Els viatges es programen en un mes o dos.

Arriba el dia i sortim cap a Oropesa, Castellón, Costa d’Azahar.

Quant  han presentat les excursions a molts llocs, ja els coneixiem Coves de San Josep, Morella, Valencia, Castellón i Peñíscola.

Ens faltava Vilafames i pel Gps, la carretera tallada total a la tercera, donant la volta per Cabanes, arribem i també haviem estat.

Oropesa te la Torre del Rei, una fortificació que te les parets de 4 metres i unes platges precioses amb camins per caminar plàcidament.

Des de Marina d’or es pot anar caminant a Oropesa.

En Marina d’or hi ha un gran jardí, per visitar.

Per la nit hi ha pase de carrosses il•luminades es showmant per pels mes petits, com el Jardí Encantat, on parlen els arbres, si això es un espectacle per les famílies.

El Balneari d’aigua salada mes gran d’Europa esta força be amb zona pels mes petits.

En Benicàssim, hem trobat un bar – restaurant Mercado Ging Bar que posa unes tapes i la cuina promet, desitjo en breu provar-ho.

Avui hem anat a Montanejos, la carretera plena de corbes, el paisatge es agrest, amb els colors de la tardor, i una mica de pluja semblava que havia arribat l’hivern. Allí   hem descobert un balneari que també entra pel Imserso.

I com no podia ser d’altra manera, ja hem fet la sol•licitud, pel març perque la zona mereix se descoberta pels forans.

Encara ens queda per descobrir el spa, i el temps s’acaba una semana es fa molt breu com el article.

A mi nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Hola una altra vegada aquí, per comentar-te una nova sortida a Canet de Mar.

Fa anys i panys que vaig gaudir de un concert en aquest Castell, que es troba en Canet de Mar.

Vaig veure en Facebook, que es podia visitar, i no ho vaig pensar hi vaig comprar les entrades.

Primera sorpresa, el programa falla, i no tinc opció d’imprimir les entrades, truco i  molt amablement  solvaten el problema.

Segona incidència, la visitar coincideix en la vaga general (per la sentencia del procés)i torno a trucar i tot es soluciona.

Intento fer la reserva al restaurant “Sis Q”, però res de vacances desitjo que quant vagis, puguis gaudir-ho perque es menjar molt be.

Per fi arribar el dia, el camí esta una mica malmès, per les pluges d’aquests dies.

Sobta trobar un Castell, fora del cim de la muntanya, però es que era residencia d‘estiu.

Ens donan les auto guies, mes tota la visita anirem acompanyades  per personal de la casa, es privat de la família Muntaner.

El castell esta datat en el segle XIV, mes en el 1900 es va fer una ampliació que es la part que es visita.

L’ampliació esta feta per Lluis Domènech i Montaner, com el Palau de la Musica de Barcelona, d’estil modernista catala.

Comencem pel pati d’armes, l’entrada amb un  arc molt mes antic, com la porta, trets d’altres edificis.

Seguim pel menjador, saló, l’habitació, que va dormir el rei Alfonso XIII,

sala de fumadors en una cúpula de vitrall per donar mes llum, el despatx amb el sostre rodo pla,  espectacular.

Te capella consagrada, a Santa Florentina per que tenia fa molts anys una relíquia ara esta en la part antiga que no es pot visitar. El quarto de bany dona idea del poder econòmic de l’època. La bodega i mil detalls mes.

A se m’oblidava aquí se rodo la pel·lícula Joc de trons.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Començar el cap de setmana amb un error, que va impedir gaudir de la coral Vesna composat per 56 nenes i 4 nens russos que en breu actuaran al Palau de la Musica de Barcelona.

Arribem a Camprodon i ens dirigim a la oficina de turisme, per orientar la nostre visita, i conèixer millor aquesta vila.

Hem començat per una visita guiada. Començant en la plaça del Carmen,explicant la posició estratègia de Camprodon d’entrada i sortida de fronteres i pels rius Ter i Ritort.

