Tornem al teatre de Lloret, per veure “L’ILLA DESERTA”. Sobre les voltes que dona la vida i les situacions inesperades, per reflexionar i passar una tarda divertida.

Te recordes de quan feia els esmorzes, amb companys, caminades i dinars. Es va acabar tot amb la pandèmia. Però ara el cronista ho vol tornar a fer. Han esmorzat, en el mercat de Galbany, selecto i han gaudit, nosaltres teníem metges. Han caminat per Vallvidrera  gaudint d’unes vistes fantàstiques de Barcelona.

Anar per la carretera de La Rabassada, feia  temps que no ho feia, i les vistes meravelloses,  els hem vist fen la cervesa en un  restaurant de tota la vida, mes trobar aparcament allí és difícil, quant hem baixat ja eren al menjador.

Casa Trampa, ens han servit ràpid, i el menjar bo, les postres el ritme trepidant ha baixat, hem rigut, hem pres els cafès, i ens han emplaçat per la pròxima sortida…

Quant vols celebrar un cumple diferent. En el balneari d’Arinyo vaig conèixer la cova de la sal, perquè diuen que les persones que han treballat en les mines de sal, tenen els pulmons més nets, i que això està de moda, sorpresa a Lloret tancada, i a Barcelona una. Un massatge relaxant per dos bons professionals, un cava uns bombons i ametlles, un toc diferent, i capa el Xerta.

Al Xerta ja vam estar amb el menú executiu, més el de degustació és fantàstic, l’atenció exquisida, la preparació pels que són  celíacs  ràpida. I en les postres una espelma per algú que feia anys, jo sols ho havia comentat amb relació a la web, que no m’he sortit amb el xec regal, més genial per la seva part.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Tornem de vacances i Blanes està ple, d’autocars amb adolescents, que envaeixen La ciutat esportiva, venen de tota Europa, juguen tornejos de futbol, bàsquet, i gaudeixen de l’experiència.

Baixem a Barcelona per veure en la casa Ametller, l’experiència submergida de Sorolla, bona col·lecció de quadros, ens fem una foto com ell ens hagués pintat, la seva època blava, les aiguamarines que Acre (club d’aproximar-te a l’art) havia fet, després en la sala, com passaven les seves obres, després amb les ulleres D3, conèixer l’ambient Valencià, acabem amb una tassa de xocolata, un bon matí calorós.

Tornem a Blanes, per gaudir al teatre de Les Assembleistes, riure i missatge, per fer lleis, justes per tots els generes.

També se celebra Catatonia Internacional Easter Choir Festival, Costa Barcelona & Costa Brava 5-6-7 d’Abril 2024 Hostalric, Blanes, Calella, Lloret de Mar, Malgrat de Mar.

Divendres 5 d’Abril 18 h. Blanes Església de Santa Maria:

Cor de Cambra Sota Palau – Catalunya: El cor va ser fundat l’any 1998. Es caracteritza per la gran varietat estilística. Cantar en més de 20 idiomes en pot ser un reflex. Format actualment per 19 veus, ha arribat a muntar un repertori de més de 260 cançons que van del segle XII fins a obres contemporànies, incloent-hi dues obres escrites expressament per ells.

Conjunt de Cambra Viva Voce – Alemanya Directors Yoko i Sibythe Gottschewski. El cor va ser fundat el 1996. El cor mixt interpreta obres de música sagrada i secular d’una ampla gamma d’èpoques i estils, des de cant gregorià i obres clàssiques de literatura coral fins a jazz i música popular. Durant els 25 anys, el cor ha viatjat a repetidament a països d’Europa de l’Est per participar en festivals corals amistats amb altres cors.

Cor de l’Evangeli Laica – Irlanda: La seva raó d’existir es capta fons per organitzacions benèfiques  locals i de nacionals. La Carolothon anual de Nadal amb l’organització benefica Dublin Simon Communtyes una de les seves actuacions favorites de l’any, però li encanta mostrar el seu suport a moltes organitzacions benèfiques com Pieta House, Marie Keating, Creu Roja, Meningitis Research Foundation Ireland.

Cantants de Joy Gospel – Malta: El Cor es va fundar el 2002 Els cantants interpreten diversos estils de l’Evangeli, incloent-hi espirituals tradicionals i negres, així com la música cristiana contemporània. Han actuat en molts llocs de prestigi  Malta i l’estranger, incloent-hi Irlanda, Itàlia, Alemanya i al Regne Unit han participat en diversos festivals corals internacionals.

Gaudint de la música, bona i del Gospel marxós.

A mi només em resta deixar-nos el meu somriure per la setmana. Si t’agrada. Comparteix.

Veure’t amb amics que es compartit la joventut sempre es agradable i recorda unes altres èpoques.

