Menjar en els amics, per anar preparant aquesta nit.

Descobrir un restaurant de barri, serveixen esmorzars de forquilla, i dines els postres són espectaculars  L’Andreuenc, davant del teatre de Sant Andreu, hi havia molta gent i com en aquestes dates tot son grup o colles com ho diem aquí.

Aquesta nit es sopa amb família i es fa cagar el Tió és un tronc vestit amb barretina i que els nens alimenten, i aquesta nit li donen cops perquè cagui joguines,

Aquesta tradició es debat amb el Pare Noel que es va colar per la llar de foc i porta joguines, els nens no tenen cap problema els volen als dos, la cosa és que vinguin carregats.

Demà és Nadal i anirem a dinar a fora els grans menús, que fan per  aquestes dates en Mas Sola.

El dia de Sant Estave és festa a Catalunya, el meu petit país i també sortirem a dinar al Port de Mataró.

El dia 28 és el dia dels Innocents i et poden penjar  un ninot de paper a l’esquena o ferte alguna broma, inclòs ho fan per  la televisió o la ràdio espero no caure en els paranys.

I canviem el xip per anar a un concert a Lloret o millor dit; Al desconcert, Un carrer de Música, un repàs per acomiadar l’any.

Com veus tinc molts plans i poques vivències, més no podia passar aquestes dates sense desitjar-te lo millor pel 2025

A mi només em resta deixar-te en el meu somriure i si t’agraden els nostres costums. Comparteix.

Bon dia, plou i hem quedat en el Teatre Arnau.

La guia ens introdueix, en l’època, que van caure les muralles de Barcelona, perquè ja no es cabia, i els terres agrícoles  es van convertir en cases fabriques.

Normalment, quan parlem d’Indians, es referen als que van fer les Amèriques i van tornar rics; en canvi, les indianes són unes teles estampades.

Les cases tenen una edificació uniforme amb patis molt grans, ja que la força era de tracció animal, en el principal vivia en Patró, el seu pis tenia balcó, els pisos de dalt finestres cada vegada més petites, era d’estructura patriarcal, més  l’amo sols donava el sostre. D’aquí ve el nom de patró. També poden veure l’escut monàrquic, ja que sempre era la Real Fábrica i a Catalunya no; també la xemeneia, record d’aquell temps, algunes són centres cívics.  En crear fum es van haver d’anar desplaçant de lloc i algunes per davant es milloraven i es deixaven per despatxos per fer les transaccions comercials. Arribem a l’església, romànica de Sant Pau.

Aquest patrimoni, en una època es va destruir, i no se li donava importància com veien a la porxada, que només queda la façana. Altres cases s’han convertit en hotels de luxes, han buidat moltes cases.

La dita de “Can 60” es refereix a aquesta casa, de tres números 18/20/22. Moltes esgrafiades. Aquesta època és abans de la industralizaciò.

La pluja cada vegada més intensa ens va fer desistir, i pensar en anar a dinar.

Jo volia provar La Sosenga, mes no hi havia lloc són dates per dinar amb els amics. Vam acabar en un restaurant de l’Hotel, tot està ple per Santa Llúcia.

Vam seguir reient en el teatre de Lloret en l’obra “Quin favor li faries a un amic”, eren actors coneguts per una telenovel·la de TV3. En Blanes vam gaudir del “Substitut” pel gran  actor Pep Sala, que ja ens va amenitzar un cap d’any i que és un actor també d’un programa de TV3. Polònia que és una paròdia de la política.

El diumenge vam acabar en l’església de Blanes en el Cor Sota Palau recapten fons per la Marató, programa per finançar projectes d’investigació sobre malalties respiratòries.

A mi només em queda deixar-te el meu somriure per acabar bé l’any, Si t’agrada comparteix.

Sempre es posen fires, per conèixer les activitats de l’entorn.

Ja han començat el pessebre i les llums de Nadal.

He  conegut un restaurant en Mataró, es diu La Cuina del Port, les vistes són molt bones, estaven promocionen un vi El Pomal i de regal una tapa, he menjat un trinxat esplandit i el postra fantàstic, l’any que ve  Catalunya acollirà un important esdeveniment Gastronòmic, on cuiners de renom  com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Juan Roca i altres volen promocionar la cuina tradicional  de Catalunya la que diem de les àvies, perquè ara la gent cuina menys a casa, i els joves cuiners volem començar la casa per la teulada, més d’això ja parlarem.

El Palau de Pedralbes és a la Diagonal, les estàtues que veiem són les que van descartar a l’exposició de 1929 quan van fer la plaça Catalunya.

Els jardins són d’estil francès i anglès amb formes arrodonides, hi ha arbres que no són autòctons, i molta canya de bambú.

El va començar Elisenda de Montcada, en les Corts per ser lliure d’imposts, després va fer el cementeri església més tard el va comprar Joan Güell en 5 masos entre ells Can Cuyas. Hi havien dues fonts de Gaudí, mes Franco va destruir molta cosa de signe català, la que us mostro es va salvar per què va quedar tapada per la malesa, la pèrgola  també la va fer Gaudí per gaudir de fresca l’estiu, això és una estàtua reivindicativa  pels jocs infantils, ¿com en un jardí tan gran no hi havia espai pels infants?