Comencen en una mica de historia rapida al segle O quant se feia una església, el espai del costat es considerava segur. Saltem al segle X,quant el rei volia el poder (Jaume I) i l’església també, el rei si instal•lar en un poble del costat Ral, i l’església cedeix, per que Camprodon perdria privilegis.

Segle XI, li concedeixen el dret de fer mercat, cosa que fa tots els pobles pròxims vagin a vendre allí. Com el prat era rodó d’això creuen que li be el nom. El seu escut composant per una senyera, la corona de real i un punt verd, del prat.

Segle XIX, la gent adinerada de Barcelona, encapçalada pel  Doctor Robert (metge que recomanava el aire pur de les muntanyes, estaven en la època industrial), i alcalde de Barcelona vam construït unes cases nobles, portant la llum i molts avanços para Camprodon.

Les cases emplaçades en el passeig de la font Nova i el carrer Freixenet, desprès aquesta gent se va desplaçar a l’Avinguda Maristany. Aquesta avinguda es tan gran com la del passeig de Gracia de Barcelona.

També en el any 1939, va se el pas de molts republicans a França, buscant una carretera inexistent.

Seguim en la plaça de la Vila, amb l’ajuntament, un edifici que havia set un hotel, ara apartaments, i com curiositat una casa al mig de la plaça per un lític veïnal on va dicta sentencia el jutge de pau. També en aquesta plaça va néixer Isaac Albéniz.

Seguim pel pont Nou, i mes anècdotes: dos cotxes se han quedat encaixat, seguin el google. I la resta del call jueu.

Seguim pel carrer Valencia que abans volia dir corredor del castell i ara es el carrer comercial.

Acaben la visita en la plaça de l’església de Sta. Maria.

Al mati ens llevem d’hora per anar a Molló per agafar el bus gratuït Teisa per anar a Espinavell, per veure baixar els poltres, molta gent, molt ambient i et recomano venir el pròxim 13 de octubre.

Tota una experiència, també recomano reservar restaurants es difícil dinar per la gran quantitat de gent.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix.

Montsonis es tant petit que no surt en alguns mapes, per sort al GPS si. Arribant a la destinació li vaig posar carrer Major 7 i res, ens vam dir, no serà difícil trobar-lo.

Arribant a l’església i el Castell a baix cosa que nos va sorprendre. Els castells normalment estan al cim.

Entrant pel carrer Major sorprenent-me el hotel on tenien l’allotjament, pràcticament Montsonís es un carrer.

Per la tarda vam visitar el castell com  et parlava en l’ anterior article en https://blandamaraviajes.cat/2019/09/02/la-brama-dels-cervols/.

Cal dir que el Castell esta a sobre de la ribera del Segre.

Hi ha dos restaurants. Vam dinar en la Botiga de Montsonis, del mateix hotel, era una fresquera com una cova han aprofitat les parets, es molt original.

En l’ hotel es van proporcionar les entrades per visitar el Castell, si tens el carnet de la biblioteca de Barcelona fan descompte. Al mati també ens van deixar les claus del Salgar i com arribar.

El Salgar esta a prop, es un convent i una església a la Verge del Carmen. El convent ha aprofitat tota la paret de roca per fer els pisos, l’església es rustica però maca de veure.

Allí, en la Ribera del Segre, vaig entendra les explicacions de la guia castell, els simbols, per que no sabien llegir: el castell amb la petxina i el xiprer estan en el camí de  Santiago, per això acollien als peregrins. Ribera del Segre.

Artesa del Segre vam dinar als Jorper’S, hi ha menú bon menjar.

Vam arribar a Camarasa i al pantà de Sant Lorenzo de Montgai, i vam recordar una altre sortida a l’hotel de Monestir de les Avellanes.

Be tots els viatges s’acaben, desitjant fer mes.