Seguim viatjant, amb el IMSERSO, i ens sorprèn-te un avió amb un emblema de turisme social d’Espanya, mes si l’omplin a Barcelona.

A Menorca, ja ens esperaven tres autocars, per portar-nos als respectius hotels, m’entres anàvem, ens parlava el guia, de Menorca, de la seva carretera única, perquè després hi ha camins de cavalls. Si Menorca ni s’entén sense la seva passió pels cavalls.

Arribem a l’hotel Almirall Ferragut, ara és de la cadena Globales, mes el meu companys, el conèixer pel  luxe del 1975, segueix sent de 4 estrelles, està situat en un penya-segat impressionant,  per les vistes i per la construcció en aquells temps, té 500 habitacions.

Menorca aquesta dormida, caminem per llogar un cotxe, tot tancat, obriran la setmana que ve amb motiu de La Setmana Santa.

El temps ens va acompanyar els primers dies que van aprofitar per remulla les cames, veure peixets i meduses, que pel canvi del temps hi ha més, perquè les seves depredadores, les tortugues la calor no els va bé.

Me’m a Ciutadella, el seu cas antic és molt maco i interessant, el visitarem un altre dia, aprofitant els preparatius de Setmana Santa totes les esglésies estem obertes, aquí també porten palmons i rams d’eucaliptus, per dona la benvinguda al Senyor. Diumenge de Rams.

El port de Maó, és un port natural, molt gran por això ha interessat tant els anglesos, que han deixat la seva petjada, molt marcada a l’illa, quan agafem el catamarà per conèixer el port nos l’expliquen molt bé, senyalem-lo on  estaven els seus cementeris, hospital, per posa a la gent en quarantena, per una malaltia,  els morts que van haver-hi, cases senyorials, etc… no vam poder gaudir de la visió submarina pel temps, amb mal estat.

Vam anar a l’espectacle de cavalls, i van comprendre el seu amor, i el que deu ser la seva gran festa de Sant Joan, quan els treuen pels carrers de la vila.

L’illa és molt elegant, petita i acollidora, el seu mercat del peix, els seus camins de cavalls per arribar a les cales, si la tens que coixa amb cavall o caminant molt, o amb vaixell, això és el seu encant.

A mi només em queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Essent de vacances van rebre una trucada que es han donat plaça, en del Balneari de Lanjaron.

Molta carretera, per arribar a Blanes, i rentar roba i prepara la maleta per seguir viatjant, controlen les carreteres, per que continuant els tallant-les pels pagesos, que volen anar a Brucel•les.

Vaig  a la revisió de la metgessa, i perdo la confiança, una vegada diu una cosa o una altre sense informació, ni dels avanços que hi ha en la medicina.

El hotel Balneari  Lanjaron,  esta ubicat davant de l’oficina de turisme. El hotel te diversos pisos, comunicats entre passadissos, tenim buffet, cosa rara en les balnearis.

Anem a l’oficina de turisme que es informen de Lanjaron el seu cas antic, iel dos museus que hi ha, del aigua i la mel, aquest últim el vam visita perque plovia molt, es una mica infantil però curiós.

 Els tractament son mes personalitzant, les inhalacions,  el bany de bombolles es una banyera,  les aigües tenen molt de ferro tacant els banyadors: el bany dinàmic, hi ha menys; gent 6 les dutxen circulars amb raig d’aigua freda, i va molt bé per la circulació de la sang.

Lanjarón es un poblet, allargat  i molt empinat, estem en la Alpujarra Granadina, hi seguin tenim l’ambient  d’Andalusia, posant una tapa amb la cervesa, mes com es temporada baixa, no tot esta obert,  al poble del costat Orgiva celebrant el dia 14 les festes del Crist.

El hotel, te diferent nivells, que connecten amb el balneari,que té servei de massatges, clar, que comparen els preus del Imserso, i el públic, i ens sorprenem del resultat i contractem un del públic, “el massatge del rei”.

Pugem la carretera de corbes als pobles blancs, El Baranc de Porqueria, Pampaneira, Capileira, i tres mes avanç d’arribar a Trevelez, els noms semblem gallec, pe l’emigració de Galicia son molt antics, del passat dels berbers, l’etapa morra.

A mi nomes em queda deixar-te el meu somriure per la setmana, Si t’agrada comparteix.

Per fi troben unes vacances pel Inserso estem al hotel Barceló, les instal•lacions son bones  mes el menjar basten escàs i poc variat

Avui em fet una caminada per els animadors del hotel, per conèixer l’illa, que es va forma, quant el terratrèmol de Portugal, i el istme  submarí, va forma aquestes aiguamolls, el passeig central, on son les cases mes boniques, de la gents amb diners, el casino  on tractaven tots els comerciants catalans.

