Bé. Des de les hores de la pandèmia, no sortia a fer caminades, que si metges, que termalismes o i Inserso.

Vam portar a un companys amb el cotxe, per que havien quedat a les 10 a l’estaciò de Segur de Calafell, (quant de temps era joveneta, les sortides amb amigues), com ha canviat tot.

Un cotxe va anar al Casinet, punt final del dia, per agafar els conductors i tornar amb cotxe, ja tenien una edat.

El dia esplèndid desprès de pluges intenses em passat de la sequera a tindre els pantans plens, aquest mes de Març, ha sigut molt bo.

Comencem a caminar per un passeig semblant al de Blanes, fins Calafell, seguim  baix un  sol que no perdona, capa la Platja de Sant Salvador, o la platja dels de Vendrell, ens recordàvem d’una sortida que van fer amb els meus cosins, mes no nos situàvem.

El tram final més de camperols, passant per una riera i al final El Casinet, ens sorprèn el lloc, gran sembla una llotja mes nos diuen que era un ball. Aviat van córrer les cerveses per la set que portaven. El que ho va organitzar, li diuen que no hi ha menú per grups eren 11, només taules més petites a lo que un company diu: posin en taules de 5 i una de sis, i problema resolt, a lo que el cambrer va dir; no hi ha problema demanin.

Les amanides perfectes i abundants,  tots els primers fantàstics. I les dues paelles d’arròs a la banda una meravella i super bones, i una de verdures.

Els postres, en ves de carta tels porten en una safata i fas la comanda, els cafès.

La xerrada ja se sap del moment polític  Trump, l’Israelï i Putin i per posar la cirereta l’Illa.

Els xofers, se’n van pels cotxes, en pocs minuts, tots tornem a Barcelona.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Bon dia, per sort després de parlar de la Clínica de la Longevitat, en el balneari de Cofrents, on hi van parlar de tractaments adaptats a cada persona i de moltes anàlisis, per els medicaments que prenen són òptims o no?

Vam tindre, el goig de visitar el centre de recerca VHIR, de la Vall d’Hebron, que com saps a part de ser un  hospital destacat també s’escola d’investigació, es van ensenyar tots els projectes, i evident la medicina ha canviat molt, i canviarà més, i la personalitzaran, després de veure en pantalla, aquesta petita ciutat on treballen 11000 persones. Vam poder escoltar una investigadora, parlen de la macrobiòtica, d’analítiques de la femta, que ja no es treballa amb microscopi, sinó amb proves que podem analitzar en més cadenes de l’ADN també van parlar els metges investigadors que formen el seu equip, com els informàtics, biòlegs que processen les dades.

També ho compartim dinen amb amics, a un italià Belleboun, recomanació compartir plats són molt complerts i molts bons, i la qualitat excel·lent.

També hem anat a la inauguració de la Masia Bosson,  plovia,  mes el cava entra bé, més llonganissa, patates braves, sobrassada amb mel. És l’expansió del 4Vents d’Hostalric, Desitgem bona sort amb aquesta nova proposta.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada. Comparteix.

Sortim per anar al balneari de Cofrents i parem a Sant Sadurní, per anar a Cal Blai abans, era un restaurant petit i acollidor amb bona oferta per dinar, després el van ampliar, i va perdre una mica, ara ja tenen 7, mes els falta el toc per recordar el menjar i tornar.

L’estada al balneari, ha sigut passada per aigua i fred, no ens van donar la benvinguda, van fer un passeig per conèixer una mica l’espai, i quan  passa a ser un balneari, l’explicació ràpida i amb notes confuses,  que si entrem a on estava la tolla descobries que els cavalls moriran pel nitrogen, i si entres a Google trobes que hi ha més habitants en  el poble, també feien una visita els dimarts, per visitar la central nuclear, mes no vam trobar lloc, això ho promocionar la Generalitat Valenciana, eixís com tenen un programa de termalisme que lis permès l’estada d’una setmana.

Vaig fer una caminada a les hortes, vaig tornar més aviat per la pluja que anava en augment, això si em vaig assabentar que els pagesos canvien el gos per oques, perquè sol fer soroll molt estrident quan son amenaçades, i els gossos borden per qualsevol cosa.

Aquesta família Casanovas tenia fins i tot tenien església.

Un altre dia vam anar al mirador de Cofrents, aquesta vegada no plovia mes els mosquits ens atacaven amb fúria, després hi havia unes bosses en els arbres verdes, no són nius, sí que pot trobar alguna aranya, són com arrugues pels arbres no els perjudiquen, podem sortir a qualsevol lloc i caguen pel seu pes, també es va avisar que podien trobar processionàries si les toques produeixen  molta picor, mes si lis dos una xut, i desfàs la fila moren en l’acte.

Com és Clínica de Longevitat vaig anar a una xerrada de l’artrosi molt interessant.

Amb gran alegria vaig trobar-me en un veí d’escala de  l’adolescència. I participar amb el ball de disfresses.

Vaig  gaudir dels massatges relaxants.