Setembre ha començat i el temps ha canviat fent una mica de fresca al vespre, al menys descansem de la calor  intensa de l’estiu.

Ja estem preparant la Diada del 2019, per això a mi nomes me resta deixar-te en el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Portavem dies preparant aquest viatge, mes les coses de la natura son en unes dates determinades, i si tot va bé.

El Pantà de Mequinensa o Mar de Aragó, es gran, no estava massa ple, mes han fet un passeig fluvial molt maco. Allí van molts alemanys a pescar el silur (peix de tres a quatre metres i al voltant 200 kgs.). Ens feia il·lusió veuren un, però no va se el cas.

Ens llevem a les 4:30, sortint a les 5:15 per cerca els cérvols, anem cap a Peñalva, Candasnos i prop del pantà Miquenenza i termini de Fraga de uns 435 Kms quadrats (un termini dels mas grands d’Espanya) per un coto, pels camins, si, si tens que anar en algú que conegui la zona si no es molt fàcil perdre. No els sentiem,  la brama es el soroll que fa el cérvol mascle cridant a la femella, al mourem ens vam passa tres amb els ulls brillants, ja estaven contens, ¡el viatge a valgut la pena!, desprès van veure mes, un mascle madu, femelles i alguna cria.

Tants anys anant a Fraga i no sabia que tingues un  termini tan gran.

El fet de anar acompanyada de gent que coneix la zona, ens van porta a Cardiel un poble abandonat, ara han reconstruït l’església, allí celebren “la feria del Rocio” a les hores hi ha molta gent, ara nomes hi havien conills.

Seguin el nostre  viatge direcció Montsonís, on tenien dos nit de hotel rural (regal cumple).

A la tarda van visita el Castell, la guia es va explicar característiques dels escuts, com: quant la cara mirar endavant significa que es el propietari del castell de les terres i que pot fer justícia. Si mira a la dreta no pot fer justícia. Si mira a la esquera res (Fill bastard), també com menjaven, per que dormien asseguts tantes curiositats que em fan recomanar molt aquesta visita.

Jo seguiré viatge no sin deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteixis.

Buscant uns restaurants a Sant Julia de Ramis, que els vam trobar????, de aquella manera, al recinte de a la Fortalesa, sols s’accedeix amb reserva prèvia o axis nos lo va semblar.

En La Fortalesa hi ha dos restaurants L’Atempo, portat per Jordi Cruz. I el restaurant DOR, a part de un museu i fins i tot pots pernoctar en les seves habitacions exclusives, que tenen noms de pedres precioses.

No vaig gaudir  de l’experiència…. desitjo que aviat poguí fer-ho. Mes el viatge va ser molt profitós per conèixer: La Muntanya dels Metges, amb la seva Església, en ruïnes però molt ben documentada, en els panells informatius del recinte i les vistes meravelloses. També hi ha un poblat ibèric.

Aquesta part del Gironès no la coneixia, i val la pena, mes era hora de dinar i vam acabar al restaurant El Caliu, cuina casolana bona de veritat i be de preu.

Trobar restaurants bons i econòmics resulta mes difícil en el mes agost, per que tothom esta de vacances tret els turístics.

Estaven de cloenda de Les Festes dels Copatrons, quant van fer una Cantada de Havaneres, al Banc dels Musics de Blanes, volen recuperar les tradicions dels anys 1980 i 90 del segle passat.

 A càrrec del grup Cabotatge,(que els vam escoltar en el Mara de Deu del Vilar) i del grup Poble Sec del barri barceloní.

Aquesta cantada va acabar en un fabulós cremat, que se va fer amb paciència durant la cantada i va finalitzar en el just moment, ja en les gotets, els van repartit, formar-se la normal cua.

Els dies s’escurcen, mes les temperatures agradables son properes pels concerts l’aire lliure.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix

Sortim direcció Girona, per la carretera N-2 es plena de semàfors i rotondes, o sigui en  mes de carretera podríem dir: ruta turística del Maresme a la Selva.

Arribem a Canet de Mar on us parlava del restaurant 6Q, en mig de la riera, o en el centre del poble, totes dues coses, tenem aparcament es d’agrair per la zona que es trobar.

Tenen menú diari, amb algun extra i el menú del paella, Genial! Recomano NO esmorzar fort, els entrants son molt complerts, amanida de formatge de cabra, musclos amb salsa i carpació de vedella amb foie. La cassola de arròs i els postres.

Seguin ruta cap a Blanes al Santuari de Nostre Sra. del Vilar, has de girar en la rotonda de la autopista a Lloret i a ma dreta on hi ha els restaurants, continuar fins el Vilar. Visita una vila no es conèixer els indrets que la fan estima pels seus habitants.

Si els blanencs, tenen volta devoció al Vilar ara amenaçat per la C-32 autopista que vol arribar a Lloret de Mar.

Feien un concert de havaneres ja diràs, en un espai del cubert d’entrada al interior, de la ermita esta plena de exvots de vaixells, hi ha la replica del “Rem de 34 pams” de Joaquim Ruyra.

El grup Cabotatge ens va porta pel Cantàbric, allí també feien les Ameriques. Les havaneres son cançons de taberna, també alguna amb ritme pasodoble i d’Andalusia; i la traca, amb una sardana, la havanera ” El meu Avi”, ” Lola” i el Canyó de Palamós que es un himne a la pau, que se esta ensenyant als nens.

Tot això per recapta fons pel Vilar que data del segle XVII.

Jo sempre havia escoltat les havaneres prop del mar, com es el cas de la fes del Port de Blanes, aquestes a cárrec del grup la Barca de Premia, aquests van sortejar un creuer des de el Port fins a la Palomera, amb camarot exterior, la Zodiac nomes disposa de aquesta classe, i per menjar entrepà d’anxoves de L’Escala a la millor parella de ball.(una broma del grup)

Tota festa d’havaneres acaba amb un boon cremat.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I Si t’agrada comparteix.

Aquest any hem tingut un  pregoner excepcional, Salvador Macip blanenc que el va fer molt emotiu.

El dimarts va se la pirotècnica del Germans Ferrández SL de Murcia espectaculars agafen part de la mar.

El dimecres Pirotècnica Poleggi Canapina (Italia).

El dijous la Pirotècnica Valenciana es va superar i aquest diumenge s’ha ejecta en el primer premi.

El divendres el dia de Santa Anna, missa solemne en la Parròquia de Santa Maria que celebrar els 700 anys i el correfocs aquest any s’ha lluït.

Aquest any ha vingut el President de la Generalitat de Catalunya el Sr. Torra per tira cinc salves, cada una signifiquen 10 anys i aixis donat per inaugurar els 50 anys de Focs de la Costa Brava que serà dintre de un any.

També va aprofitar la seva visitar per felicitar al Sr. Falet que feia 110 anys o sigui es el veí mes gran de Blanes.

Allí vam pati  molt per la pluja, si va començar a Barcelona, i els nostres amics quant van arribar, alè la pluja…. en tot el humor a caminar fins e restaurant, el parking es molt complicat en aquestes dates. Sort que quant vam acabar de dinar la turmentà havia parar i vam anar a veure les atraccions tancades per la hora i pel temps.

No me puc imaginar expliquen com se jugar als escats als nens, però per sorpresa per mi, ho feia i me entenien una experiència molt agradable.

La tarda va sortir el sol i van pogué gaudir de la piscina.

Vam torna a las atraccions, mes la pluja també i la feina va ser tornar a casa.

Sopem en el neguit de si suspendrien el focs, fins la 11 no van començar pero van esta a la alçada.

Com veus viure els focs porta moltes aventures, però avui aniran al Aplec del Amor a cala Bona.

I a mi nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.