També està el Centre de la Mediterrània, una espècie d’OTAN espai molt vigilat. Passem per una discoteca dels anys 70 i 80 del segle passat on sortir de copes era de 6 a 10.

També descobriren l’espai de les cavallerisses, també fet per Gaudí, amb un drac, una mica rarot segons la llegenda va deixar passar a la parella per menjar taronges i així anar al cel.

Com veus la finca és molt gran i s’ha anat venent ara el de la universitat on  s’allotja el supercomputador, També està la torre la Manel Girona, que va fer un llac artificial amb barquetes per passejar. L’altra anècdota és el Papus regal d’uns estudiants mexicans, i sorpresa del responsable que es pensava que era un pisa papers.

L’església, de la família consagrada i desconsagrada, que va acollir unes monges en temps de Franco, i el primer lloc del computador, perquè necessita 5 metros d’alçada, fins que li vam fer lloc a la Universitat, mes la capella ara acull dos ordinadors quàntics.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix, o visita-ho.

Sirviendo Comedia amb Eva Cabezas, el teatre de Lloret promociona els seus artistes i vam riure molt.

Les Cunyades de Sooolution 114 a Blanes un embolic per riura molt, aquest en Blanes, i que bé va pel cos riure una estona.

El dia 22 vam celebrar El dia de la Musica en el Liceu amb una meravellosa soprano.

Ara ja comencem els dinars de Nadal, sempre es bo dinar i compartir una estona, a la tarda, vam tornar a Blanes.

Vam anar a la botiga dels vins francesos, per provar un vi que surt cada any el 21 de novembre, aquesta vegada van posar patés i formatges el mes bo per mi el Rocafort, era molt bo el vi, vam compra numero per la panera, el formatge arribarà a mira  mitjanats de desembre, ens van di: que les ostres aquet mes no eren bones, per que tenien la llet estan crien.

Aquí els nois del institut ja comencen, a prepara el pessebre, crec que aquet any serà el Port de Blanes. 

En molts llocs ja han fet l’encesa de les llums de Nadal, a Barcelona amb estel, per ser mes inclusives, mes a mi m’agrada les meves costums, crec que vull viatger per conèixer altres costums, mes diuen que les gran ciutats com Londres, França, ja  hi ha gents de tots els països, clar que tot son opinions i per gustos els colors.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, Comparteix.

Vam visitar la catedral de Tortosa, era bonica, però ens va impressionar més la de Valderobles, per moltes coses està unida a un castell, l’Àngel de l’entrada que li van posar barba, a la verge cara d’home, i altres curiositats.

Després vam anar a dinar al Parador, maco, ens van atendre molt bé, vam menjar el menú típic, escalivada molt bona amb ceba, formatges insuperables, mes l’arròs era embafador, de postres  vaig prendre una cresta de cabell d’àngel i uns fartons, que es desfeien en la boca.

A la tornada van tindre la sort d’anar a una degustació dels vermuts Padró.

Una casa esplèndida, que ens van oferir una copa de vi blanc de benvinguda, estava restaurada i el jardí ens deparava la sorpresa de dos cotxes antics de quant començaven també el seu hort d’herbes aromàtiques, que posen en els seus vermuts, que totes no eren de Km O.

Després vam pujar a veure el botànic, om fan les proves, tot molt interessant i la història bastant diferent que en Reus, al principi les herbes són fantàstiques pel seu olor  mes a l’estona se’m van posar a la gola provocant-me tos,

Vam seguir veient la bodega, i després vam entrar a un menjador com el dels avis on van fer el tast, dels vermuts Mira, els primes; i després els Padró, un de lleuger i anaven pugen de graduació, mentres tant ens va dir: que no es prenia amb sifó, que això era d’una campanya de publicitat com el gel, o l’oliva, perquè aquest element canvien el gust, el penúltim es podia menjar per dinar, l’últim per fer una copa a la nit, clar que en molts bars s’estranyarien si el prens fora de l’hora abans del dinar, o en la discoteca si el demanes, mes la conductora de la visita ens va donar llibertat per fer el que volguéssim.

La recomanació del casal no ens va agradar per dinar era més d’entrepans.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix o vine de turisme.

La Dana es va formar per una gota freda, avançava cap a Tarragona i la Costa Brava, Havíem de sortir a Sant Carles de la Ràpita i les carreteres estaven tallades, per respectar vam sortir el dimarts, quan vaig arribar, ja vaig començar a recordar la zona, l’hotel; en  la reunió ens van parlar de Valderrobres.

El temps amenaçava, vam anar a La Vermuteria i van gaudir amb un vermut i 4 tapes, la noia va dir que allí no plovia, i a la tarda i a l’endemà va descarregar fort, i amb el que va passar a Valencia, no vam sortir. A Cadaquès una riera es va emportar un munt de cotxes que es van queda embossant la sortida al mar, i el nivell va pujar i els baixos també van rebre.