Després en l’església ja un retaule, de Mataró,  la primera església va ser totalment, destruïda per la guerra civil, vam pujar els 72 escalons, fins al campanar on les campanes són de bronze, i cada una té un nom, sols es poden restaurar una vegada perquè el bronze és mort als 100 anys, i aleshores passant al patrimoni Històric Nacional, i ja no són del poble sinó de l’Estat. Toquen cada dos quarts, en l’última restauració les van fer elèctriques, la més gran és l’única que no dona la volta, només pèndula si no podria tirar l’església i la ciutat. Si és Ciutat perquè va haure una epidèmia de còlera i la reina Maria Cristina, va ajudar-los i les otorgo el nom de ciutat.

Vam visitar el museu del Carnaval, per ells és una festa i dura un mes.

Vam anar a Portugal, a un poble, Alcoutim  amb moltes esglésies antigues, però lluny de les expectatives que ens van traslladar, si vam veure la frontera natural el riu Guadiana  i el poble Spain de Sanlúcar de Guadiana, on vam prendre unes truites de gambetes.

Vam anar a la Lonja, hi havia molt de peix diferent té tanta importància com la de Vigo, ens va xocar el nom de les navalles (longuete, aquí són més llargs).

La mar estava molt alterada pel fort vent i fred, ara sembla que comenci l’hivern.

També vam anar a les mines de Riotinto, explotades ja, pels romans. El museu és superinteressant, el tren per les mines a cel obert, curiós, aquest riu té un grau de 14 % de mineralització, per això té aquest color, i no contamina el mar, perquè en contacte amb la sal, els minerals se separen.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix. 

.

Fa molts anys vaig veure El Cirano de Bergerac, per Josep Maria Flotats em va encantar. Ara per la tele en una entrevista, vaig veure que gràcies a ell, tenim El Teatre Nacional de Catalunya, vaig entendre la polèmica que va generar fa alguns anys.

Teatre Romea van fer una obra La  Disputa casualment jo te

I la feien en el Romea i jo tenia entrades per aquesta obra a Lloret (que té un tracte amb el Teatre Nacional), i la il·lusió va ser més gran quan el protagonista era Josep Maria flotats, que em va fer gaudir molt.

El dissabte vam anar al teatre de Blanes a veure Burulanga, un no parar de riure en dos hores, molt recomanable si tens oportunitat ves a veure-les això és un desconnectar de tot.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Bé no sé per què l’ajuntament de Blanes no ha fet arribar, el Rei del Carnestoltes ni per suposat no farà L’Enterro de la Sardina, són tradicions del nostre imaginari que no es tindrien que perdre.

El divendres vaig anar al Liceu, a veure El Ballo In Maschera, de Verdi, la tragèdia i la gelosia amb actor i actrius d’òpera bonissin el cor, i l’orquestra, esplandit, l’ambient, molts espectadors lluïen màscares precioses. Quina pena no saber-lo, i lluir una en el saló dels miralls. També vam trobar companys  de les caminades, que les volem tornar a fer.

Aquest diumenge vaig gaudir de la Rua que es va fer aquí a Blanes els seus vestits, les coreografies molt ben ballades, tot el púbic va gaudir molt.

És una pena que no facin l’enterro de la sardina, per celebrar el Dimecres de Cendra, jo tinc molts bons records, que en els mercats venien la sardina vestida penjada d’una canya, i a la tarda anàvem a enterrar-la, en Sitges, que són més d’aquesta celebració es vestien de dol i ploraven, perquè s’havia acabat la disbauxa, i començava la Quaresma, 40 dies per començar La Setmana Santa; en aquest temps el divendres no es podia menjar carn.

Aquest any cau el Dimecres Sant en el dia dels enamorats. Festa més comercial però sempre és bo celebrar l’amor.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Es una pena que no facin el enterro de la sardina, per celebrar el  dimecres de cendra, jo tinc molts bons records, que en els mercats venien la sardina vestida penjada de una canya, i a la tarda anavem a enterra-la, en Sitges, que son mes d’aquesta celebració es vestien de dol i ploraven, per que s’havia acabar la disbauxa, i començava la quaresma, 40 dies per començar La Setmana Santa; en aquest temps el divendres no es podia menjar carn.

Aquest any cau el dimecres Sant en el dia dels enamorats. Festa mes comercial pero sempre es bo celebrar l’amor.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Jo casi sempre veig programes en català, mes aquest diumenge va sorpès el canal tretze,  en un concert benèfic, meravellós,

A la tarda hem anat al teatre de Blanes. A Blanes ja molt teixir associatiu, que col·laborar per les causes. Aquesta vegada era per L’Ermita de Santa Bàrbara.