Vam tornar seguin l’Ebre fins a Fraga i els colorit del camp era fantàstic, ja arriba la primavera.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I recorda, si t’agrada, comparteix.

Bé, et dono la recepta del meu dijous gras.

Fregeix unes faves amb botifarra d’ou i després tires dos ous, i llest per menjar.

Sortim per anar al balneari de Cofrents, plou tots els dies i fa fred, mes el balneari és diferent a tots.

A València, la família Casanovas a principis del segle XX era molt rica, i molt coneguda.

Passejant vam trobar en una tolla amb uns cavalls morts pensàvem que l’aigua estava en mal estat, mes no era axis, a pesar que quan els cavalls son vell busquen aigua, aquesta estava plena de ferro i sofre, i això era el motiu de la seva mort.

Les aigües tenien efectes diürètics, i netejàvem, el fetge i els ronyons la família Casanovas, amb mitjans va comercialitzar l’aigua i va construir la casa que avui és el balneari, l’església i un teatre, el saló de columnes.

Quan van arribar els anys 80 del segle XX, va ser el boom de Benidorm, platja i sol. La finca es va vendre en parcel·les  per la gent valenciana amb  poder adquisitiu, avui s’han convertit en  habitacions. Els carrers porten el nom  del propietari més ric.

Iberdrola ha fet una central nuclear.

El poble de Cofrents, no arribar als 500 habitant l’estiu 1000, el  balneari  en té 500 en temporada baixa i a l’estiu bastant més de 1000.

També té una aula a la longevitat, on fan analítiques i estudi dels medicaments que prens.

En  aquesta aula també vam fer un taller de risoteràpia, on m’ho vaig passar molt bé.

Aquí, estem amb els tractaments d’aigua i la gimnàstica terapèutica.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

 Compartir el dinar amb companys, sempre dona alegria i alguns plats et sorprenen.

També anar a  Barcelona, per gaudir d’un massatge relaxant, i veure una estàtua, o escultura, que es pot entrar per dintre i que mai m’havia fixat.

També malgrat que falta molt de temps els amics italians preparant un esdeveniment d’enogastronomia del Circolo del Vi.

Aquest dijous, comença el Carnestoltes i el dia de la truita, abans anàvem a la muntanya, ara ja som grans i menjarem la botifarra d’ou, la més típica per aquestes dates, la coca de llardons, jo vull preparar un plat, ja us ensenyaré si surt bé.

I el divendres sortirem capa Cofrents un balneari que ha fet un wuassap pels que entren l’1 i el 2 de març, que surten frases molt bones, com discriminació animal, o demanant habitacions especials, per demanar que no quedi, al final el Balneari ha dit que el programa de termalisme no s’escullen les habitacions. També una Sra. ha recordat que aquest cap de setmana és Carnestoltes, i si havien de portar alguna disfressa,  i han dit que sí, però que no ocupi massa en la maleta. També el dia 8 de mars que és el dia de la Dona, no hi ha res previst, més l’equip d’animació ja ho dirà.

En la piscina ja estava decorat, per demà. Com veus tindre moltes coses per explicar.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada. Comparteix.

Com era d’esperar Joan Pera amb el Sogre de Lloguer, va omplir el teatre i ens fer gaudir de una bona estona.

A vegades anem a dinar a l’escola de Hosteleria de Lloret, aquest any hi ha hagut canvis, però no per millora, en la vida sempre hi han errors, mes aquests serveixen per créixer, no per que siguin estudiants, no podant enfrontar-se ha imprevistos i saber-los superar, amb els cursos que jo anava, de ventas, ho feien de la dificultat, que mes realista, a ningun escolar li permetrien dir: que Bilbao,esta al Sud de Spain.

Per fi vaig poder anar a La Sosenca, un restaurant petit acollidor regit per joves emprenedors de Hosteleria, en l’Escola de Sant Ignasi de Sarrià, un altre cop, una cosa bàsica si estàs de cara al públic, no donar informació que no saps, perquè mai sap el nivell de la persona que estàs tractant, això tan bàsic, pot passar factura hi trontolla la teva informació. També cal felicitar-los par el menú degustació 9 plats combinant molt bé sabors, més dir: producte de proximitat, l’anxova del Pacífic, quant tenim l’Escala?

També l’organització de l’aula oberta, després que molts ens quedessin al carrer la primera Ponència, càrrec de Salvador Macip, es farà al Centre Catòlic, entrada lliure, quan ja un espai limitat, perquè no donen les entrades, i sabrien les persones que podran assistir, si no passarà com en el teatre, la gent al carrer, sense informació.

Ja veus estic una mica crítica, per tot si es vol fàcilment és millorable.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, Comparteix.

Anar a dinar a Barcelona en diumenge és dificultós, perquè els llocs de referència estan tancats, al final a l’hotel Catatonia  que vam quedar contents i aquest dia es va tornar a sorprendre gratament.

A Blanes tant anunciar informació de l’aula oberta pels majors de 55 anys  al teatre entrada gratuïta, arribem a les 6.30, i ja estava ple, la gent al carrer, sense donar cap explicació, ni dir si haurien més sessions, esperant quasi una hora perquè informin, em sembla una presa de pèl, no sé qui organitzava, mes  es va lluir.