Al final vam poder anar a Valdedrrobres, vam gaudir del paisatge. I ens va impressionar el Castell i l’església, impressionat i han aprofitat per fer una exposició de dibuixos de Goya i algun quadre de Velázquez cedits pel museu del Prado,  ens  va passar el temps, i era l’hora de dinar, el poble els dos carrers el centre, empedrar amb moltes escales i retorçats, fantàstics, clar que cansen i si vens del castell que també tenia escales d’1 pam d’alçada.

Vam dinar molt bé en el restaurant de l’hotel.

Després per sort van pujar en rampa, fins l’oficina on tenen un museu, en la història de la Comarca del Matarranya, una planta de vestits d’una cantant famosa que va ser professora de Maria Callas.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada. Comparteix.

El dimarts, va caure molta pluja al País Valencià, eren tremendes fotos i la realitat pitjor.

El dimecres vam anar al Vendrell, pendents de les pluges i per motius no gaire agradables, mes sempre hi ha sorpreses.

Vam conèixer un restaurant “ESSENCIA”, molt animalista i ben aprofitada la terrassa, que devia ser pati. La carta raríssima, vam estar al punt de sortir, les explicacions del cambrer, no ens convencien, mes era tard.

Sorprenent bé l’amanida de tomàquet confitat, millorant les croquetes de tinta de pop, les viares amb gelat de llimona, es van fer repetir i l’entrepà de calamars a l’alçada, de postres el gelat de Rocher, Segur que repetiré i el recomano.

En el teatre de Lloret una de calç que no vaig entendre res Pols de Diamant, si la veus comentar per favor? I l’altra un grup musical El Cole, amb cançons de Mecano es van ficar el públic a la butxaca.

El dilluns, van tallar carreteres per Tarragona, i no vam poder començar vacances, mes el poble reacciona una vegada més, La visita dels Reis amb rebuda de fang, perquè València és una catàstrofe de mides immensa, i ells per fer la foto de rutina, i el president, fugin

Estic a Sant Carles de la Ràpita, i plou, fa por aquest canvi climàtic.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si ho trobes interessant, comparteix o comenta.

Aquí celebrem el dia 31 de novembre el dia de la castanyada i els panellets.

Seguim anant a restaurants que ens sorprenen amb els plats.

També en Mas Romeu fan un menú Tocats pels bolets, si és temps de castanyes, carabasses, moniatos. És la tardor.

També assistim a projectes pedagògics de música, si la copla Jove de la Selva feia 25 anys, uneix a molts nens i joves de les diverses viles a unir-se a través de la música, primer van actuar els petits, després uns adolescents, i al final tots junts van fer l’estrena d’una obra, escrita pel que ha fet la música de Mar i Cel, ell mateix ens va explicar l’obra que era un viatge pel món, difícils d’interpretar, però ho van fer amb un 10.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana i si t’agrada. Comparteix,

Vam anar al balneari de Segura, molt modern, perdut, en la recepció ja ens posen obligacions, la xerrada de benvinguda es obligatòria, dinar a les 2.30, habitació a les 4. Tenien un barnús, les maletes les tenien que deixar en un espai obert, magatzem per ells ,  les 2.45 d’espera demanen taula per dos , casi nos la donen però va baixa la directora de recepció i diu no, si paguen 10 euros per dia si,  fem una reclamació, demanem retorn per serveix no prestats res. Anem al balneari de Ariño molt a prop i que ens va agrada per pernoctar una nit 200 euros, PARADOR  D’ALCAÑIZ 135, crec que la comunitat d’Aragó tindria que revisar preus?. Acaben en el Estivali,  que ja celebraven el Hallovit  i que en novembre tanquen.

A Barcelona anem al restaurants LES CORTS, petit, acollidor el metre porta el seu tamboret, i ens diu; el menú tancat, jo trio el carpaccio de gambes amb una reducció fantàstic, el segon a la alçada, i els postres, el cambrer em porta una mica de pa de pessic pel cafè, el vi suggerencía del metre molt bo, una mica cars.

A Malgrat de Mar, al comprar peix, vec una degustació de vi francès, truco reservo.

La tenda acollidora feta per ells amb pales, tots francesos gaudint i fen fira.

Seguim en el teatre “DOS REINES PER UN TRONO” fantàstica representació no te la perdis.

A mi nomes en resta deixar-te el meu somriure per la setmana, i si ho trobes interessant Comparteix.

El dissabte la Confraria de Blanes, va organitzar una festa en el Port.

A l’arribada estaven canten havaneres “la Lola” i com no “El meu avi”.

Desprès van veure els van veure els panels, que explicaven la vida del port a traves dels anys.

Altre costat parades de tastes de peix, no hi havia lloc per seur’es fins al final, hi havia molta gent, va tindre gran acceptació, la gent comentava que es podia consolidar la festa.

Aquesta vegada hi ha més fotos que paraules més crec que mereix la pena.

I preparem una nova estada al  balneari de Segura de Banyos.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.