Va actuar un quadre flamenc, amb sevillanes, va estar bé, després una poètica va dir uns versos acompanyada d’un noi al piano (ja havien fet ella com a directora i ell, els arranjaments dels pastorets que any passat es van renova, en gran èxit), després el grup Alegria, dues noies, van tocar cançons compostes per elles.

 En la segona part El cor Sota Palau amb renovació de les veus femenines, perquè ja fa 23 anys que canten, i les veus canvien, els homes jo crec que n’hi havia menys, s’ha de dir que com sempre van cantar de meravella.

Quan canviar  l’any, tots són bons propòsits, quan ve el teu aniversari fas una repesada, però quan canvies de dècada, i ja més no pot doblegar l’edat, com deia rel meu pare: uuuf gaudeix bé.

I això vaig fer una celebració amb els amics que m’han marcat, no sense peripècies, l’amiga més antiga amb la qual vaig fer la primera comunió, i després vam canviar de barri per ser  veïnes del bloc, la nostra adolescència, i els matrimonis van prendre camins diferents. Es van equivocar de camí i va travar el cotxe, perquè els GPS, sempre vam pel camí més curt, a vegades intransitable, vam anar a buscar-los sense èxit, i la grua no venia, ens en vam anar a Sant Pere del Bosc que estava la resta d’amics; sort que un amic pel grup de wuassap els anava presentat, perquè tots ells representaven èpoques de la meva vida. Vam passar a la sala  que estava prevista per la 1.30, i van començar a servir, el meu nebot va anar a trucar, mes va haver d’indicar a la grua, on estaven, la grua tampoc podia  retirar-lo i els va portar a Sant Pere, el meu nebot a darrera caminant. A les 4 els van començar a servir; el meu company a buscar al meu nebot, que ja estava arriben al final tots junts i animats, i el bon servei de cambrers servim a tres temps´

Al final el pastís els regals em vaig emocionar molt, i el cotxe que el portàvem, però a on?

Ja es feia fosc, i ens aixecàvem de la taula quan va arribar el cotxe una mica ratllat, però vam poder marxar, cap a Ponts, i Barcelona, i a Blanes sense problemes.

Et definitiva un dia meravellós, i com sempre a mi només em resta deixar.te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Bon dia en Barcelona hi ha hotels bons. L’hotel Ohla en l’Eixample dret, alberga el restaurant Xerta, és una cuina valenciana amb tocs japonesos.

Quan entres hi veus el restaurant i l’amabilitat de tots els cambrers, ja et trobes força bé, visualitzes la cuina i com treballen

Vam anar perquè tenen una estrella Michelin, dels xefs Fran i Joaquin Lopez, clar que vam demanar el menú exectiu, per provar; els aperitius estaven a sobre d’una musclera representen tot el territori valencià, jo vaig demanar crema de carabassa  amb encalls de pernil  i llavors,  el meu company arròs, de segons salmó marinat amb arròs negre, els postres coulant de xocolata amb gelat de vainilla i pinya també amb gelat, els cafès i els petits fours amb la delicadesa del pa sense gluten per mi, ell va poder triar entre un de llavors i normal, en els petits fours, ràpidament els van canviar per posar per mi sense gluten, cosa que és d’agrair

El dimarts vam estar a Premia en els hivernacles, dintre molt amagat el restaurant Flor, on vam menjar mot bé tant en atenció, com en qualitat i preu, després ens vam animar a comprar plantes, però sols és per majoristes una pena.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, Comparteix,

Un rapsode  en el Teatre de Blanes fantàstic

Anar al teatre sempre és bo, aquesta vegada he vist “ORPHEUS”, és una mescla de mitologia grega mil·lenària, i metàmers que com ho diria jo, en plena adolescència, hi ha molt de treballar, però no acabes d’entrar en l’obra, una experiència

Una cosa més clàssica és el concert per la pau, Les cançons triades . Per la PAU, AMOR, I L’AMISTAT, amb missatges molt  apropiats i cantades per cor ARNOVIA, i amb orquestra Arts SIMFÒNICA JOVE, dirigida pels Mestres Josep Mª Sauret i Joan Cosnos ens va fer vibrar com feia temps, i és que la música és el llenguatge internacional  que tots entenem i ens uneix.

I per començar l’any deixem Lloret i anem a Blanes amb un concert de Cap d’Any, ja clàssic per la VELLA BANDA. Encara que aquesta vegada els hem trobat una mica tristos possiblement per la malaltia d’un company,

I com a punt final d’aquests mes cultural El LICEU a Barcelona amb l’obra Carmen.

A mi nomes em resta deixar.te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada. Comparteix