Per fi, van anar a veure, Amnèsia a Lloret, una actriu es va trencar el peu, i la va substituir una companya que va fer l’obra amb els apunts, el tema molt adient, qui cuida els pares quan son grans?

En la campanya de Nadal vam promocionar el teatre, hi vaig comprar entrades per veure Un Sogre de Lloguer, com és del Joan Pera les entrades volaven.

També he conegut La Casa del Mar, on aprenen a ballar companyes de gimnàstica, com veus la gent gran no parem, i a més fem actuacions al teatre, on anem les famílies i amics, per una bona causa tot s’hi val.

I ja es prepara Carnestoltes, a veure si l’ajuntament s’esmera més.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, Comparteix

Un dissabte a Barcelona anem per fi a veure Jules Vernes, en el meta verso  el espai de arts digitals del Ideal, si com escriptor va triomfar, per la seva imaginació i realisme en la exposició gaudeixes molt, es un viatge ple d’emoció per que lo que ell va escriure s’anà complint, i també ha servit de inspiració a molta gent ves-si i ho comproves.

El Poble Nou, que es un barri de Barcelona s’ha fet molt turístic, i això fa que els preus pugin i els restaurants s’aprofitin fem una proposta cara i turística.

A la tarda anem al Hotel Quatre Nacions,  dels vell, mes en el seu temps va tindre 180 habitacions, em vaig fixar en el sostre, com el decoraven i el tros que trencava la sala plena de fotos de famosos que havien prenotat allí, després Alenssandre Castro va fer cinc cèntims, ens va dir, que era de una família italiana, que era gran arriba fins la tenda de Alep-hop d’això el sostre decorat i ara protegit, que en un altra post comente

Després ens va comunica que aquest any era la promoció culinària de Sicilià cosa que en va xocar perquè aquest any també es de Catalunya. Que havien fet ja un acte de promoció en Madrid. El dia avui era per promociona els seus espumosos, el enòleg, va parla del Volca Etna, un del sis protegits per el Patrimoni de d’Humanitat, el sèptim es el club de futbol del Catània  veure-lo es una bona experiència.

Els 4 vins que van tastar eren de la terra del volca per això tan especiale si el últim nomes es produeixen 600 ampolles. Sicília te la forma de Catalunya girada esta alçada de Màlaga,  vem al sud, el volca te 80 km. la vinya esta en un a part i de la primera collita va  una diferencia de una setmana, en la altra part el cultiven kiwis, figues xungues. Tot es manual, aquí no poden entrar els tractors.

La pròxima promoció ser de fins, Oportú, Jérez i…

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix,

Bé, l’any passat em va restar, una prova una colonoscòpia, és una prova difícil d’oblidar, per la seva preparació tan incòmoda i amb llu,llu per ser la segona vegada.

Tot va anar bé, més a l’endemà perdo sang, neguit, i d’urgències al Vall d’Hebron, 2´30 pel triatge, i ingrés, sala de 8 amb vigilància, tot el centre col·lapsat, em traslladen. Habitació de tres, després una de dos, companya bona i de la meva feina i empresa, casualitats de la vida, estic dèbil, i a ella per inflamació de la panxa per ser el tercer dia de la seva jubilació, com respon el cos, a les emocions i els canvis.

Sortim, puc  anar al Gran Teatre del Liceu, teníem de fa temps entrades per la Traviata, genial  la posada en escena i les veus una meravella d’escoltar-les.

Ara saps perquè no he escrit res, mes tot va bé i recuperant-me.

També he pogut gaudir d’un esplèndid dinar degustació en la Hosteleria de Lloret, que ja poden anar la gent.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, desitjant que no m’hagis oblidat.  I si t’agrada Comparteix.

Ja hem menjat els àpats de Nadal.

Hem anat al concert Inconcerto,  genial per conèixer gent de Lloret, que ha lluitat per la nostra llengua,  la música les sardanes el nostre patrimoni, també amb la vida política de Lloret, mestre i compromès

La música em va fer vibrar, en un moment que s’han apagat les llums, i han aparegut tots els músics i els cors en barret, txapela típica del Nord, mocadors de pirates, el pegat, tinc que recordar-te que era el dia dels Innocents, costum dels països del sud d’Europa que consisteix en fer bromes a la gent, aquí a Catalunya penjar la llufa.

També vam assistir a l’obra Les mil carrers també feta per gent de Lloret, que ens va recordar amb música i ball, la nostra joventut.

La nit de Cap d’any anirem a sopar al Kalua i a la discoteca Escape Ron, són els llocs de moda, però a la nostra edat ja veurem.

Després seguiren en els àpats amb amics per donar la benvinguda al 2025.

Desitjo que els Reis et portin molts regals.

El dia 13/01/25 anirem a Lloret per la presentació de la temporada del teatre de la Costa Brava Sud, que promet i ja es venen les entrades.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, i començar amb el peu dret. I si t’agrada. Comparteix.