecar-se, en la Ciutat Esportiva

També algun dia ho fem fora de la Ciutat Esportiva, amb els aparells que són al parc públic darrere de la biblioteca, on la gent ens pregunta sobre la nostra activitat.

També vam fer una sortida al Vilar  aquest any ningú no es va animar a fer-ho caminen, tots vam anar amb cotxe. Esmorzem i una companya va caure, aparentment gens a part de l’ensurt, més tard esqueix.

Ja començada la Setmana Santa, malgrat que son un país laic, les nostres tradicions, venen marcades pel cristianisme, El diumenge de Rams, donem la benvinguda a Jesús, tot i que es perden les tradicions els padrins regalaven als fillols, un palmell treballat a mà i ple de dolços a les nenes i als nens un palmó

.

A mi només em queda deixar-te el meu somriure a la setmana. I si  t’agrada. Comparteix

Bon dia, fa poc es va fer la campanya de “ninguna butaca buida” al teatre, jo sense saber-ho, tenia entrades pel teatre de Lloret, amb ”Ai Ai  Bruno Oro”, clar que aquesta obra, malgrat que l’actor és Catalan, l’obra jugava amb els dos idiomes. Vam riure molt, que això és molt important, les entrades les vaig treure amb casi dos mesos d’antelació, jo crec que quan una obra és interessant omplen. Després va vindre la setmana del teatre.

També Girona va promocionar “La setmana Gastronòmica”, pels seus restaurants, jo vaig escollir, Indigo, que està en un hotel, pensàvem que l’havien canviat, perquè abans estava el Pati Verd, i tenien raó, perquè estàvem els dos, igual és un d’estiu, mes ara no funcionava, l’oferta del menú de promoció era bona, amb qualitat i servei.

Les ofertes dels serveis als restaurants canvien. Com Mas Romeu, que el menú de cap de setmana l’han canviat per un de degustació, que està bo, mes canvia el pressupost.

Seguim fent-nos massatges amb la Cova de la Sal, aprofitant les ofertes del dia del Pare, aquesta vegada el massatge de parella, i després el relax en la cova per fer haloteràpia tenien vi millor, perquè aisí la temperatura era agradable, i com aperitiu fantàstic. Van acabar dinen amb un popular restaurant de la Verneda, molt raonable de preu, i bon menjar.

També Sant Pere de Bosc ha canviat i ara té  tres menús. El menú “Respira” està molt bé, l’ostra, i el postra, de 12 xocolates una bona temptació pels xocolaters.

A mi només que queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix